divendres, 15 d’agost de 2014

VINS DE TALLER

Ahir vaig estar de visita en un petit celler a Siurana d'Empordà: Vins de Taller.
El seu nom ja sembla indicar que alguna cosa té d'especial, i de fet no n'és una, sinó vàries. 
Es tracta d'un celler que tot i trobar-se a l'Empordà no pertany a la Denominació d'Origen Empordà; per què?, primer, perquè Siurana no en forma part i, segon, perquè fan servir algunes varietats no autoritzades pel consell regulador.
Després d'un parell de mails i contactes telefònics, em va rebre en Guillem Parres, el director tècnic del celler. La primera impressió fou la d'un noi afable, obert, atent i amb moltíssimes ganes de créixer; algú que no deixa d'escoltar i, segons m'explicava, de llegir tant com podia.


Tot i estar ben enfeinat, ja que avui precisament inauguren la botiga del celler, la visita va ser ben agradable. Després de fer-me cinc cèntims del projecte Vins de Taller, vàrem visitar la sala de fermentació i les barriques, de les quals vaig poder tastar un deliciós malbec i un marselan ben llaminer.


El celler produeix sis referències i està certificat amb el distintiu CCPAE de cultiu ecològic. Un cop acabada la verema, fan passar un ramat de xais per la vinya que neteja el terra de restes de fulles i raïms i proporciona adob per a la nova anyada. Alhora, entenen la vinya com un cultiu més, integrat entre un conjunt d'altres espècies amb les quals els ceps estableixen una extraordinària simbiosi.

Vinifiquen els diferents varietals per separat i decideixen els cupatges cada any en funció de l'evolució del raïm, en un esforç més perquè la natura decideixi com ha de ser el vi.

Després, i sense deixar de xerrar de vi un sol instant, ens vàrem dirigir al que avui serà ja la botiga i vam tastar tots els vins que elabora Vins de Taller.
El primer el PHLOX'13, un cupatge de roussane, chardonnay i marsanne sense criança amb unes delicioses notes a plàtan i fonoll.
Després, una de les joies de la casa, el BASEIA'12. Aquesta anyada, a més, fou doblement especial, donat que en lloc del cupatge habitual de viognier amb alguna altra varietat internacional, l'anyada 2012 es va embotellar com a monovarietal de viognier. Fermentació parcial en bóta i 4 mesos de criança amb battonage per a arrodonir un vi especial i diferent, sedós, amb un gran equilibri entre flors blanques, fruita madura i espècies dolces.
Torn tot seguit, pel GRIS'13, un rosat monovarietal de marselan (encreuament entre garnatxa i cabernet sauvignon molt ben adaptat a l'Empordà). Clàssic color pell de ceba per a un vi delicat, amb aromes de maduixetes silvestres i subtils notes vegetals. Fresc, amable i amb un final lleugerament especiat.

Arribà l'hora dels negres, el primer el GEUM'13, un monovarietal de merlot amb un lleuger pas per bóta de tres mesos. Fruita i balsàmics sobre un fons de pebrot típic del merlot. Bona estructura i pas amable per a un vi molt versàtil.
Següent pes pesant, el Siurà'10, un cupatge majoritariament de marselan i merlot amb una petita aportació de cot (malbec). Vi amb molta extracció, carnós i de tanins presents però amables. Fruita, espècies i balsàmics a parts iguals. Vi de llarg recorregut.

I, per acabar, el LEA'12, un vi dolç monovarietal de cortese (varietat italiana), un clar homenatge als orígens de la dona de l'Antoni Falcón, el propietari. Després d'una lleugera criança de 3 mesos en bótes de tercer any, el vi resultant es mostra ple de fruita sobremadurada, mel i herbes. Molt i molt llaminer però fresc alhora. Tal com explicava en Guillem, terrible acompanyant una mica de foie amb melmelada de mango i taronja o un bon formatge blau. Sens dubte, un final fabulós per a una tarda deliciosa.

Després de saludar l'Antoni i acomiadar-me d'en Guillem que encara semblava tenir molta feina per davant, vaig voler apropar-me a les vinyes per tal d'acabar de copsar el projecte Vins de Taller. La imatge en arribar fou magnífica; allò semblava un veritable jardí perfectament integrat en l'entorn. Vaig passejar per entre les fileres de ceps, vaig fer algunes fotos i no vaig poder evitar mossegar quatre grans de raïm.

De camí cap a casa, i mentre pensava en l'article que ara llegiu imaginava també el futur de les vinyes i el celler que acabava de visitar; sens dubte el present del celler és ja magnífic, però quan aquests joves ceps es tornin gruixuts i plorin amb moderació, Vins de Taller pot ser una de les cases imprescindibles de l'Empordà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada