diumenge, 28 de setembre de 2014

La italiana picant

Greix, espècies i perfum, aquesta seria una definició alhora ràpida i acurada de la varietat Gewürztraminer; gewürz (especiada o picant en alemany) i traminer (de Tramin, la ciutat italiana d'on prové). 
Per què m'he decidit a escriure un article sobre aquesta varietat? ben simple, perquè crec que pot donar vins atípics i amb moltíssima personalitat i que tot sovint, la maltractem. És ben estrany que una varietat que ofereix aromes de litxis, pètals de rosa, fruita tropical, pebres ... sigui, sovint, qualificada de pretenciosa o inclús de vulgar. 
Una primera errada és jutjar la varietat per alguns dels seus exemples més pobres; m'explico: de qualsevol raïm se'n fa vi bo i vi dolent, i de raïms especials com el Pinot Noir o el Gewürztraminer només se n'obtenen bons vins allà on els ceps viuen feliços i poden expressar-se de millor manera. Així, abans de prendre un gewürz d'una zona on el raïm no viu còmode, millor optar per una altra varietat. I, us estareu preguntant, quines són les millors zones? Per sobre de totes l'Alsàcia, també alguns raconets d'Alemanya, Itàlia i Àustria i, al nou món, a Nova Zelanda i en ocasions a Amèrica i Austràlia. I per aquí a prop? Només al Somontano he trobat alguns exemples correctes i, inclús aquests estan a anys llum dels grans vins alsacians. 


No és, ni mai serà, un vi per a tothom ni un vi per a totes les ocasions. Els millors gewürz pesen, són aromàticament intensos i profundament inflexibles. Els seus ceps són poc productius i per tant poc rendibles econòmicament, fet pel qual n'apareixen poques plantacions noves. A més, també és capritxosa amb l'entorn on creix; només si està còmoda té l'estructura i l'acidesa suficients per a suportar tota la seva càrrega aromàtica; en cas contrari, es torna rude i empalagosa. Requereix un llarg període de maduració (clima fred però assoleiat), no suporta els excesos de calor ni funciona bé amb les barriques de roure, però, a canvi, és capaç d'oferir alguns dels millors vins dolços del món.


En general, el gewürztraminer produeix vins per a consumir joves, encara que un bon exemple d'un Grand Cru alsacià pot envellir favorablement fins a 10 anys. Si l'anyada ha estat massa calurosa, el vi es torna melmelada i els tons amargs proliferen.Si l'evolució ha estat la correcta, el temps transforma la rosa en mel i el seu tacte esdevé pura màgia. Pel que fa els vins dolços de verema tardana o el SGN (sélection de grains nobles) botrititzats, la seva esperança de vida arriba, en ocasions, als 15 ó 20 anys. 

La bona gewürz és diferent a qualsevol altre raïm, però quan no es compleixen les seves condicions, pot semblar un moscatell de segona divisió. Però, ai quan les coses es fan bé!!! bergamota, pell de cítrics ... inclús clau o canyella. L'estructura del vins senzills és més fluïda, però la dels grans vins arriba a semblar oli.

I, com maridem aquesta "freak"? Proveu amb foie, patés, peixos fumats o  un maridatge regional com el formatge munster si escolliu un gewürz contundent.


Si preferiu un vi jove (els alsacians són deliciosos sovint inclús quan el preu fa pensar el contrari), el podeu prendre sol, com a aperitiu, o amb menjar especiat com ara la cuina xinesa o l'índia. Inclús, amb una carn blanca o un formatge lleugerament punyent.

Ja per acabar, algunes recomanacions: cooperativa de Hunawihr (bo, bonic i barat), Zind-Humbrecht (pes i complexitat), Albert Mann (màxima expressió del terroir), Trimbach, cooperativa de Turckheim, Weinbach ... i si voleu un exemple més exòtic, aposteu per un Stonecroft de Hawkes Bay, Nova Zelanda o per algun dels nous vins xilens. Se'm fa la boca aigua!!! Voleu tocar el cel??? ha arribat l'hora de redescobrir la gewürztraminer!!!!!












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada