diumenge, 9 de novembre de 2014

El temple ocult

Aquest matí ja no me n'he pogut estar i he tornat a Calonge, a Mas Molla. Jo en dic el temple ocult; temple perquè allà el vi és venerat, i ocult perquè no està dins dels circuits més habituals del vi.
Aquí es conserven les maneres tradicionals, el policultiu que es gestiona des del mateix mas des del 1338. La família Molla ha treballat i treballa aquesta terra amb amor, passió i naturalitat; aquí, res no és artificial: maneres planeres, productes honestos i entorn harmònic. I, per descomptat, vi natural.

La Montse em rep, com sempre, amb un somriure, però aquesta vegada alguna cosa és diferent: està embarassada. En preguntar-li com es dirà respon: "Borja Mari, no!, és broma; encara no ho sabem" i només li falten quinze dies; natural, oi? Entre bótes i ampolles, la Montse es mou com peix a l'aigua, i entre copa i copa et transmet tota la seva passió i el seu coneixement pel terreny i pel raïm.



El vi s'elabora sense sulfits afegits, només els que el vi genera de manera natural i els que el lluquet tradicional hi aporta de manera residual al desinfectar les bótes. Llevats autòctons, ampolles de cava reutilitzades (en previsió de possibles refermentacions) i varietats catalanes. Aquí el vi natural ho és amb naturalitat, no existeixen la pompositat o l'arrogància del nouvingut que pretén seguir les tendències i mostrar-se especial; aquí el vi és vi, suc de raïm fermentat que parla de l'anyada, del terreny, de la pluja, del vent ... Espero no estar-me posant massa poètic, però l'ampolla de monastrell que m'està acompanyant mentre escric aquestes línies ho fa inevitable.

Bona part dels clients són amics de la família. Un rere l'altre anaven preguntant la Montse per la seva panxa. Els habituals reserven els vins abans de ser embotellats i els seus cognoms s'anoten a les bótes acompanyats del nombre d'ampolles que voldran. Cada bóta és única, fusta vella del s.XVI. L'inox no apareix per enlloc, però les àmfores tampoc; aquí no es mouen per modes, això és un temple, història, tradició. La vinya s'equilibra de manera natural. Cada insecte fa la seva feina i cada anyada deixa la seva empremta ferma en els vins. 

Podeu imaginar què fa la Montse en el seu temps lliure? Doncs sí, volta pel bosc a la recerca de varietats antigues que pugui empeltar amb el sofert Richter 110. A més del seu ja popular Jaqué, o del regionalment oblidat Monastrell, a Mas Molla han recuperat la Picapolla Moscatella i un bon nombre de varietats tradicionals pràcticament extingides a la regió que afegeixen als seus cupatges per tal de dotar de personalitat pròpia a cadascun dels seus vins. La feina recau al camp i no al celler. Els vins no es filtren, ni es clarifiquen ni es corregeixen. La Montse, amb els seus estudis d'enologia, podria fer-ho sense problemes, però com ella mateixa explica estaria traint la terra. El vi fermenta quan vol i com vol i quan en prens una copa vora les vinyes entens que no hi ha dubte possible: aquell vi surt d'aquella terra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada