dissabte, 29 d’agost de 2015

Patates fregides i raïms

Poc em podia jo imaginar quan vàrem decidir anar de vacances a Bèlgica, l'imperi de la patata fregida, que hi acabaria trobant un dels cellers més meravellosos que he visitat fins el dia d'avui: Wijnkasteel Genoels-Elderen, o, el que és el mateix, el château d'en Jaap van Rennes.
Després d'uns quants mails amb la deliciosa Sara Meesters, la mà dreta d'en Jaap, ens vam posar d'acord en la data de la visita: seria el 13 d'agost. El meu fill Martí, de vuit anys, em va dir que volia venir; seria la seva primera visita a un gran celler.


Hi vàrem arribar a mig matí i, la Sara ens esperava amb una sorpresa: en Jaap, amb els seus 81 anys, ens volia ensenyar el celler personalment. Va arribar ben aviat i vam seure tots quatre en una taula a l'exterior del château amb unes magnífiques vistes des de les vinyes i els jardins. Després d'unes quantes bromes en anglès amb en Martí i, de fer-nos cinc cèntims de la història i la situació actual del celler, vàrem posar rumb a la vinya.

Un mur partit en dos per culpa d'un arbre mal tallat i, el cavall d'en Jaap que sortia a passejar van ser el preludi d'una de les imatges més boniques del dia: Pebbles Forest. Aquesta vinya, plantada l'any 1993 amb chardonnay i pinot noir, és la més gran de Bèlgica i s'enfila sobre lleugeres ondulacions cap al bosc que li dóna nom. En Jaap m'explica que no creu en els híbrids, motiu pel qual només treballa amb els varietals reis a la Borgonya i, s'emociona al tocar les petites fulles verdes als extrems dels sarments tot explicant-me que aquestes són molt importants, "són les que treballen de veritat" afegeix.

L'agradable passeig continua cap a la casa, amenitzat amb les bromes d'en Jaap a en Martí i les interessantíssimes dades que la Sara va afegint a la conversa. M'explica que és la Joyce, la filla d'en Jaap, l'encarregada de fer els vins a Genoels-Elderen. Després de cursar els seus estudis al Rhône, a la Université du vin de Suze-la-Rousse, la Joyce va començar a liderar el celler, amb el suport dels seus amics de la Borgonya; tal com m'explica en Jaap, "quan tenim qualsevol problema hem de trucar a França, aquí ningú no ens pot ajudar".


Abans d'entrar al celler, en Jaap ens ensenya els seus tres vehicles preferits: el cotxet talla-gespes, una enorme màquina multifuncional que entre d'altres coses despunta ceps i asseca fulles i, un meravellós descapotable d'època fet a mà, del que només existeixen 12 unitats al món.

Després d'una lleu visita a la sala de l'alambí on en Jaap ens relata com n'és d'estricte el govern amb el control sobre els destil·lats, arribem a la sala de barriques, on descansen les 150 bótes de la casa. Des d'allà, passant per una cuina de carbó que acumula segles, arribem a uns estrets passadissos amb les parets cobertes de fongs i una intensa olor a humitat (segons en Martí, de pernil!!). En Jaap recorda com al veure aquell lloc va pensar que si segles enrere allà s'hi havia fet vi, bé se n'hauria de poder fer ara. Passem per davant d'una porta barrada tancada amb un candau quan en Jaap deixa anar un somriure i confesa que és la col·lecció de vins de la Joyce i, que va ser la seva mateixa filla, qui hi va haver de posar el candau per evitar les visites rapinyaires del seu pare.


Impregnats d'història, ens dirigim a la botiga-bar i comencen a tastar els vins de la casa. Mentre en Jaap al·lucinava veient en Martí escopir, jo em delectava amb les aromes dels seus vins. Els vam tastar tots, i se'm fa impossible destacar-ne'n un. Els chardonnay, tant tranquils com escumosos varen resultar espectaculars: equilibrats, florals i delicats; el pinot noir, em va portar a la mateixa Borgonya: profund, fresc i mineral. A mig tast,  en Jaap insisteix que truqui a les meves dones i les convidi al tast. Així, en uns minuts la Marisol (la meva dona) i l'Alba (la meva filla de 6 anys) se'ns uneixen. 

Entre copa i copa, els expliquem a les dones de casa, l'anècdota més divertida d'en Jaap. Ens havia explicat que un dels seus gossos que el segueix arreu, solia quedar-se tancat al celler, perdut entre els passadissos. Un bon dia, el seu amo va decidir deixar-lo tancat durant tota una nit per escarmentar-lo i, des d'aleshores, quan en Jaap i el seu gos volten pel celler, el cànid sempre va al davant. 

Un cop acabats el tast i la visita, compràrem unes ampolletes de vi (veure foto) i tots quatre vam sortir al jardí amb en Jaap, no sense abans acomiadar-nos de la servicial Sara. En un jardí de roses que el propietari de la casa va fer construir per no haver d'anar constantment a comprar-ne per la seva dona, ens vàrem fer una foto plegats i els meus fills van obsequiar amb 2 petons a l'incombustible Jaap, que així es va donar per pagat. Gran senyor, gran vi i gran dia!!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada