diumenge, 1 de març de 2015

Els intocables de la Ribera

Avui m'he proposat tot un repte: fer un petit llistat de vins de la Ribera del Duero que m'agradin de debò. Qualsevol que conegui mínimament els meus gustos sap que els vins del Duero no figuren entre els meus preferits; per què?, els trobo massa semblants. Sovint l'excés de fusta  i les sobremaduracions creen fórmules comercialment molt solvents però sense massa personalitat. Els vins que ara us presentaré, sense deixar de banda el mercat, sí són capaços de repetir un discurs coherent any rere any i d'ensenyar ampolla rere ampolla quin és el caràcter de la seva terra de procedència. Gaudiu-ne.

1. Dominio de Atauta
La vall d'Atauta es troba a la província de Sòria, a la regió més oriental de la Denominació. Les plantacions, repartides en parcel·les molt petites, tenen entre 60 i 160 anys. L'austeritat decora el paisatge a uns 1000 metres d'altitud, i els ceps prefil·loxèrics cultivats biodinàmicament es recaragolen oferint un raïm amb un caràcter ben particular: potència i elegància. Cert és, que en ocasions, si agafem les ampolles massa joves, la fusta s'apodera de la vulnerable tempranillo, però si tenim una mica de paciència i deixem que tot plegat s'integri, el resultat són uns vins memorables. Atauta elabora vins per a tots els sectors del mercat, des dels 8€ fins als 350; especialment interessant el vi que porta el nom del celler "Dominio de Atauta", un vi que per uns 25€ ofereix fruita, bosc, mineralitat, torrats, espècies i un tacte meravellós. Imprescindible.

2. Pago de Carraovejas
Obvi!!!, estareu pensant. Doncs sí i no. Les anyades de Carraovejas han pecat d'una certa irregularitat. Aquell meravellós tacte làctic que el feia diferent de la resta no ha estat present a totes les anyades, però sembla haver tornat i, aquest cop, per quedar-se. La vinya es troba a uns 850m en un entorn de clima clarament continental: hiverns molt freds i estius terriblement càlids amb escassa presència de pluja. Tot plegat, factors que asseguren maduracions de molta qualitat i, en conseqüència, grans vins. Aquí els preus es mouen entre els 25 i els 130€ i, novament, crec que el criança que porta el nom de la casa és el vi més interessant i amb la millor relació preu-plaer. Fruita vermella, tons florals, làctics, espècies i minerals; equilibrat, viu i saborós.

3. Montebaco
Lluny de les vedettes de la regió, Montebaco s'erigeix com un celler amb una qualitat-preu excepcional. El celler ocupa terres de Pesquera i Valbuena, sens dubte dos dels grans pobles de la Denominació i, tot i estar només a quatre kilòmetres del riu, la seva altitud és d'uns 900 metres. Aquí, l'argila, la calç i la forta oscil·lació tèrmica reforcen el caràcter del vi. Complexitat, mineralitat, personalitat i un fort caràcter de territori en un criança que volta els 12€. Amable, rodó i equilibrat amb aromes que van des del toffee fins a la fruita negra.


4. Goyo García Viadero
Fill dels propietaris de Bodegas Valduero, ja fa uns anys que en Goyo va decidir investigar per tal de tornar als orígens. Pretenia allunyar els excesos de fusta, i l'ús de productes com els llevats seleccionats o els sulfits. L'objectiu no era altre que deixar parlar la vinya i limitar la influència del celler. Els vins resultants parlen d'elegància i no de volum, i sovint et porten a pensar en vins de zones fresques de la veïna França. Utilitza bóta vella per tal que la fusta només doni una pinzellada a la fruita i, afegeix un petit percentatge de raïm blanc als seus vins per a potenciar-ne la frescor. No estabilitza ni filtra els seus vins. Aromes com la menta, el cacau o l'aranja no són estranyes en els vins d'en Goyo. Potser no són pel gran públic, però sens dubte val la pena coneixer-los. Finca Valdeolmos és ple de frescor, personalitat, suavitat i un tacte borgonyó per uns 35€.

5. Neo
O, el que és el mateix, Bodegas y Viñedos Conde. El projecte començà l'any 1999, quan un grup de joves amics amb la vocació de fer vins que respectessin la tradició, va començar a comprar raïms de vinyes velles. Amb aquests, varen començar a elaborar vins que buscaven l'essència, la qualitat màxima; l'èxit fou tal que ara ja tenen el seu propi celler i la seva pròpia vinya. Darrerament també, el celler ha comprat les vinyes més altes d'Aranda de Duero, a uns 700m amb el clar objectiu de seguir cultivant els millors raïms. El seu catàleg consta de 7 vins amb preus que van des dels 6€ fins als 40, i tots ells ofereixen una magnífica relació preu-plaer. Disco, Sentido y Neo són encerts segurs.

6. Vega Sicilia
El tòtem. Parlar de la Ribera i no dedicar un punt i a part a un celler que fa un segle i mig que ofereix als seus afortunats bevedors mite i màgia, glop rere glop, seria una desconsideració imperdonable. Només unes 300.000 ampolles veuen la llum cada any i, d'elles, només unes 125000 són del "Único", l'emblema de la casa. Existeix també una llista tancada d'uns 4500 clients que compren directament al celler un nombre limitat d'ampolles cada any, tal com va fer Churchill en el seu dia. Només es produeix vi en les millors anyades, és el preu de la llegenda. Una ampolla de Vega Sicília Único costa uns 200€, però l'experiència s'ho val. Tanins temperats per la fusta i el temps, llegenda, elegància i poder, un cop de puny de seda. L'esquelet d'un Bordeus i l'elegància d'un Borgonya, fruit dels prop de vuit anys que un vi de primeríssima qualitat passa en diferents recipients de fusta fins a aconseguir l'equilibri perfecte, "único".

7. Mibal
El Celler Hornillos Ballesteros és un clar exemple de feina ben feta. Poc podia imaginar aquest petit celler que el seu criança rebria, ja el 2006, 92 punts Parker. Fruit de la unió de dues famílies de viticultors, a Mibal saben el què es fan; els seus vins són madurs, amables i vellutats i, ofereixen molta qualitat a uns preus molt continguts. El seu criança volta els 10€ (preu escandalós tractant-se del Duero) i és equilibrat, ampli i expressiu; ofereix estructura i complexitat. Gran compra.


8. Alonso del Yerro
Assessorats pel prestigiós enòleg francès Stéphane Derenoncourt, el matrimoni Alonso-del Yerro, fa temps que crida l'atenció de la crítica especialitzada. Totes les feines del camp es fan a mà, inclús elaboren el seu propi compost; es busca preservar la identitat del terroir. El seu emblema és el criança que porta el nom del celler. Un vi que busca l'elegància per sobre de la potència. És expressiu i ple de caràcter, però defuig la contundència. Està elaborat amb tempranillo de diferents parcel·les i terrenys diversos (argiles vermelles, sorres i graves calcàries) i fa la malolàctica en bóta on després descansa durant dotze mesos. Regalèssia, fruita vermella i espècies; tanins sedosos i llarga persistència en boca. Una delícia.

9. Arzuaga
Un dels cellers més reconeixibles de la Ribera; quan prens una copa d'Arzuaga, saps que és Arzuaga i, això és lloable. Arzuaga té com a gran objectiu la qualitat i, per això, s'allunya de les grans produccions. Els seus vins tenen esquelet però són elegants; rotunds, rústics i complexes a la vegada. Pedra i fusta. La seva gamma consta de nou vins, dels quals, si no voleu gastar massa diners, podeu tastar el jove i potent "La Planta", l'emblemàtic "Arzuaga Crianza" o el modern "Arzuaga Ecológico". El criança, probablement el meu favorit, està fet amb tempranillo, cabernet sauvignon i merlot de la finca més antiga del celler situada a 900m d'altitud amb la roca mare calcària a un metre de la superfície. Després de passar 14 mesos en bóta, es torna balsàmic, torrat, caramel·litzat, ampli i rodó, Arzuaga.

10. Pago de los Capellanes
Imagino que arribat aquest punt molts ja el trobàveu a faltar, oi?, doncs, aquí el teniu. La paciència i l'amor per la vinya són dues de les claus que han portat aquest celler a l'estrellat. El seu nom, parla dels capellans de la parròquia de Pedrosa de Duero que solien visitar aquestes vinyes. Aquí la vinya es mima al detall, cada parcel·la rep les millors atencions per a produir així fruits excelsos. La seva gamma de vins consta de 5 vins negres elaborats bàsicament amb tempranillo. Tots ells són estructurats, elegants i amb un bon potencial de fruita. El "joven", un semi-criança molt rodonet, és un best-seller allà on va. El criança i el reserva absolutament fantàstics; aquí hauria de manar el vostre gust per un estil o altre . I, finalment, ens trobem els dos vins de finca "el Nogal" i "el Picón". Amb el primer cal ser pacient, ja que sovint la fusta demana una pròrroga a l'ampolla; el segon, el Picón, és una meravella. S'obté d'una parcel·la de 2ha amb un microclima molt particular i unes excel·lents condicions de maduració. Balsàmics, mores, sotabosc, canyella, tabac, tòfona ... Boca complexa i tanins dolços, exquisidament rodó i llarg. Excepcional.

Bé, fins aquí la selecció d'avui. De ben segur trobareu a faltar molts noms com Hacienda Monasterio, Viña Sastre, Carmelo Rodero, Pingus, Vizcarra o Valderiz, però us ben asseguro que els 10 triats són extraordinaris. He intentat oferir vins per a totes les butxaques i estils. Espero que en gaudiu. Salut!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada