diumenge, 28 de setembre del 2014

La italiana picant

Greix, espècies i perfum, aquesta seria una definició alhora ràpida i acurada de la varietat Gewürztraminer; gewürz (especiada o picant en alemany) i traminer (de Tramin, la ciutat italiana d'on prové). 
Per què m'he decidit a escriure un article sobre aquesta varietat? ben simple, perquè crec que pot donar vins atípics i amb moltíssima personalitat i que tot sovint, la maltractem. És ben estrany que una varietat que ofereix aromes de litxis, pètals de rosa, fruita tropical, pebres ... sigui, sovint, qualificada de pretenciosa o inclús de vulgar. 
Una primera errada és jutjar la varietat per alguns dels seus exemples més pobres; m'explico: de qualsevol raïm se'n fa vi bo i vi dolent, i de raïms especials com el Pinot Noir o el Gewürztraminer només se n'obtenen bons vins allà on els ceps viuen feliços i poden expressar-se de millor manera. Així, abans de prendre un gewürz d'una zona on el raïm no viu còmode, millor optar per una altra varietat. I, us estareu preguntant, quines són les millors zones? Per sobre de totes l'Alsàcia, també alguns raconets d'Alemanya, Itàlia i Àustria i, al nou món, a Nova Zelanda i en ocasions a Amèrica i Austràlia. I per aquí a prop? Només al Somontano he trobat alguns exemples correctes i, inclús aquests estan a anys llum dels grans vins alsacians. 


No és, ni mai serà, un vi per a tothom ni un vi per a totes les ocasions. Els millors gewürz pesen, són aromàticament intensos i profundament inflexibles. Els seus ceps són poc productius i per tant poc rendibles econòmicament, fet pel qual n'apareixen poques plantacions noves. A més, també és capritxosa amb l'entorn on creix; només si està còmoda té l'estructura i l'acidesa suficients per a suportar tota la seva càrrega aromàtica; en cas contrari, es torna rude i empalagosa. Requereix un llarg període de maduració (clima fred però assoleiat), no suporta els excesos de calor ni funciona bé amb les barriques de roure, però, a canvi, és capaç d'oferir alguns dels millors vins dolços del món.


En general, el gewürztraminer produeix vins per a consumir joves, encara que un bon exemple d'un Grand Cru alsacià pot envellir favorablement fins a 10 anys. Si l'anyada ha estat massa calurosa, el vi es torna melmelada i els tons amargs proliferen.Si l'evolució ha estat la correcta, el temps transforma la rosa en mel i el seu tacte esdevé pura màgia. Pel que fa els vins dolços de verema tardana o el SGN (sélection de grains nobles) botrititzats, la seva esperança de vida arriba, en ocasions, als 15 ó 20 anys. 

La bona gewürz és diferent a qualsevol altre raïm, però quan no es compleixen les seves condicions, pot semblar un moscatell de segona divisió. Però, ai quan les coses es fan bé!!! bergamota, pell de cítrics ... inclús clau o canyella. L'estructura del vins senzills és més fluïda, però la dels grans vins arriba a semblar oli.

I, com maridem aquesta "freak"? Proveu amb foie, patés, peixos fumats o  un maridatge regional com el formatge munster si escolliu un gewürz contundent.


Si preferiu un vi jove (els alsacians són deliciosos sovint inclús quan el preu fa pensar el contrari), el podeu prendre sol, com a aperitiu, o amb menjar especiat com ara la cuina xinesa o l'índia. Inclús, amb una carn blanca o un formatge lleugerament punyent.

Ja per acabar, algunes recomanacions: cooperativa de Hunawihr (bo, bonic i barat), Zind-Humbrecht (pes i complexitat), Albert Mann (màxima expressió del terroir), Trimbach, cooperativa de Turckheim, Weinbach ... i si voleu un exemple més exòtic, aposteu per un Stonecroft de Hawkes Bay, Nova Zelanda o per algun dels nous vins xilens. Se'm fa la boca aigua!!! Voleu tocar el cel??? ha arribat l'hora de redescobrir la gewürztraminer!!!!!












diumenge, 21 de setembre del 2014

El Montsant

Una magnífica ampolla de Dido negre 2011 em va transportar al Montsant ahir nit, així que aquest matí he decidit descobrir-vos aquell maravellós racó.

Quatre dades bàsiques per començar:

Any de fundació: 2001
Ha.: 1860
Viticultors: 929
Cellers: 61 (28 al 2001)
Producció: 45760 Hl.
Altitud: 200-700 m.
Clima: mediterrani-continental; hiverns força freds però curts; estius càlids amb notable descens de la temperatura nocturna.
Sòl: heterogeni (argila, sorra granítica, pedres, calç i llicorella) 
Pluviometria anual: 550 mm.
Temp. Mitj. Anual: 15º 


Història

Al Montsant , els romans ja elaboraven vins. La primera expansió de la vinya als territoris que actualment formen part de la DO es va produir durant l'Edat Mitjana, especialment amb la conquesta i repoblació de la zona, fins llavors en mans àrabs.
Durant la cristianització, els monjos cartoixans de Scala Dei (escala a Déu) van potenciar el creixement de les vinyes per tota la zona. Aquí s’originà el nom de la comarca geogràfica: Priorat (terres del prior), en la que actualment hi conviuen la D.O. Montsant i la D.O.Q. Priorat. 

A finals del segle XIX, la fil·loxera va desencadenar una forta crisi al sector. Aquest fet va propiciar l'aparició de cooperatives, a principis del segle XX, que varen contribuir a mantenir el conreu a la zona i evitar la despoblació fins als nostres dies.

La DO Montsant és una terra on el paisatge i el vi han anat de la mà al llarg dels segles. Les seves vinyes velles, autèntics tresors, conviuen amb ametllers, oliveres i pins. Molts elaboradors són joves enòlegs educats en aquesta zona que amb empenta, entusiasme i noves idees, estan portant a la regió cap al futur.

La regió ja havia adquirit renom i prestigi amb anterioritat al seu reconeixement com a D.O. (2001) com la subzona Falset de la D.O. Tarragona, denominació ja existent l’any 1945. En poc més de 10 anys, la DO Montsant s'ha fet un lloc en el món del vi, mantenint-se fidel a una filosofía: el vincle del producte amb el territori. La llavor d’aquest vincle és l’aposta per les varietats autòctones. La garnatxa i la cariñena.




Clima i territori

El clima és la unió de la suavitat mediterrània i el fred de la muntanya mitjana, amb una pluviositat lleugerament superior a les terres del voltant. 
El sòl és ric en minerals. Es poden distingir terrenys calcaris, sorres granítiques i pedregosos de llicorella.

El territori que configura la DO Montsant està delimitat per un semicercle de muntanyes que, vist sobre un mapa, li confereixen una forma singular, coneguda popularment com “el croissant”. Les serres l’embolcallen pel nord i l’oest, i, a l’est, la serralada prelitoral ens anuncia la presència propera del mar. Al sud, el territori es torna més obert vers el riu Ebre, on s'encaminen els rius Siurana i Montsant, que junt amb la riera de Capçanes són els cursos d’aigua que reguen el territori.

L’orografia de la DO Montsant és variada, accidentada i abrupta en general, tot i que es torna suau en algunes zones, especialment cap al sud. També les característiques dels sòls presenten una gran diversitat d’orígens i de composició.

Podem distingir principalment tres tipus de terrenys:
-sòls compactes calcaris, on predominen els materials sedimentaris provinents de l’acció de l’erosió i de la sedimentació dels rius. 
-sorres granítiques, principalment a la zona de Falset. Són terrenys amb baixa proporció orgànica i poca capacitat de retenció d'aigua.
-pissarres, que a la zona es coneixen com a "llicorella". Terrenys pobres en matèria orgànica. 
També terrenys rogencs més compactes, amb un alt contingut en argiles, a la perifèria de la denominació.



Varietats:


-Negres: Garnatxa negra, Carinyena, Garnatxa Peluda, Garnatxa Grisa,  (Cabernet Sauvignon, Syrah, Merlot, Monastrell, Picapoll, Ull de Llebre)

-Blanques: Garnatxa Blanca i Macabeu (Chardonnay, Moscatell, Parellada i Pansal)



Potser no té els sòls ni els espectaculars microclimes de la veina DOQ Priorat, però elabora vins de moltíssim caràcter, amb estils i preus molt més asequibles.
Sens dubte, una de les regions que més ha progressat darrerement. Vins més frescs i fruitals que al Priorat però sense perdre carácter ni mineralitat.




Vins negres

Sens dubte el producte estrella de la zona. En general, foscos, afruitats, carnosos i amb un important component alcohòlic tot i que amb menys volum i contundència que al Priorat.
La garnatxa negra té un perfil aromàtic molt sensual, de gran complexitat, i produeix vins ben estructurats. La carinyena o caranyana, també anomenada Samsó, és aromàticament molt intensa, i produeix vins de grau moderat i amb molt bona acidesa.


Vins blancs

Es distingeixen per la sedositat, l’estructura i per aromes elegants i sutils. Càlids blancs joves i vins fermentats en barrica més densos i complexes, amb molts més matisos i evolucions en el tast.  Aquests darrers, amb el temps esdevenen cremosos, minerals i molt amplis i resultan tremendament versatils a nivell gastronòmic.


Vins rosats

Han anat guanyant presència  amb els anys. Són intensos en nas, sedosos en boca i destaquen per les seves aromes fruitades. Habitualment les varietats més utilitzades són la garnatxa i la syrah, una varietat que no és autòctona però que s'ha adaptat molt bé als terrenys del Montsant. En boca, els rosats de Montsant acostumen a ser molt afruitats, amb presència de fruites del bosc; potents però elegants al mateix temps, golosos i amb caràcter.


Vins generosos

D’altra banda, són de llarga tradició en aquest territori els vins generosos. Dolços, rancis i misteles han recuperat en els darrers temps el seu antic prestigi com a producte gourmet.
Els vins dolços s’obtenen a partir de raïms sobremadurats als ceps. Solen ser untuosos, densos i amb aromes a panses i fruita confitada. Sovint, resulten sorprenents, donat que són molts els consumidors que no estan acostumats a veure un vi dolç negre ni al seu contrast d’aromes i sensacions.
El vi ranci és un vi de licor tradicional, molt singular i típic de la zona, de criança oxidativa en envasos de fusta de roure, a partir de vins blancs o negres d’uns 12%, fins a obtenir vins de entre 15-20% de grau alcohòlic. Donat que una part del vi es perd per evaporació, a cada collita s’hi afegeix una part del vi de l’anyada. Per tot plegat, un tresor que cal recuperar.
La mistela s'obté a partir del most de raïm al que s'afegeix alcohol vínic, que atura la fermentació, obtenint un vi dolç amb una graduació alcohòlica entre 15% i 20%.


Vermuts

Tot i que no pertany exclusivament a aquesta D.O. sino més aviat a tota la província de Tarragona, val la pena mencionar una altra de les joies clàssiques de la zona: el vermut. Elaborat seguint les receptes tradicionals de la comarca del Priorat, sovint a base de garnatxa blanca, macabeu i Pedro Ximénez macerades amb més de 100 herbes aromàtiques i sovint envellits en bóta.


Kosher

Es tracta d'un vi elaborat segons la Llei Jueva. És consumit per les principals comunitats hebrees del món. En hebreu, "kosher" significa pur i es refereix a que tot el procés d'elaboració ha estat certificat per un rabí o per una persona autoritzada per la comunitat jueva seguint les seves pròpies normes. En el conreu no s'utilitzen substàncies químiques. Cada trasbals del vi i cada operació del celler ha d'estar supervisat per la persona designada, evitant la utilització de gelatines en la clarificació del vi. Per a la fermentació s'utilitzen únicament els llevats autòctons, procedents de la pròpia pell del raïm.
El celler de Capçanes elabora el Kosher més reconegut, el Flor de Primavera, Peraj Ha'abib. Tant el vi com la visita al celler són tremendament recomenables.



Preus

La majoria de vins es mouen entre els 5 i els 35 €.
- La franja entre els 12 i els 25€ ofereix valors segurs.
- Els BIB (bag-in-box) de “El Masroig” o de “El vi a Punt” ofereixen vins molt correctes a un preu fabulós!!!!!


Els millors preu/plaer

-Dido blanc i Dido negre; terroir a l’abast de tothom. Potents, saborosos i fàcils d’interpretar.
-Blanc d’Orto Brisat; intensitat i frescor. Crema, mantega i fruita blanca.
-L’Heravi negre jove; pura fruita per a totes les butxaques.  
-Costers del Gravet; fruita madura, espècies dolces, roure cremós i mineralitat abundant. Una joia més del Celler de Capçanes.
-Blau i Can Blau; inmillorables cupatges de garnatxa, samsó i syrah, equilibrats, llargs i saborosos.



Les joies de la corona

-Teixar; vi negre de garnatxa peluda de dimensió extraordinària. Elaborat a partir de ceps vells i defugint excessos de fusta; fluid, equilibrat i sofisticat. Elegància és potser, la paraula que millor el defineix. Notes mentolades, centre de mora i final de fum i caramel.
-Les Tallades de Cal Nicolau; Picapoll negre, varietat molt particular, elevada a l’enèssima potencia.
-Peraj Ha’abib – Flor de Primavera; vi kosher elegant i llaminer com pocs.
-Venus La Universal; especiat i fresc, ens mostra el millor del terroir del Montsant.
-Espectacle; monovarietal de garnatxa fruit de ceps centenaris arrelats a unes pendents impossibles. Elegant, madur i de gran complexitat. Floral, lleugerament cítric i  especiat, amb gran expressió de fruita i balsàmics. Saborós, fluid, estilitzat, equilibrat i mooooolt llarg.
-Trossos Tros Negre: espècies i torrats sobre un fons potent, saborós, torrat i de tanins madurs.


Personatges

Sens dubte, la Sara Pérez i en René Barbier (Venus la Universal) són dues de les cares més reconeixibles del vi del Montsant. Fills de dues famílies històriques de la comarca, abanderen l’amor pel terreny i una manera de fer del tot planera.
L’altra figura indispensable és en Joan Asens, mà dreta durant 17 anys del ja mític Álvaro Palacios a la D.O.Q. Priorat. Cofundador del celler Orto Vins, i quarta generació d’una dinastia vitivinícola, coneix com pocs les virtuts d’aquests terrenys.


Bé, fins aquí el viatge al Montsant. Espero que n'hagueu gaudit i que no oblideu visitar la Fira de Falset. Salut!

diumenge, 7 de setembre del 2014

El Cava fa cremor, millor Champagne!!!

Imagino que molts de vosaltres haureu sentit o inclús pronunciat la frase: "el Cava fa cremor, millor Champagne!!", oi?
En primer lloc cal dir que sovint la comparació no és del tot justa, donat que molts consumidors difícilment gasten més de 10 o 12 euros en una ampolla de cava però en paguen 40 per qualsevol Champagne, sense problemes. Proveu a comprar cava de gama alta (al volts dels 30€ i compareu). Un Recaredo Brut de Brut per exemple, en lloc del prescindible Moët & Chandon.
D'altra banda, cal deixar molt clar que Cava i Champagne comparteixen només el mètode d'elaboració (méthode champenoise; 2a fermentació a l'ampolla) i divergeixen en tots els altres factors. Regions diferents amb terrenys i climes que no tenen res a veure i raïms diferents (el Cava tradicional 3 varietats blanques, el Champagne 1 blanca i dues negres). Així, és fàcil que us agradi més un producte que l'altre, però, com pràcticament sempre, es fa difícil generalitzar al respecte de la millor qualitat d'un o altre.


Tenim l'hàbit adquirit de comprar Brut Nature (que sembla que és el bo!!!) i res de Brut (que és poca cosa!!!). Això és totalment erroni!!!! L'única diferència entre l'un i l'altre és que el Brut és lleugerament més dolç. Per tant, si volem Cava per a postres o si en general el Cava ens resulta massa sec potser hauríem d'optar per un Brut (i sense por; bona part del Champagne és Brut i ningú s'ho qüestiona) o inclús per un Cava dolç si ho maridem amb dolços; alhora, l'extra de sucre ens ajudarà a reduir la sensació d'acidesa que molesta a alguns estómacs. En aquests casos, també us recomenaria comprar Gran Reserva; la criança més llarga en ampolla fa que l'acidesa estigui més ben integrada en el conjunt i que la bombolla sigui més petita, fets que contribueixen a una major amabilitat del vi.
Per acabar, permeteu-me insistir en contra de l'altre gran tòpic: "el Cava al congelador". Feu això només si el vi és molt dolent i no el voleu percebre; en cas contrari, és a dir, si voleu gaudir de les aromes del Cava, la temperatura de la nevera és suficient.
Ah!, i no oblideu que els rosats són també molt interessants (tasteu un De nit de Raventós amb un pa amb tomàquet i pernil) i que a altres zones de França fora de la Champagne (Crémants, Clairette, Blanquette ...) així com a d'altres països (Itàlia-Prosecco o Alemanya-Sekt mètode tradicional...) hi ha també una fantàstica tradició d'escumosos que val la pena descobrir (i, no!!!, no vull dir Lambrusco!!!!).
I com a bonus track, unes quantes suggerències:
- Champagne: Pol Roger, Louis Roederer, André Clouet (R), Billecart-Salmon (R), Ruinart, Bollinger.
- Cava: Recaredo, Rimarts (GR), Raventós i Blanc, Albet i Noya, Castellroig, Oriol Rossell.