tag:blogger.com,1999:blog-84707379043045713162023-11-16T10:34:37.127-08:00El Racó del ClosClos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.comBlogger55125tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-4866643306687718732020-12-28T01:53:00.000-08:002020-12-28T01:53:55.706-08:00PASAPALABRA DEL VINO<p><span style="font-family: verdana;">Prepárate para empezar el auténtico Pasapalabra del Vino. Encontrarás las respuestas al final de la página (¡no vale mirar!)</span></p><p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;"><u><span style="line-height: 107%;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> A</b></span></u><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> - </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">potente antimicrobiano presente en buena parte de
los vinos que, además, es valioso por sus funciones antioxidantes. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">B</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">levadura
que vive en barricas viejas o sucias y que puede afectar al vino aportándole
aromas indeseables. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">C</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">en Burdeos se emplea prácticamente
como sinónimo de bodega, aunque no todos los edificios que las albergan son
realmente castillos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">D</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">jarra de cristal que se utiliza
para airear el vino o para separarlo de los posos antes de su consumo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">E</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">vino dulce elaborado a partir de
uvas parcialmente congeladas en regiones de clima frío como Canadá, Austria o
Alemania. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><span style="font-size: 16pt; line-height: 107%;"><b style="text-decoration-line: underline;">F</b><u> - </u></span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">proceso en el que las levaduras
transforman el azúcar natural de las uvas en alcohol. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">G</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">vino de alta graduación obtenido a
partir de la adición de alcohol vínico. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">H</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">piel de la uva. Es fundamental para
el vino, especialmente para el tinto, pues contiene color, aroma y taninos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">I</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ramificación terminada en flor, justo antes de iniciar el proceso de floración, que culminará con el crecimiento
y maduración del racimo. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">J</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">región vitivinícola francesa próxima a Suiza que produce vinos de gran renombre mundial como el <i>vin jaune</i> o
el <i>vin de paille</i>. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">K</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">el más sencillo y ligero de los
vinos alemanes de calidad. Se elabora a partir de mostos con un grado de azúcar
menor al de los otros vinos Prädikatswein.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">L</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">restos sólidos que precipitan al
fondo del depósito tras la fermentación, formados principalmente por levaduras ya
inactivas.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">M</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">tiempo de contacto entre el mosto y
los hollejos que busca extraer color, aroma y estructura. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">N</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">apelativo francés que designa al
comerciante que compra vinos y los cría y embotella para revenderlos con su
propio nombre. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">O</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">enfermedad de la vid producida por
un hongo parasitario que llegó a Europa desde Estados Unidos. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">P</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> - </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">vino de aguja, de ligera
efervescencia. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Q</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">ánforas gigantes hechas de barro
cocido en las que tradicionalmente se han vinificado los vinos en Georgia.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">R</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">proceso opuesto a la oxidación que
se produce cuando el vino no tiene oxígeno suficiente para respirar y que puede
derivar en aromas desagradables. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">S</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">término utilizado en Jerez para
referirse a las pequeñas cantidades de vino que periódicamente se extraen de las
barricas de la solera para ser embotelladas. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">T</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">sustancia astringente que se
encuentra en hollejos, pepitas y raspón y que aporta estructura a los vinos, permitiendo
una mejor conservación.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">U</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">característica táctil de los vinos
sedosos y delicados que se considera indicadora de calidad.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">V</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">acidez formada por ácidos acéticos
que en cantidades excesivas se considera un defecto. Sus aromas recuerdan al
vinagre.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">W</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">término utilizado en Alemania y
Austria para referirse a una bodega elaboradora o a la finca vitivinícola. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">X</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">uva blanca catalana clave en la elaboración
de vinos espumosos y capaz también de producir grandes blancos tranquilos, con
o sin crianza. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Y</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">enfermedad parasitaria de la
vid producida por hongos que penetran en la madera a través de las heridas de
poda y que provoca la desecación de la planta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><u style="font-family: verdana;"><span style="line-height: 17.12px;"><span style="font-size: medium;">Con la</span><b style="font-size: 16pt;"> </b></span></u><span style="font-family: verdana;"><b><u><span style="font-size: 16.0pt; line-height: 107%;">Z</span></u></b><b><u><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"> – </span></u></b><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;">órgano largo, delgado y enrulado del
que se sirven ciertas plantas trepadoras como la vid para sujetarse y trepar.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 107%;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2LYiyCjvr3MUbnmUCtTQxetqHB4M-Pk_ZrVgIXTi-lrvPjRm8fHjiZDJXUvfulIILICN4J6k6pqL60JfbfuVCDkUpIu6IXzE9atgyRg1SNDprlAtpcvm5XAuEfEIt9Hzvul1M7pnIfOg/s512/Rosco.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2LYiyCjvr3MUbnmUCtTQxetqHB4M-Pk_ZrVgIXTi-lrvPjRm8fHjiZDJXUvfulIILICN4J6k6pqL60JfbfuVCDkUpIu6IXzE9atgyRg1SNDprlAtpcvm5XAuEfEIt9Hzvul1M7pnIfOg/s320/Rosco.PNG" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">SOLUCIONES: Azufre, Brett, Château, Decantador, Eiswein, Fermentación, Generoso, Hollejo, Inflorescencia, Jura, Kabinett, Lías, Maceración, Négociant, Oídio, Pétillant, Qvevri, Reducción, Saca, Tanino, Untuosidad, Volátil, Weingut, Xarel·lo, Yesca, Zarcillo. </span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: verdana;">Si te ha gustado, por favor, compártelo, así podrá pasarlo bien más gente. </span></p><p class="MsoNormal"><br /></p>Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-79711239597866502612019-02-23T01:39:00.000-08:002019-02-23T01:40:28.504-08:00Guardar o beure?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquesta és una pregunta que els afeccionats al vi es fan sovint, com podem saber si és bon moment per a obrir una ampolla?, mereix sempre la pena guardar un vi uns mesos o fins i tot anys? Cert és que molts de nosaltres quedem fascinats davant una ampolla d'una anyada remota, però estem segurs que el vi que conté serà excepcional? Som, sens dubte, davant un gran dilema: guardar o beure?</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La primera resposta global que hauríem de donar a moltes d'aquestes preguntes i a qualsevol altra semblant és: la majoria del vi que es produeix en l'actualitat està fet per a consumir, no per a guardar. En la nostra cultura de la immediatesa, ni el consumidor ni els cellers desitgen esperar; els productors no poden assumir el cost d'emmagatzemar vi i els consumidors no sempre estan disposats a esperar per a prendre's una bona ampolla.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEireJCVTshQSurpuIDMjK2K72pyj3-o5fqK0Sfx_ERxQbGMuLlm-i-Qf0Evvw62hw12kv8szTDG7c6zOP0AUe1DE7SfTzD0BKAUYMlMIh-v8zBlkk4FJjHr7CUnyrIO1k5TinBXN2OVA0Y/s1600/CELLAR.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="470" data-original-width="965" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEireJCVTshQSurpuIDMjK2K72pyj3-o5fqK0Sfx_ERxQbGMuLlm-i-Qf0Evvw62hw12kv8szTDG7c6zOP0AUe1DE7SfTzD0BKAUYMlMIh-v8zBlkk4FJjHr7CUnyrIO1k5TinBXN2OVA0Y/s400/CELLAR.png" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En segon lloc, és important entendre quins són els factors que afavoreixen la longevitat d'un vi. Essencialment són dos: acidesa i tannicitat. L'acidesa manté el vi viu i expressiu, realça la fruita i agilitza el pas per boca. Quan l'acidesa decau, el vi es torna pla, monòton. Així doncs, si comprem vins de regions fredes, en les quals la insolació és menor i, per tant, l'acidesa dels raïms major, podem estar segurs que el vi evolucionarà positivament durant més temps; Mosel o Borgonya així ho certifiquen, igual que varietats d'alta acidesa natural com el sumoll o el chenin blanc.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els tanins són un altre dels grans conservants del vi. Aquesta substància es troba en els components sòlids del raïm (pell, rapa i llavors) així com a les fustes de les botes. Això explica perquè els vins negres solen durar més que els blancs, en la vinificació dels quals no solen intervenir les parts sòlides del penjoll o del raïm; de la mateixa manera, els vins que han rebut criança en fusta, siguin blancs o negres, adquireixen part dels tanins de les dogues i amb ells major capacitat d'envelliment.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Alcohol i sucre són un altre parell de conservants a tenir en compte. Ells expliquen, parcialment, la capacitat d'envelliment dels vins fortificats com el Porto o dels bons vins dolços d'arreu del món. No obstant això, en termes generals, si ens fixem en la varietat de raïm, en la criança i en la regió d'origen del vi, en farem prou per a obtenir informació bastant fidedigna referent al millor moment de consum de cada vi.</span></div>
<div>
<br /></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-55043445703132406712018-10-06T05:55:00.001-07:002018-12-19T10:54:40.287-08:00Vins brisats <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sovint, per encarar el futur amb garanties, el millor és mirar enrere. Aquest és el procés en el qual s'han submergit alguns cellers catalans apostant pels vins brisats, allà on els avis encara recorden amb claredat la vella tradició del vi blanc fet amb pells.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els vins brisats són aquells elaborats amb tots els components sòlids del gra (brisa), com si de negres es tractés, però amb raïm blanc. En lloc de premsar el raïm per després fermentar el most, es deixa fermentar el most del raïm blanc amb la seva pell i les seves llavors. Amb aquesta pràctica, el most fermentarà al mateix temps que macera amb les pells, obtenint totes les substàncies d'aquestes, tals com aromes, color o tanins.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDEed_mJYOrlGneYwAyBt2oqGiK5Qe7ywCLmKwLk_AbQuf1nKMNL9B9k1VVX1kXkpuGx8O6o-WhujjZrKPd01AZJrOvO5Vk0c03P8EhQc8aP421qHqtzivHTQJNsNGt2wtzXRsh5PTH1A/s1600/Weisswein_white-wine_maische_skins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDEed_mJYOrlGneYwAyBt2oqGiK5Qe7ywCLmKwLk_AbQuf1nKMNL9B9k1VVX1kXkpuGx8O6o-WhujjZrKPd01AZJrOvO5Vk0c03P8EhQc8aP421qHqtzivHTQJNsNGt2wtzXRsh5PTH1A/s400/Weisswein_white-wine_maische_skins.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els seus detractors qualifiquen als vins brisats de rudes i austers, però és innegable que la seva tanicitat els converteix en vins enormement gastronòmics i que les seves aromes són d'una complexitat impensable per a vins blancs sense criança. Poden ser una mica més secs i herbacis que els blancs més habituals, menys àcids i més voluminosos en boca, però precisament per tot això aconsegueixen seduir a aquells consumidors habituals de vins negres que no solen prestar massa atenció als vins blancs.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest procés de vinificació ancestral que sembla tenir els seus orígens a la vella Geòrgia, té també profundes arrels al sud de Catalunya i, més concretament a la Terra Alta, on la garnatxa blanca va mostrar durant molts anys totes les seves virtuts sense embuts, en forma de vi brisat. En l'actualitat, quan aquesta pràctica semblava pràcticament extinta, un petit grup d'elaboradors ha apostat per recuperar-la, regalant-nos vins que saben a passat, però miren al futur.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Alguns dels que més he gaudit són:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: center;">- </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: center;"><span style="background-color: white; font-size: 15px;">Sicus Xarel·lo Brisat</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; text-align: center;"><span style="background-color: white; font-size: 15px;">- </span></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 15px;">Orto Blanc Brisat</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 15px;">- Abrisa’t Bàrbara Forés</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 15px;">- Tanca els Ulls Cartoixa de Marina</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 15px;">- La Foradada de Frisach</span></span></div>
<div>
<br /></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-45762482180464971512018-08-30T10:32:00.001-07:002018-08-30T10:32:33.234-07:0010 vins negres per l'estiu<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Si us expliqués que la calor de l'estiu marida a la perfecció amb vins blancs i rosats servits a baixes temperatures, podríeu perfectament acusar-me d'obvi i predictible sense que us faltés raó, així que he optat per fer tot el contrari: suggerir-vos 10 negres per a l'estiu.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com és això possible us preguntareu? Són molts els factors que intervenen en la sensació de frescor d'un vi i com més d'ells es combinen dins d'una ampolla, major és la sensació de lleugeresa. La graduació és fonamental, per descomptat; com menys alcohol, menor pes en boca. També ho és l'acidesa, associada a orientacions i latituds nord, a altituds elevades o a veremes una mica més primerenques entre altres factors i, per descomptat, el perfil de la vinífera triada i l'estil de cada elaborador. Sigui com sigui, els 10 vins que avui us proposo són negres que es poden gaudir tot l'any, que agraeixen ser servits lleugerament frescos (14º) i que no pesen al paladar. Són negres personals, complexos però fluids, perfectes per maridar amb l'estiu.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Petit Carlania</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Únicament algú que estima i respecta la naturalesa és capaç d'elaborar un vi tan nítid i delicat. Petit Carlania és una oda al trepat, a la Conca de Barberà i al bon vi natural, pura fruita.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Terroir Històric Negre </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Ningú ha reinterpretat una regió amb tanta rotunditat com Dominik Huber. Els seus vins són lleugers, però no per això menys expressius; fruita delicada, infusionada, sense excessos d'extracció.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Jx18_VWFpzLJOTjLum7kVc-PVSJExl7hD1Nxqj52ESWc_VLI6Q2S0zXZHbvxDXyWDUOL5ZqBlMzJW-3l_GurpBl3L322C9Jb-sIkFPGZpSil_If4NJkawsS-ZfGDn8Div0tn4TvHzkQ/s1600/etiquetes.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="482" data-original-width="860" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1Jx18_VWFpzLJOTjLum7kVc-PVSJExl7hD1Nxqj52ESWc_VLI6Q2S0zXZHbvxDXyWDUOL5ZqBlMzJW-3l_GurpBl3L322C9Jb-sIkFPGZpSil_If4NJkawsS-ZfGDn8Div0tn4TvHzkQ/s400/etiquetes.png" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Clos Lojen </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Transformar un raïm sovint oblidat, fins i tot menyspreat, com la bobal en un vi honest i emocionant no és tasca senzilla. Ceps vells, biodinàmica i respecte a les tradicions són la fórmula secreta.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Milú </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A què sap un tempranillo? La resposta no resulta senzilla, ja que la fusta entorpeix massa sovint el camí d'una fruita que només acompanyada de barriques velles de gran volum aconsegueix imposar-se.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">O Poulo Fillo dóna Pedra </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Galícia, garnatxa tintorera i la bogeria en forma d'amor per la terra de Nacho González, què més es pot demanar? Només els dies acumulats recuperant vinyes que uns altres donaven per mortes pot explicar un vi així.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Vins de Foresta Sumoll </span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan un celler comença a despuntar en un entorn tan privilegiat com el Garraf i a més ho fa amb un raïm històric com el sumoll, sembla obvi interessar-se pels seus vins, especialment quan la producció és minúscula.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Foillard Fleurie 2015</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Fleurie es considera un dels més florals i femenins crus del Beaujolais, com confirma aquest eteri i silvestre negre del famós Jean Foillard. La seva fina austeritat l'allunya dels comercials Beaujolais Nouveau.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Batlliu Biu Pinot Noir 2016</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pioners en el treball de vinyes d'alta muntanya, Batlliu de Sort no ha fet més que sorprendre amb els seus vins tersos i minerals des que les seves primeres ampolles van arribar al mercat.</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tragaldabas 2015</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">4 joves enamorats del vi buscaven un vinyer vell que conservés encara l'essència d'una terra verge i el van trobar a la Serra de França, a Salamanca, on les varietats autòctones parlen de la il·lusió dels seus elaboradors.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Arianna Occhipinti Frappato 2016</span><br />
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El raïm frappato és fruita, espècies i flors; frescor i fina tanicitat, no en va se'l coneix com el pinot noir de Sicília. Si a més ve tocat per la vareta màgica d'Arianna Occhipinti …</span>Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-53777418472013231642018-07-12T00:49:00.001-07:002018-07-12T01:05:36.287-07:00Els vins i raïms més afruitats i florals<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El món del vi és tan ampli i complex, que no resulta tasca senzilla delimitar els diferents perfils aromàtics que el componen. Malgrat tot, sí que podem trobar un estil de vi amb un perfil àmpliament estès i fàcilment recognoscible: el dels raïms blancs i els vins blancs afruitats i florals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Aquest estil de vins redueix ostensiblement la distància entre les aromes del raïm i les del mateix vi, doncs les intenses aromes primàries de la fruita arriben gairebé intactes a les copes. Es tracta de vins que acumulen detractors i fidels seguidors a parts iguals i precisament són les seves característiques afruitades les que es tornen en defecte per a uns i en virtut per a uns altres. Quan la fusta no intervé de manera significativa en la seva vinificació, la fruita es mostra descarada, fresca i sense lligams; més madura en els climes càlids i més floral i delicada en territoris septentrionals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En alguns casos, les aromes afruitades van acompanyades de certa dolçor, en d’altres de tocs herbacis i una sensació global una mica més seca, però en termes generals, si trieu un monovarietal jove de qualsevol de les 10 varietats que us presento a continuació, les sensacions florals i afruitades estan més que assegurades.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Moscatell</b>: r</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">esulta pràcticament impossible imaginar un raïm que mantingui la seva essència més intacta una vegada vinificada. Els vins de moscatell fan olor de raïm, a pur raïm blanc madur i cruixent acompanyat, a voltes, d'algun record a pell de mandarina. Permet elaborar vins secs tan extraordinaris com el Juan Gil Moscatell Sec o seductors vins dolços com el Jorge Ordóñez Nº 2 Victòria.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Verdejo</b>: d</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ir verdejo és dir Rueda, herba i fruita, flors i certa amargor. Alguns exemples són més afruitats, d’altres una mica més austers, depenent d'infinitat de factors des de l'altitud o l'orientació de la vinya, fins a la voluntat del viticultor i/o l’enòleg. Blanco Nieva Pie Franco és sempre un encert gràcies a l'enorme expressivitat dels seus vellíssims ceps; Menade Nosso, una versió nua i natural del varietal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMe03aA-8skbGKzl-GNUxkXQidlNW6tZrEEvbRd5OtJt8mVVAYPG4k54h-Slxd6wuU3T03JAvYzUQyjzp3EpmEyrtJ-eEYoAeaTL3BeBByVtfaNfHFLe_AIoHImgnz53-T9XrMvNOEmM8/s1600/aromas-flores-eng-1024x953.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="677" data-original-width="917" height="295" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMe03aA-8skbGKzl-GNUxkXQidlNW6tZrEEvbRd5OtJt8mVVAYPG4k54h-Slxd6wuU3T03JAvYzUQyjzp3EpmEyrtJ-eEYoAeaTL3BeBByVtfaNfHFLe_AIoHImgnz53-T9XrMvNOEmM8/s400/aromas-flores-eng-1024x953.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Sauvignon Blanc</b>: m</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">és delicada al Loire i més intensa i tropical a Nova Zelanda. Si busquem un estil aromàtic, que recordi la fruita de la passió i els agrassons, sens dubte les illes de Aotearoa ens proporcionaran una de les millors opcions, amb el Cloudy Bay com un vi icònic que va suposar un abans i un després per a la varietat a escala mundial. Per a descobrir la mineralitat del Loire, Domaine Serge Laloue Sancerre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Riesling</b>: l</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">a diva, la dama blanca, el raïm desitjat i perseguit per tots. És capaç d'oferir vins d'intensa acidesa al Mosel, però també extraordinaris vins dolços al mateix Mosel o al Rheinhessen, per exemple. Els classificats com Spätlese solen oferir aromes a préssec madur i poma verda, un perfecte equilibri entre dolçor i acidesa. Proveu algun dels de Julian Haart i repetireu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Gewürztraminer</b>: l</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">a picant (gewürz) de Tramin (munic</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ipi del Tirol italià) és un raïm únic, amb aromes de roses i litxis que s'expressa com en cap altre lloc en la limítrofa Alsàcia. Només allí conjuga les seves aromes més habituals amb els tons especiats i amb un cos auster i voluminós. Els de Léon Beyer us permetran conèixer el raïm des d'una perspectiva expressiva però assequible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Malvasia</b>: t</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">al com succeeix amb el moscatell, la malvasia dóna nom a tota una família de raïms, uns més aromàtics i altres menys, però sempre delicats i elegants. Lanzarote ofereix sensuals versions semidolces com el Vulcano Malvasia Semidulce, amb els seus nítids records de papaia. Al Garraf, a Catalunya, autèntiques joies sense cap sucre residual són capaces d'envellir amb inusitada elegància: Sasserra és el gran nom a tenir en compte.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPAHqGU7GgplXURMQJh0gg6dzsnNqAb-xliwbP9aP_HXD9gzFeqH6nAc4FM1lD9DTMSE0esxy7fkT3ZTHs382Supm6IIsxMnLd6Zkv_UuGwJMSJUQnOp2SiYS26Po_UBdzBkaZ6l2JY7E/s1600/vert.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="131" data-original-width="384" height="136" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPAHqGU7GgplXURMQJh0gg6dzsnNqAb-xliwbP9aP_HXD9gzFeqH6nAc4FM1lD9DTMSE0esxy7fkT3ZTHs382Supm6IIsxMnLd6Zkv_UuGwJMSJUQnOp2SiYS26Po_UBdzBkaZ6l2JY7E/s400/vert.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Torrontés</b>: l</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">a torrontés, raïm blanc conreat majoritàriament a Argentina, pot recordar al moscatell, fins i tot de vegades al gewürztraminer. Floral, especiada i amb freqüència fresca i amable pot ser una perfecta porta d'entrada a les varietats aromàtiques. Lurton Pedra Negra Torrontés conjuga totes les seves virtuts en una ampolla.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Viognier</b>: l</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">a viognier és el raïm històric de Condrieu i de Château-Grillet. Menys àcida que la riesling o la sauvignon blanc i d'aromàtica menys estrident que el gewürztraminer, la viognier pot enlluernar a molts afeccionats al vi amb les seves aromes d'albercoc i flors blanques. Si ja coneixeu les versions franceses, redescobriu el varietal en combinació amb una lleu criança en barrica amb el Vallegarcía Viognier, us sorprendrà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Albarinyo</b>: n</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">o podia faltar a la cita amb els grans raïms perfumats la varietat albarinyo, essència de les Rías Baixas, a la qual molts emparenten amb la riesling. Té també similituds amb la viognier, de la qual pren les aromes a fruita d'os que refresca amb una vibrant acidesa. És senzill trobar exemples meravellosos en la seva predilecta Galícia; Do Ferreiro Cepas Vellas o Pedralonga, per exemple.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><b>Vidal</b>: i</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">, per acabar, un raïm que pot ser que no resulti tan obvi quan pensem en varietals aromàtics, potser per tractar-se d'un raïm híbrid o potser per trobar-se plantat sobretot a Canadà. Sigui com sigui, els vins de Vidal són sempre particulars, melosos, exòtics i vibrants, molt especialment els Eiswein de la Península del Niàgara. Us atreviu a anar encara una mica més enllà? Proveu el Inniskillin Vidal Sparkling Icewine, un dels pocs vins de gel espumosos del món.</span></div>
<div>
<br /></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-54869360200730620932018-07-08T00:47:00.000-07:002018-07-08T00:47:11.026-07:0010 vins per a sorprendre el més expert<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Varietats poc conegudes o procedents de regions en les quals no són habituals; sorprenents criances en barriques d'oloroso, en àmfores i fins i tot sota el mar; interpretacions diferents i inaudites … En definitiva, vins que escapen dels cànons més habituals i descol·locaran al winelover més avesat. Feu la prova amb aquesta selecció: 10 vins per sorprendre fins al més expert!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Schloss Gobelsburg Renner Grüner Veltliner</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sempre que parlem de grans raïms blancs pensem en riesling o chardonnay, sovint, en vins alemanys o francesos, però Àustria, el petit país centreeuropeu amaga una autèntica joia: el raïm grüner veltliner. Schloss Gobelsburg elabora amb ell alguns dels millors monovarietals del país, cítrics, especiats i minerals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Sketch</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per què Raúl Pérez és un dels enòlegs més admirats d'Espanya? Perquè els seus vins són diferents. Vinyes velles, produccions limitades, barriques de gran volum que no entorpeixen la fruita i, en el cas del Sketch, criança parcial sota el mar, on la temperatura i la humitat constants permeten una maduració perfecta.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Can Ràfols dels Caus La Calma</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En aquest vi convergeixen enormes factors de qualitat. En primer lloc, el Garraf, una zona de sòls calcaris que guarneix el nostre litoral; d'altra banda, Can Ràfols dels Caus, un dels cellers de major prestigi de la regió i, finalment, el raïm chenin, un estrany per aquestes latituds. Robert Parker va caure rendit als peus de la Calma i li va atorgar 95 punts, no pas per casualitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Ximénez-Spínola Exceptional Harvest</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Excepcional, com el seu propi nom certifica, aquest vi de Ximénez-Spínola s'elabora amb raïms sobremadurats i es cria en barriques d'oloroso. La seva riquesa aromàtica i tàctil és tal, que resulta senzill trobar en ell els quatre gustos bàsics: és lleugerament dolç, finament salí, subtilment àcid i elegantment amarg.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Finca Terrerazo</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El Finca Terrerazo prové de la DO del mateix nom, una denominació-pago en la qual es donen cita el millor del clima mediterrani i del continental. Només així s'explica que un raïm com el bobal, titllat de groller per molts, sigui capaç de regalar-nos vins d'aquest equilibri i complexitat. Finca Terrerazo és intens i elegant alhora, balsàmic, madur i mineral.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuNnut-BUwGpiEX0z_GwfNrpXqqcmQayuZ_zNFbzoa6eXqh3RAH9ByXzmnl4JIoopMZ_K1CpgETfG1dUSSCOQS-Ycov9JgUpwjyMCIoIjsFKvK9ERqmHNoy1GKQW1hbdDJlona7YOaK0E/s1600/10vins.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="460" data-original-width="819" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuNnut-BUwGpiEX0z_GwfNrpXqqcmQayuZ_zNFbzoa6eXqh3RAH9ByXzmnl4JIoopMZ_K1CpgETfG1dUSSCOQS-Ycov9JgUpwjyMCIoIjsFKvK9ERqmHNoy1GKQW1hbdDJlona7YOaK0E/s400/10vins.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Bouza Tannat A6</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El raïm tannat, amb el seu nom que el relaciona inequívocament amb el terme tanins, té els seus orígens al Madiran francès, encara que ha estat Uruguai el país que l'ha llançat a l'estrellat. L'A6 és un vi provinent d'una única parcel·la i, per tant, d'un caràcter molt particular; tànic, sí, però elegant i complex també.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sicus Sons Monastrell</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els monovarietals de monastrell no són massa comuns a Catalunya, però si a més el vi ha envellit en àmfores d'argila enterrades a la mateixa vinya, entre els ceps que li van donar la vida, la particularitat del vi es torna en excepcionalitat. Sicus Sons Monastrell és sons, vibracions, batecs d'una terra viva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><b>Terroir al Límit Vi de la Vila de Torroja</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pot un vi del Priorat ser fragant i lleuger? Sí, però només en mans d'algú com Dominik Huber. Controvertit com a pocs, Dominik aposta per un Priorat elegant, en el qual el raïm i el sòl siguin els protagonistes. Maceracions curtes i fustes de gran volum li permeten elaborar vins que rememoren el Priorat de temps pretèrits.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Inniskillin Cabernet Franc Icewine</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">El vi de gel o icewine segueix sent un gran desconegut per a molts, malgrat ser un dels grans vins dolços del món. Alemanya o Àustria produeixen alguns dels més populars, però, freqüentment, els vins canadencs són obviats, tot i comptar-se entre els icewines més espectaculars del planeta; aquest, a més, fet amb raïms negres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Donnafugata Pantelleria Ben Ryé</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La petita illa de Pantelleria, al sud de Sicília amaga un veritable tresor, el Passito. Malgrat pertànyer a Itàlia, l'illa està més propera al continent africà i el vent bufa allí tot l'any, com certifica el nom àrab de l'illa i d'aquest vi (Bent el Riah, filla del vent). Potser això expliqui l'excepcional frescor i la màgica salinitat d'aquest enorme vi dolç.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-84694227585540382352018-06-03T00:05:00.000-07:002018-06-03T00:05:19.852-07:00Un cafè amb llet en copa flauta?<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Difícilment a ningú se li ocorreria prendre's un cafè amb llet en una copa
flauta, oi? Us imagineu a un cambrer servint-vos el cafè en una esvelta copa de
cristall? És obvi que no; no obstant això, sovint descuidem el servei del vi perquè
no parem l'atenció suficient al tipus de copa que fem servir per degustar-lo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per descomptat el millor material per a una copa de vi és el cristall i,
com més fi millor. Es tracta d'un material insípid i de transparència perfecta
que ens permet gaudir de l'aspecte, l'aroma i el sabor del vi sense distorsions.
Una bona norma general per triar la copa perfecta seria reservar les copes de
major grandària per als vins més intensos oferint-los així l'espai que
necessiten per expressar-se i les més petites per als vins més delicats, perquè
el cristall protegeixi les seves fràgils aromes. Oblideu-vos de l'antiga idea
de les copes grans per al negre i les petites per al blanc; alguns vins blancs
criats en fusta poden necessitar una copa major, mentre que alguns negres joves
es mostraran còmodament en una copa petita.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Pel que fa als vins escumosos, la tradició estableix la copa flauta, de cos
esvelt i allargat, com la idònia, doncs permet gaudir de les bombolles evitant
que s'escapin massa ràpid. Però tampoc aquesta teoria manca de detractors: un
creixent corrent d'opinió postula que seria millor prendre els escumosos en
copes amb una mica més d'amplària, que ajudin a reduir la sensació espurnejant
de les bombolles que tant desagrada a alguns consumidors i permeti percebre amb
major amplitud totes les aromes del vi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPgabJeJmKQLoz2FVTvx6m9x6d7ZR_RwPI0yNbbeeoBhLoHnqmBeH6IxKj8EcAaTIcNVAHerDaLdLk2LqzbSKbn8ITtnf3a5RsFTRFXG5Dc4KTU-njJykTBpYJK4CyyYhyphenhyphenqVz2dEeC7XE/s1600/coffee-wine-720FB.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPgabJeJmKQLoz2FVTvx6m9x6d7ZR_RwPI0yNbbeeoBhLoHnqmBeH6IxKj8EcAaTIcNVAHerDaLdLk2LqzbSKbn8ITtnf3a5RsFTRFXG5Dc4KTU-njJykTBpYJK4CyyYhyphenhyphenqVz2dEeC7XE/s400/coffee-wine-720FB.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Les empreses de cristall especialitzades en copes de vi, aposten per portar
la importància de les copes en la degustació del vi un pas més enllà. La seva
teoria es basa a les quatre zones en les quals es distribueixen les nostres
papil·les gustatives sobre la llengua: dolç a la punta, àcid i salat als
laterals i amarg al fons. La forma de la copa pot portar el vi a entrar en
contacte inicialment amb una zona determinada de la nostra llengua, provocant
que les nostres papil·les gustatives percebin amb major intensitat un gust o un
altre. D'aquesta manera, un vi blanc amb fusta pot beneficiar-se d'una copa amb
la boca una mica més ampla de l'habitual i oberta cap als laterals que reforci
la seva frescor. Vins molt àcids agraeixen una copa més tancada, per intentar
suavitzar la seva acidesa i ressaltar la seva part més dolça. Alguna cosa
semblant succeeix amb l'alcohol: els vins d'elevada graduació requereixen una
copa de major volum, alta si pot ser, perquè l'alcohol pugi per ella com si
d'una xemeneia es tractés portant amb ell tota la complexitat aromàtica del vi,
mentre que els de menor grau, semblen adaptar-se millor a copes de menor alçada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Encara que seria magnífic tenir una copa diferent per a cada tipus de vi,
sembla lògic pensar que això no resultaria pràctic ni, per descomptat,
econòmic. El més recomanable doncs seria adquirir copes versàtils, de volum i
alçària mitjanes, en les quals la majoria de vins es poguessin expressar amb
naturalitat, fins i tot els escumosos.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-91873379825077204542018-04-20T06:59:00.000-07:002018-04-20T07:05:45.296-07:00El sumoll, un gran raïm rescatat de l'oblit<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El raïm Sumoll és la varietat negra
autòctona més conservada a la DO Pla de Bages i va ser, en el seu moment, la
varietat negra més estesa per l'àmplia DO Penedès. De cicle mitjà i producció
mitjana-alta, és una varietat austera que necessita poca aigua, de baies
habitualment grans i allargades. Ofereix vins de poc color, però molt frescos,
amb acidesa vertical i bona estructura tànnica, amb un estil que sovint es
compara amb el del raïm Nebbiolo italià.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">És complicat que maduri
completament i, quan no ho fa, els vins que d'ella s'obtenen poden ser massa
agressius, àcids i herbacis. És molt important que gaudeixi de bona insolació,
així com regular la càrrega dels ceps per assegurar que la pell i les llavors
dels gotims que es conserven puguin madurar completament. La tecnologia i els
coneixements enològics actuals són molt més complexes que aquells de fa 40 anys
i permeten obtenir vins monovarietals de sumoll molt menys agressius i
tremendament més equilibrats, replets de personalitat i amb un enorme potencial
d'envelliment. Les vinificacions en fang, per exemple, ajuden a destensar el
vi, convertint-ho en més dòcil i rodó al paladar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhieKi8XtWVcl0JDz9L_EBb2yUBPYLAazR3NZJPt8XRB83VfuoUToBGZAtE_kRC-5qzUkM3XeQEzhtvTGEj7ia9gXwnPZ3qSvW0TBKPDrCybU5B5S3om4ofpkniWg_wMw-mLUhCuYHggv0/s1600/sumoll1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="315" data-original-width="600" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhieKi8XtWVcl0JDz9L_EBb2yUBPYLAazR3NZJPt8XRB83VfuoUToBGZAtE_kRC-5qzUkM3XeQEzhtvTGEj7ia9gXwnPZ3qSvW0TBKPDrCybU5B5S3om4ofpkniWg_wMw-mLUhCuYHggv0/s400/sumoll1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu cultiu va disminuir en
favor de les varietats internacionals que semblava podien permetre elaborar
vins d'un perfil més “agradable” per al consumidor mitjà. Aquesta tendència va
arraconar al sumoll, raïm difícil de conrear, fins a convertir-lo en un raïm
gairebé clandestí, que resistia amagat entre ceps d'altres varietats. Al Penedès,
el mercat demanava raïms blancs per a la producció de Cava i això va portar a
arrencar moltes vinyes de sumoll. En l'actualitat, el nombre d'hectàrees
dedicades a aquesta varietat està començant a créixer gradualment gràcies a
l'esforç d'un grapat de petits viticultors enamorats de la seva terra, dels
seus raïms i de la seva història.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">D'aquest raïm autòcton català
s'elaboren, avui dia, excel·lents vins negres, escumosos i deliciosos rosats
que després de lleus maceracions eviten una extracció excessiva de tanins i
mostren el perfil més floral del varietal; també existeixen sorprenents vins
blancs tant de sumoll blanc com del mateix sumoll negre vinificat en blanc.
Sigui com sigui, el temps sembla estar donant la raó a aquells pocs que mai van
deixar de confiar en aquest meravellós raïm que la nostra literatura recollia
ja al segle XVIII. Els nous vins de sumoll, frescs, versàtils i complexes,
demostren amb rotunditat que estem davant un gran raïm rescatat de l'oblit.</span><o:p></o:p><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">Recomanacions:</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- L’Oblit, d'Esteve i Gibert Viticultors</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- Sicus Sumoll, de Sicus Terrers Mediterranis</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- Repte Sumoll, de Masia de la Roqua</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- Can Ràfols dels Caus Sumoll</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- Clos Lentiscus Gentlemant Sumoll, de Can Ramon Viticultors del Montgròs</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- Mont Rubí Gaintus Rosé, d'Heretat MontRubí</span><br />
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">- Pardas Sumoll Rosat</span><br />
<br />
<br /></div>
<br />Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-90532172860788606452018-04-06T11:39:00.000-07:002018-04-06T11:39:03.013-07:00El vi kosher<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La majoria d'afeccionats al vi haurà sentit a parlar alguna vegada del vi
kosher…, però, com s'elabora? A què sap? En essència, el vi kosher és
exactament igual al vi no-kosher. Els seus sabors són iguals als de la resta de
vi i, la seva qualitat, com succeeix amb qualsevol altre vi, deriva de la cura a
la vinya i al celler, no de si s'ha elaborat seguint principis kosher.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Consumir aliments kosher és fonamental per a qualsevol que segueixi el Kashrut,
la llei jueva de l'alimentació. El Kashrut parla de com preparar els menjars i
les begudes d'una manera sana, apte per al consum; de fet, la paraula kosher
deriva del vocable hebreu empleat per a dir llest, adequat o preparat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els vins kosher, en contra d'una idea errònia àmpliament estesa, no han de
ser beneïts pel rabí, però sí elaborats únicament per jueus practicants. No
està autoritzat l'ús d'additius animals (s'accepta la clara d'ou, però només si
aquest és de pela blanca i ha estat revisat pel rabí abans de ser emprat); la
gelatina i la caseïna estan prohibides, així com l'addició de bacteris, llevats
o enzims. Des del moment en què els raïms arriben al celler, només jueus
religiosos poden tocar l'equipament de vinificació o manipular el vi; les mans
d'un rabí es converteixen en les mans de l’enòleg i posen en pràctica tot allò
que el tècnic els indica. Les condicions d'higiene són molt estrictes i només
es permet l'ús d'ampolles noves.</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbAP7Cf0_1E_dAV655bj0IYQT_mnL4VvvcArEB-ml2Vml-F5xnPzVkxmmmIyIQCohs_M1qx4GZHO7UlNDxrGoW_toOw60GNRxl2XBFNuDJ_Xs2A6HYXdFRiDrjAoX6c_eEHnGdr6Bptjw/s1600/hanukkah-menorah-3-1598x900.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1598" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjbAP7Cf0_1E_dAV655bj0IYQT_mnL4VvvcArEB-ml2Vml-F5xnPzVkxmmmIyIQCohs_M1qx4GZHO7UlNDxrGoW_toOw60GNRxl2XBFNuDJ_Xs2A6HYXdFRiDrjAoX6c_eEHnGdr6Bptjw/s400/hanukkah-menorah-3-1598x900.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al camp no es permet l'ús de fertilitzants orgànics, i els raïms han de
procedir de ceps amb un mínim de quatre anys d'edat. Durant el 7º any (Sabbat)
de vida de les plantes, no es verema, per permetre que la terra es regeneri. A
més, l’1% dels beneficis ha de dedicar-se a causes benèfiques.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En temps recents, la demanda de vi kosher s'ha incrementat de manera
considerable, portant a un bon nombre de països a endinsar-se en la producció
d'aquests particulars vins. Estats Units, França, Itàlia, Austràlia o Alemanya compten
ja amb alguns cellers productors de vi kosher, tal com succeeix a Catalunya, on
cellers de llarga tradició com Capçanes o Pinord elaboren grans vins kosher com
l'icònic Flor de Primavera Peraj Ha’Abib o el Taanug Amfiteatre.<o:p></o:p></span></span></div>
<br />Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-26427715985399610452017-12-09T00:45:00.000-08:002017-12-09T00:51:27.937-08:00El vermut, de medicina a aperitiu<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El vermut o vermouth és una beguda de màxima actualitat que sembla
estar reprenent el lideratge en moltes taules a l'hora de l'aperitiu. Tanmateix,
això que ara sembla modern té, en realitat, una antiguitat de diversos segles.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es creu que a la Grècia clàssica el vi macerat amb herbes era ja una
medicina d'ús corrent. Aquesta tradició es va prorrogar a través dels segles
fins que en el XVI els monjos alemanys van encunyar el terme <i>wermut wein</i>. Expliquen que els monjos
usaven el donzell (herba fonamental en l'elaboració de vermut), anomenat wermut
en alemany, per combatre els problemes digestius. Sovint, es trobaven amb
reaccions de disgust en els pacients, doncs el seu gust és molt amarg. Així
se'ls va ocórrer la idea de barrejar la planta amb vi per dissimular el seu
sabor i va sorgir el que podem considerar el primer predecessor del vermut
actual. Aquest no arribaria fins dos segles després. Van ser les llavors
regions de Torino i Savoia les que van començar a elaborar vermut com a beguda.
A Torino es va apostar pel vermut vermell, una mica més dolç i, a Savoia pel
vermut blanc, més sec.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Al s. XIX la passió pel vermut estava ja molt estesa i havia arribat a
Tarragona. Aviat es va convertir en una beguda molt popular i va tirar fortes
arrels entre els habitants locals. A la fi de segle van sorgir les primeres
grans marques catalanes, aprofitant l'enorme quantitat de vi que es produïa a
la regió i la creixent demanda de productes assequibles i fàcils de prendre. El
vermut es convertiria aviat en tota una tradició, associada als pocs moments de
descans que els treballadors tenien aleshores, i donant lloc al que avui es
coneix com a “hora del vermut o de l'aperitiu”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpHudjqiCB1kWeTo5u-uobjLmWL_OXOv2haR2cBC-dRCpdaN9uePyNmXpvjSwnRG5vYT3v_pVXYCaIlMljsyKz46-UvS4NFaMtUhnzThIgkpXxJCprwkvOuqHH12kwjhYBX9SWku9BfLY/s1600/vermout-kabC--620x349%2540abc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="620" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpHudjqiCB1kWeTo5u-uobjLmWL_OXOv2haR2cBC-dRCpdaN9uePyNmXpvjSwnRG5vYT3v_pVXYCaIlMljsyKz46-UvS4NFaMtUhnzThIgkpXxJCprwkvOuqHH12kwjhYBX9SWku9BfLY/s400/vermout-kabC--620x349%2540abc.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Entre els anys 1960 i 1970 la cervesa va començar a imposar-se com a beguda
popular, coincidint amb la prohibició d'embotellar vermouth a doll, la qual
cosa va fer que molts elaboradors artesanals haguessin de tancar els seus
negocis. Van haver de ser de nou els italians els qui, amb fortes campanyes de
publicitat que segur tots recordarem (Martini), rellancessin als anys 80 el
vermut a la fama.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El seu gran èxit actual resideix en la seva fórmula, bàsicament la d'un vi
blanc neutre (el color del vermell s'aconsegueix amb caramel) macerat amb una
infusió de botànics (herbes, arrels, flors, espècies i fruita) a la qual se sol
afegir sucre i alcohol vínic. Aquesta mescla es deixa madurar en barriques fins
que les aromes s'integren i el conjunt resulta harmoniós. De la mescla de
botànics que cada enòleg guarda amb recel sorgeixen infinitat de vermuts
diferents, la majoria amb diversos ingredients en comú, com el donzell, la
genciana, la canyella, la pell de taronja, el cardamom o la vainilla, però tots
amb un perfil aromàtic molt personal que val la pena descobrir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Us recomano alguns dels que més prenc, ja m’explicareu quin us ha agradat
més: Yzaguirre Rojo Reserva, La Quintinye Vermouth Royal Rouge, Lustau Rojo, Padró
Rojo Amargo; Noilly Prat Original Dry, Blanc de Falset.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: verdana, sans-serif; text-align: justify;">Com sempre, si heu llegit aquest article i us ha agradat, recordeu
compartir-lo per tal que el pugui gaudir més gent. Salut!</span>Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-80211765968950550932017-10-29T11:14:00.000-07:002017-10-29T12:18:38.570-07:00Syrah o Shiraz?<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La syrah, o shiraz com es coneix al Nou Món, és avui dia el
cinquè raïm negre més plantat del planeta, en regions tan dispars com França,
Austràlia, Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Espanya o Xile. No obstant
això, si ens remuntem a vint-i-cinc anys enrere, pocs afeccionats al vi havien
sentit parlar massa d'ella, a excepció dels fanàtics dels vins del Rhône.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Es creu que el seu origen és a Pèrsia, a la ciutat de
Shiraz (actual Iran), encara que existeixen moltes altres teories sobre aquest
tema. El que sí que sembla indiscutible és que l'epicentre de la qualitat històrica
d'aquest raïm ha de situar-se al Roine. Al nord d'aquest riu, la tribu gal·la
dels Allobroges conreava ja en temps de l'Imperi Romà un raïm que creixia de
manera assilvestrada als marges i que van anomenar allobrògica; segons sembla, amb el temps aquest raïm va evolucionar fins a arribar a ser el cep que tots
coneixem avui com syrah.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjEUlc_Ms0wkid5pAPG3d4EK5ToJ5eHi6zi6X5UDOhdVIsgboLOVkSm5n1LPMgfPNkQhLQQJ2X3UxYVLYiikl73sS7XVMwKVlDlxKoQIFs5b9Qbc2MWITD0c2qJs1h8uW65i7A2fNTzCA/s1600/bodegas-covinas-uva-syrah-1200x480.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="1200" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjEUlc_Ms0wkid5pAPG3d4EK5ToJ5eHi6zi6X5UDOhdVIsgboLOVkSm5n1LPMgfPNkQhLQQJ2X3UxYVLYiikl73sS7XVMwKVlDlxKoQIFs5b9Qbc2MWITD0c2qJs1h8uW65i7A2fNTzCA/s400/bodegas-covinas-uva-syrah-1200x480.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'escocès James Busby va portar esqueixos de diversos raïms
a Austràlia el 1832 i la syrah va ser la que millor es va adaptar a les
condicions climatològiques d'Oceania. Quan en els anys noranta els vins del
Roine van començar a popularitzar-se, a Austràlia es van adonar que tenien un
tresor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Sens dubte, es tracta d'un raïm noble de caràcter excels,
que mereix figurar en el podi de la qualitat al costat de les altres grans
varietats internacionals. Els seus vins solen tenir molt color, aromes d'espècies,
violetes i llorer i tanins molt sucosos. El raïm syrah/shiraz parla amb transparència de l'entorn en el qual creix; així, els vins australians de clima
més càlid són tot concentració, opulència i vigor, amb el mític Penfolds Grange
com a icona de tot el seu potencial. En ells són habituals les aromes de xocolata,
regalèssia i fruita negra madura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzNc5xhT2MysA0y0MSGqtbtNPAAf_ND2FJdVuR2BLf-jrdYwKTUxfh6iEM1tUsUJ2FLdRtTdix3vVbbF5s8_l0UNQNk4A-1K84az9URrq_S-d8pdh_q3hankWiWTgjTwiB1ROBK7nyPYU/s1600/wine-syrah-shiraz104.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="1000" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzNc5xhT2MysA0y0MSGqtbtNPAAf_ND2FJdVuR2BLf-jrdYwKTUxfh6iEM1tUsUJ2FLdRtTdix3vVbbF5s8_l0UNQNk4A-1K84az9URrq_S-d8pdh_q3hankWiWTgjTwiB1ROBK7nyPYU/s400/wine-syrah-shiraz104.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Els francesos en canvi, tendeixen a ser més especiats i
florals, amb menys cos i major acidesa. Regions històriques com la Côte-Rôtie
o Hermitage produeixen alguns dels vins de syrah més desitjats del planeta, balsàmics,
profunds i capaços d'envellir com pràcticament cap altre. Jean-Louis Chave,
Guigal o Chapoutier són alguns dels elaboradors més prestigiosos del nord del
Rhône.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Syrah o shiraz, un raïm màgic, perfumat i elegant, amb una
increïble capacitat d'adaptació als climes més dispars. Sigui quin sigui el teu estil, hi ha un gran vi d'aquest raïm esperant-te.</span><o:p></o:p><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Recomanacions de vins catalans fets majoritariament amb syrah: Albet i Noya Col·lecció Syrah, Thalarn, Coca i Fitó Rosa, Pla del Tet, Face Nord, Cau del Gat, Clos Adrien, Trencaclosques, Tuets Syrah i Radix.</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-66758605885424536712017-09-18T13:08:00.000-07:002017-09-18T13:19:46.870-07:00Sabem a quina temperatura servir els vins?!?!<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La temperatura de servei dels vins juga un paper fonamental en la sensació
que aquests ens transmetran en ser degustats. De la mateixa manera en què tots
estem convençuts de la importància de prendre un bon cafè calent o un gaspatxo
ben fresc, hem d'atorgar a la temperatura del vi l'atenció que mereix quan l’anem
a servir.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Se solen cometre diversos errors al respecte, encara que potser el més comú
sigui el de l'anomenada “temperatura ambient”. Aquest terme, encunyat als
castells francesos segles enrere es referia a les temperatures domèstiques
d'aquell llavors, quan no existia la calefacció i les construccions eren molt
més fredes que en l'actualitat. En aquells temps, una temperatura ambient podia
voltar els 16 graus, nivell bastant acceptable per a diversos estils de vins,
molt lluny dels 22 o 23 que es registren a l'interior de qualsevol casa en
l'actualitat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE9mAS8T2knD3b35s3wuMpcjW5EDQHQObKUO0Ip0Ae9gj6Yq79IoZWaE9r4FUcqX-IH5AIzrHCFqSahaafzVMVFzkcGIhZNlE-qC8pNuo5xFwexHOmAlUSD9e9qG8ARiYUrAFja92KymA/s1600/temperatura-servicio-vino-560x314.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="314" data-original-width="560" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiE9mAS8T2knD3b35s3wuMpcjW5EDQHQObKUO0Ip0Ae9gj6Yq79IoZWaE9r4FUcqX-IH5AIzrHCFqSahaafzVMVFzkcGIhZNlE-qC8pNuo5xFwexHOmAlUSD9e9qG8ARiYUrAFja92KymA/s400/temperatura-servicio-vino-560x314.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'altre greu error se situa en l'extrem oposat del termòmetre, en la part
baixa. Sovint es col·loquen al congelador ampolles de vi que arriben a les
nostres taules amb prou feines en estat líquid, potser a 1 o 2 graus. Aquesta
pràctica aconsegueix amagar els defectes d'un mal vi, però també les virtuts
d'un de qualitat. La primera gran norma a recordar quan parlem del servei del
vi, hauria de ser que la temperatura ideal es troba sempre entre els 5 i els 18
graus; per damunt o per sota d'aquests nivells, els vins perden expressivitat i
fins i tot es tornen agressius.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hem de fixar-nos en qüestions com la dolçor, el volum alcohòlic, la tanicitat,
l'acidesa o la aromàtica per decidir quina ha de ser la temperatura de servei
òptima. A manera general, cal recordar que el fred atenua les sensacions dolces
i alcohòliques, mentre que potencia la tanicitat i l'acidesa. Així, si servim
un vi d'alta graduació serà recomanable refrescar-lo lleument, mentre que si es
tracta d'un vi d'elevat contingut tànnic, l'apropiat seria permetre que la
temperatura s'elevés uns graus.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Quin és la millor manera de refredar el vi? Sens dubte, l'aigua amb gel. Es
tracta d'un mètode senzill, eficaç i econòmic que ens permet jugar amb la
temperatura al nostre antull. Hem de prendre una glaçonera i emplenar-la de gel
i aigua, així el fred es repartirà de manera homogènia per tota l'ampolla i no
només per la part que estigui en contacte directe amb el gel. Si volem
accelerar aquest procés, podem afegir una mica de sal a l'aigua, facilitant
així que el gel es fongui. Davant una ocasió d'emergència en la qual no
disposéssim de gel o de glaçonera, la nevera és sempre una opció més amable amb
el vi que no pas el congelador.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisSSUPqms1NAKE0-ZQQagsw1qrDIImn3TIt-UCpB_E9z19vqlZ5bhPB-MGh4PvfsSJSuTofkYZj6CuFK7zW1fadJUth2cRZDuHy_SsM0QDeOWGDOZQ8q0KX6QJCHkaRpkFE4ALIbbgiu8/s1600/wine-temperature-serving-guide1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="800" height="120" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisSSUPqms1NAKE0-ZQQagsw1qrDIImn3TIt-UCpB_E9z19vqlZ5bhPB-MGh4PvfsSJSuTofkYZj6CuFK7zW1fadJUth2cRZDuHy_SsM0QDeOWGDOZQ8q0KX6QJCHkaRpkFE4ALIbbgiu8/s320/wine-temperature-serving-guide1.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Finalment, és important recordar que hem de mantenir l'exigència amb la
temperatura també quan sortim a menjar o sopar fora. No hauria d'importar-nos
demanar una glaçonera per a un vi negre si ho estimem oportú. Cal destacar que
la temperatura de servei no és la mateixa que la temperatura de consum, doncs
el vi adquireix temperatura ràpidament una vegada a la copa; així, davant el
dubte, és molt més avantatjós servir el vi un parell de graus més fresc del
desitjable doncs adquirirà la seva temperatura òptima en pocs minuts.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">A grosso modo, i tenint en compte que cada vi és un món i cada paladar una
realitat diferent, podem guiar-nos per la següent classificació a l'hora de
servir el vi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De 5ºC a 8ºC : blancs joves, espumosos, finos i manzanillas<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De 8ºC a 10ºC : rosats, blancs dolços<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De 10ºC a 12ºC : blancs amb criança, amontillados, olorosos i portos<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De 12ºC a 14ºC : negres joves poc tànnics<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De 14ºC a 16ºC : negres amb criança<o:p></o:p></span></span></div>
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">De 17ºC a 18ºC : negres reserva i gran reserva</span></span><br />
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">(PD: si heu llegit i gaudit aquest article, penseu a compartir-lo, si us plau. Així en gaudirà molta més gent. Salut!)</span></span>Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-85955673816436789222017-09-11T07:36:00.001-07:002017-09-11T07:43:58.121-07:00Més enllà del roure<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La fusta, i més concretament el
roure, ha estat fins no fa massa el material preferit per molts cellerers per
envellir els seus vins. Les bondats de la seva criança semblaven indiscutibles:
microoxigenació, aromes torrades, noblesa, etc. Qualitats totes elles que ens
són de sobres conegudes i que podem trobar en un gran nombre de vins. No
obstant això, i malgrat seguir sent molt comú el seu ús, altres materials per a
la criança del vi com el fang o el ciment estan irrompent amb força en l'escena
vitivinícola internacional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser a manera reactiva, alguns
cellerers inquiets estan apostant amb força per materials que permeten una
petita oxigenació dels vins durant la seva criança però que no els marquen
aromàticament en excés, com ara el fang. La seva microporositat, el seu origen
orgànic i un indubtable component històric han fet que en l'actualitat moltes
naus de criança tinguin racons amb gerres o àmfores en les quals reposen els
seus vins. El fang és un material fresc, per la qual cosa la seva utilització
té especial interès en climes càlids, on la fusta aporta un extra de calidesa sovint
innecessari; la terra permet al vi evolucionar però li aporta menys aromes que
la fusta. S'està avançant a passos gegantins en el coneixement d’aquest
material i ja s'ha començat fins i tot a experimentar amb diferents tipus de
terra per veure com les diferents composicions afecten organolèpticament el vi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh57u52gI7yuh-BYHW_wKy-S9Rfk5MWxyIFjIvB2JouHyiOylYTcqguA2Lli8nEYZ8c-gnQ_mQu9KWH150irdSx0yMaJli4fi9EAS8PuvnTbkghDCfZeEY2wp7SsQM4YPmLJI0JgmTaTUc/s1600/materiales_vinificacion_tinajas_barro_cemento.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="340" data-original-width="1024" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh57u52gI7yuh-BYHW_wKy-S9Rfk5MWxyIFjIvB2JouHyiOylYTcqguA2Lli8nEYZ8c-gnQ_mQu9KWH150irdSx0yMaJli4fi9EAS8PuvnTbkghDCfZeEY2wp7SsQM4YPmLJI0JgmTaTUc/s400/materiales_vinificacion_tinajas_barro_cemento.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una altra manera d'elaborar cada
vegada més estesa i aplaudida és la d'utilitzar barriques usades en la criança.
Anys enrere, qualsevol vi sense fusta de roure nova en la seva elaboració
semblava poc més que un producte de segona; no obstant això, avui dia sembla
que vol atorgar-se major protagonisme a la fruita, a l'essència del raïm. Així,
es juga amb fustes ja usades o de torrats menys intensos perquè aportin la seva
microoxigenació però no les clàssiques aromes torrefactes o especiades tan
aplaudides temps enrere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">I la cosa no acaba aquí, els ous
de ciment o les damajoanes de vidre també reivindiquen el seu lloc entre els
materials de vinificació, sense oblidar, òbviament, l'acer inoxidable, el més
senzill de mantenir i un dels menys intrusius; o, les fustes d'arbres
d'espècies diferents del roure com l'acàcia o el castanyer. Sigui com sigui,
tot aquest debat i experimentació no fa sinó enriquir el món del vi i augmentar
les possibilitats de trobar sensacions sorprenents a l'interior de cada copa.<o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Recomanacions: </span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en roure: Luis Cañas Gran
Reserva<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en fang: Tinajas de la
Mata de Rafa Bernabé<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en àmfores: Pheasant’s
Tears Saperavi<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en barriques usades:
Guímaro Finca Meixemán<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en ous de ciment: Gramona
Xarel·lo Ovum<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en damajoanes de vidre:
Cims de Porrera Vi de Vila Blanc<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en acer: Marimar Estate
Acero Chardonnay<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en acàcia: Guitian
Godello Fermentado en Acacia<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">- Criança en castanyer: Les Vistes
d’Esteve i Gibert</span><o:p></o:p></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: verdana, sans-serif;">(PD: si heu llegit i gaudit
aquest article, penseu a compartir-lo, si us plau. Així en gaudirà molta més
gent. Salut!)</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-82893017037905719242017-09-10T09:58:00.001-07:002017-09-10T10:16:48.931-07:00Rosat, el color oblidat<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Considerat durant molt temps un vi de segona i poc més que un refresc afruitat,
suau i lleuger, el vi rosat està experimentant un auge que hagués resultat
impensable fa uns anys i sembla posicionar-se amb força a nivell internacional.
França i els Estats Units són els precursors d'aquesta moda i els majors
consumidors de vi rosat, seguint el rastre deixat pels espumosos i molt
especialment pel Champagne rosat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'època en què grans marques de vi espanyol produïen enormes quantitats
d'aquest vi per ser exportat en la seva pràctica totalitat sembla avui dia oblidada,
com sembla oblidat aquell temps en el qual el vi rosat s'entenia gairebé com un
subproducte dirigit a aquells als quals no els agradava el vi. Durant molt
temps el vi rosat va ser només un complement al catàleg dels cellers i en
alguns casos s'elaborava amb raïms de poca qualitat o sense prestar molta
atenció al seu procés d'elaboració, la qual cosa va crear una memòria organolèptica
que el consumidor va acabar associant amb un vi de poca qualitat. Per sort, les
vinificacions modernes estan revertint aquesta situació a passos gegantins.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghRMBnnv3uFGuEUQ6JtL1loLRH4o1MUcKdy4zU7aROE_eghQbh7Qshj5YqN3J72R6RLk7lGOpg6dNbJ8bGB287bukVwix4BmqyTKIkdITH9kWdtfo3ShbnRHmyC6dZTDSYDQtSm6L51-o/s1600/800x-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="533" data-original-width="800" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghRMBnnv3uFGuEUQ6JtL1loLRH4o1MUcKdy4zU7aROE_eghQbh7Qshj5YqN3J72R6RLk7lGOpg6dNbJ8bGB287bukVwix4BmqyTKIkdITH9kWdtfo3ShbnRHmyC6dZTDSYDQtSm6L51-o/s400/800x-1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El color rosat torna a lluir a les nostres copes tal com confirmen les
estadístiques: el seu consum mundial ha crescut en més d'un 20% en l'última
dècada i el 2014, aproximadament un terç del vi consumit al món va ser rosat.
Als vins de zones històriques com Tavel, Navarra, Anjou o Cigales, se sumen ara
moltes altres regions productores que sovint aposten per vins de perfil
provençal, els genèricament denominats “pell de ceba”, vins més lleugers,
frescs i de menys color, potser fruit de la tendència antiexcesos que també
està afectant el vi negre. Però no només triomfen els rosats lleugers, sinó
també alguns de major complexitat, treballats amb les seves mares o fins i tot
amb alguna criança en roure. Els tons varien des de la maduixa i la grosella
fins al salmó o el teula; així mateix varien també les intensitats, permetent
maridar vins rosats amb carns, però també amb peixos o amanides.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un vi rosat extreu el seu color del contacte del most amb les pells de raïm
negre de la mateixa manera en què ho fan els vins negres, de manera que
regulant el temps de maceració és possible obtenir infinitat d'estils rosats diferents.
Són vins menys tànnics que els negres i molt versàtils, elegants i camaleònics,
capaços de maridar a la perfecció amb les tendències de la cuina moderna en la
qual sovint es busca la subtilesa i l'exaltació del producte. Pernil, gambes,
pizza, cuina japonesa, fideuà, aperitius, fumats… Hi ha un rosat perfecte per a
cada plat i per a cada situació; redescobrir-los és avui un plaer a l'abast de
tots del que en podem gaudir plenament amb els vins de casa nostra. Busqueu
rosats del Penedès, del Montsant, de l’Empordà o de la Conca de Barberà, només
per citar-ne alguns exemples, i veureu que en són de bons i diversos els rosats
catalans.<o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span>
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Recomanacions: Sicus cartoixà vermell, l'Abrunet rosat, Cristiari rosat, Lladoner de Martí Fabra, Saó Rosat.</span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">(PD: si heu llegit i gaudit aquest article, penseu a compartir-lo, si us
plau. Així en gaudirà molta més gent. Salut!)</span><o:p></o:p></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-6689417169880605392017-09-06T12:44:00.000-07:002017-09-12T01:32:11.837-07:00Les 3 Riojas<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La històrica i popularíssima DOC Rioja no és en realitat una denominació uniforme, sinó que en ella trobem tres subzones diferents amb paisatges i personalitats pròpies que fan que els seus vins siguin també dispars. Per descomptat, dins de cadascuna de les subzones es donen diversos microclimes que acaben de definir el caràcter individual de cada vi, però conèixer globalment cadascuna de les tres regions ajuda a entendre una mica millor el vi de La Rioja.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rioja Alabesa</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Situada al curs alt del riu Ebre, la Rioja Alabesa està formada per grans plans i pendents suaus a les rodalies de pobles tan prestigiosos com Laguardia, Labastida o Elciego. Aquí el clima és continental de moderada influència atlàntica (gràcies a la barrera natural de la Serra de Cantàbria) i més acusadament mediterrània, una mica més càlid que a la Rioja Alta i amb unes precipitacions que ronden els 450mm/any. De les seves 10494 ha de sòls argilo-calcaris, sovint dividits en petites parcel·les i terrasses, s'obtenen vins de graduació i acidesa mitjana de diferents tipologies, des dels tradicionals vins joves de maceració carbònica d'extraordinària fruitositat, pensats per consumir aviat, fins negres amb totes les aptituds per prolongats envelliments en bóta. Algunes de les bodegues més prestigioses, com Marquès de Riscal, Baigorri, Remírez de Ganuza o Izadi, es troben aquí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEget8DsQZlYbs6RfPovwd0RGdtFx-AfMS_GxpVdVF-f5A52D_bUxx8oLqZsm_zslcMFnXFy5e_d0qNoGSTy51sf_h_oHB3MjPbbtGFHXcRN_SGpJQytTKj9zjS7IzA-ioJ1yn0BoOt957Y/s1600/6aef680a-283d-4fab-4135-2c50b09df747.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="774" data-original-width="1600" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEget8DsQZlYbs6RfPovwd0RGdtFx-AfMS_GxpVdVF-f5A52D_bUxx8oLqZsm_zslcMFnXFy5e_d0qNoGSTy51sf_h_oHB3MjPbbtGFHXcRN_SGpJQytTKj9zjS7IzA-ioJ1yn0BoOt957Y/s400/6aef680a-283d-4fab-4135-2c50b09df747.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rioja Alta</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La humida i muntanyosa Rioja Alta és la subzona situada al sud del riu Ebre que s'estén des de la capital, Haro, fins a Logronyo, passant per pobles tan reconeguts com Cenicero o San Vicente de la Sonsierra. Les seves 20941 ha totals de vinya gaudeixen de clima continental d'influència atlàntica. La combinació de sòls pobres amb una temperatura mitjana de 12,8 graus i unes precipitacions anuals de 450 mm, permeten obtenir vins de grau mitjà, amb cos i acidesa total elevada, aptes per a l'envelliment en roure, un estil que alguns associen amb els negres més tradicionals dels que les imprescindibles Viña Tondonia, La Rioja Alta, Marquès de Murrieta o Muga són estendards.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Rioja Baixa</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Situada al SE de la denominació, les 16951 ha que formen la Rioja Baixa es beneficien d'una marcada influència mediterrània que la converteixen en la més particular de les tres subzones a nivell climàtic. Pobles com Calahorra o Alfaro poden certificar que aquí les temperatures són més càlides (13,9 graus de mitjana) i les precipitacions menors (370 mm / any). Aquests factors, combinats amb la menor altitud i els sòls al·luvials, permeten a la Rioja Baixa oferir vins de major grau i estructura, fet que explica que tradicionalment els seus vins s'hagin utilitzat per afegir cos als de les altres dues subzones. Varietats com la garnatxa o el graciano se senten molt còmodes en les plantacions de la zona, sovint, més grans que en les altres dues Riojas. Palacios Remondo és el celler referent.</span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-72899491907705691532017-09-05T02:54:00.000-07:002017-09-05T11:01:56.344-07:00Sauvignon blanc, un raïm intrèpid<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La sauvignon blanc és un raïm intrèpid, sense por a viatjar
i emprendre noves aventures. Així, en l'actualitat es troba pràcticament a qualsevol bon país productor
de vi, des de França a Nova Zelanda, passant per Espanya, Itàlia, Xile o
Austràlia. El seu caràcter és sempre recognoscible, però les diferents latituds
i sòls li confereixen magnífics matisos que val la pena descobrir; ortigues,
préssecs, agrassons, aranges… totes aquestes aromes i moltes altres s'amaguen
dins de cada ampolla de sauvignon blanc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Es tracta d'una varietat que brolla tarda i madura aviat, és
a dir de cicle curt. Li agrada el sol però amb moderació, ja que un excés de
temperatura pot destruir la seva suggestiva aromàtica. Les maduracions lentes
afavoreixen la concentració d'aromes pel que se sent feliç en climes frescos o
a certa altitud. Quan aquestes no són les condicions, molts veremadors
tendeixen a recol·lectar-la una mica abans del punt òptim de maduració per
assegurar la seva frescor, sacrificant part de la seva aromàtica. Per contra,
una verema tardana desvirtuaria l'essència del sauvignon convertint els vins en
grassos i aplatanats.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">
<div style="color: #333333; text-align: justify;">
</div>
</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6YhSJPYxCl3c9LM_lFat0_t0TRrPckApD5WnjIBeHRiV1DisnnyBpxU_43WIPwK2RHzrQhcsIBD3a0I-tWDWlCAJ6PRChEOmfM87euhLMQhmlhs3ewfNmJEJIiI0ND9E5JuZFPDxI780/s1600/Sauvignon-Blanc-Vineyard-Sign-Marlborough-Mountains-Social-Vignerons.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="434" data-original-width="847" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6YhSJPYxCl3c9LM_lFat0_t0TRrPckApD5WnjIBeHRiV1DisnnyBpxU_43WIPwK2RHzrQhcsIBD3a0I-tWDWlCAJ6PRChEOmfM87euhLMQhmlhs3ewfNmJEJIiI0ND9E5JuZFPDxI780/s400/Sauvignon-Blanc-Vineyard-Sign-Marlborough-Mountains-Social-Vignerons.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">
</span><div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els seus orígens semblen localitzats a la Vall del Loira i
al sud-oest francès, però no va ser fins a la seva irrupció a les terres de
Marlborough a Nova Zelanda, per allà 1973, quan el varietal va començar a ser
veritablement popular a escala internacional.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Al Loira, els blancs de Dagueneau són, sens dubte, punta
de llança d'uns vins de cos mitjà i molt vigor, amb la mineralitat com a
característica distintiva. Alphonse Mellot és un altre elaborador prestigiós de
la regió, els vins del qual val la pena descobrir. A Bordeus s'elabora com
varietal encara que és particularment interessant quan es combina amb la
sémillon en el tall clàssic dels vins blancs de Péssac-Leognan o en els vins
dolços de Sauternes. Els de Nova Zelanda són, sens dubte, els més aromàtics,
tibants i vibrants, amb sabors de groselles i fruites exòtiques. Marlborough i,
molt especialment Cloudy Bay són ja paraules indissociables de la història del
sauvignon.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p></o:p></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A Espanya es troba instal·lada en diversos terrers, encara
que la seva millor adaptació sembla haver-se donat a Rueda, denominació a la
qual va arribar de la mà de Marquès de Riscal fa gairebé 40 anys. En
l'actualitat produeix ja alguns blancs destacables que semblen anar prenent
caràcter propi, en algun punt entre l'elegància francesa i l'exuberància
neozelandesa. Vinos Sanz i el seu imprescindible Finca La Colina se situen a
la cúspide de la qualitat al mateix temps que alguns dolços sorprenents
comencen a despuntar a la regió. El Penedés oculta també preuats tresors
com el Tayaimgut blanc, el Còsmic Gratitud o el Gramona Sauvignon blanc; us
atreviu a descobrir-los?</span><o:p></o:p></div>
</div>
<span style="font-family: "open sans" , "helvetica" , "arial" , sans-serif; font-size: 16px;">
</span></span>Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-12813380849787517752017-08-29T12:21:00.001-07:002017-08-29T12:21:19.057-07:00El cel és color caoba<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Existeix un petit però creixent nombre d'afeccionats al vi
convençut que els bons vins dolços es troben entre els més grans del nostre
planeta. Ells saben que el bon vi dolç no pesa, no cansa, i no és en absolut un
vi per prendre únicament amb pastissos. La seva dolçor és, per descomptat,
alta, però quan una vibrant acidesa l'acompanya, cada glop de vi dolç es torna
enormement plaent. Són vins capaços d'acompanyar unes bones postres, però també
un foie, un formatge blau, un bon llibre o simplement un vespre al jardí.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxwX3KS9Ngm1wEhyTiiqo1M2ptboBxvMylmLy-Ldaw2ZZTuUXYNAVp9iJ8NHkaghIBqqYc3FPRBJMIMOKEhZTp7Vymi-BcPrZ-8huDWDPrJ2pSxtDH8QngP2EVFdzyLAgQaZ6gvnoyqrQ/s1600/chateau_yquem.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="618" data-original-width="770" height="256" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxwX3KS9Ngm1wEhyTiiqo1M2ptboBxvMylmLy-Ldaw2ZZTuUXYNAVp9iJ8NHkaghIBqqYc3FPRBJMIMOKEhZTp7Vymi-BcPrZ-8huDWDPrJ2pSxtDH8QngP2EVFdzyLAgQaZ6gvnoyqrQ/s320/chateau_yquem.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Els grans dolços del nostre planeta, des de Sauternes a
Tokaj, passant per Jerez o Canadà, obliguen a tancar els ulls, a restar en
silenci i sentir com els seus contrastos recorren cada racó de la nostra pell
amb aquell màgic pessigolleig que només els grans vins són capaços de provocar;
són vins emocionants, tibants i terriblement elegants, capaços de posar a prova
la més aguda de les sensibilitats. S'elaboren de maneres molt diferents, amb
raïms gelats, amb raïms sobremadurs o amb gotims afectats pel fong de la
botritis noble, però el resultat és sempre semblant: vins que quan estan ben
elaborats transcendeixen la dolçor i es claven en el més profund de l'ànima.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un bon primer pas en l'univers del dolç podria ser el
Moscato d’Asti, un dolç fresc, floral i lleuger, carregat d'aromes primàries de
raïm madur que sedueix per la seva elegància i delicadesa. Alemanya podria ser
el següent pas. Els grans vins dolços alemanys s'elaboren amb el raïm riesling. La seva dolçor varia des dels semidolços i assequibles
Spätlese fins als concentrats i intensos Beerenauslese o Eiswein. Parlant de
Eiswein (Icewine), Canadà és un productor ineludible. A les seves vinyes, els raïms
sobremadurats i congelats pels rigors de l'hivern nord-americà es recullen amb
delicadesa i es premsen. D'ells flueix un elixir dens i escàs que després d'una
lentíssima fermentació que pot durar mesos es convertirà en un vi de gel, un
Icewine. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIWoIWOeo_qyf30eWqJV6CgSuvF1zCXCDOL4ThtdzcMYRkeZ28ZivCH0bzqUmjKJpnMDJFwn-V0wuBqJ4vOauskPSQzLLk6puLejLTteSg5ILMs65adX5TJzJiJKhHCGr5FQ7Scy70Nx0/s1600/13876662_10155036548638356_1629767131212354622_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIWoIWOeo_qyf30eWqJV6CgSuvF1zCXCDOL4ThtdzcMYRkeZ28ZivCH0bzqUmjKJpnMDJFwn-V0wuBqJ4vOauskPSQzLLk6puLejLTteSg5ILMs65adX5TJzJiJKhHCGr5FQ7Scy70Nx0/s320/13876662_10155036548638356_1629767131212354622_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Són molts els grans vins dolços del món i una missió
pràcticament impossible comentar-los tots. Al sud d'Espanya es produeixen
meravellosos i espessos dolços pansificats, els aclamats Pedro Ximénez. A
Catalunya, els raïms de moscatell i garnatxa produeixen vins dolços naturals
que recullen tota la història d'aquestes terres i la calidesa del mediterrani.
Però, sens dubte, existeix un tipus de vi dolç que mereix un punt i a part, el
vi elaborat amb raïms botrititzats. El culpable que vins màgics com el Tokaji o
el Sauternes existeixin és un fong anomenat botrytis cinerea que deshidrata els
grans de raïm concentrant així acidesa i sucres i dotant al raïm d'aromes i
sabors d'una complexitat inaudita; orellanes d'albercoc, mel, cera d'abelles,
pell de mandarina … Els millors, com el Château d’Yquem són capaços d'envellir
durant dècades, concentrant aromes i sensacions, tornant-se foscos i profunds,
portant a l'afortunat tastador a preguntar-se si potser el cel no serà color
caoba.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">PD: l'especial motivació que m'ha portat a escriure aquest
article rau dins una ja buida ampolla de Château d'Yquem de 1955</span><o:p></o:p></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-85542693928370191442017-02-11T01:17:00.000-08:002017-08-29T11:07:34.952-07:00Les llàgrimes del faisà<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tot i que Geòrgia va ser un dels primers pobles de la humanitat en elaborar vi, actualment, els seus vins rarament traspassen les seves fronteres o les dels països veïns com ara Rússia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Geòrgia té un patrimoni vitivinícola envejable, en el que destaquen 35 varietats autoritzades (la majoria autòctones) i l'ús de tècniques ancestrals de vinificació com la criança en qvevri (recipients de fang segellats amb cera d'abelles i enterrats a terra) o les llargues maceracions de les pells en els vins blancs. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOwW0MNlCz2-wAV703vr9kMtEf5G5PNdis8aVB_wduiX83tRq0kwK7VB4FqxL4-J4yUV6zuYUUyhhR5n-gqDUbwJvA-jm1-mnYRUJQxEVnT0k8vtnShWCvN2PI9l4YTxRTK4q1_TW97sg/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="145" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOwW0MNlCz2-wAV703vr9kMtEf5G5PNdis8aVB_wduiX83tRq0kwK7VB4FqxL4-J4yUV6zuYUUyhhR5n-gqDUbwJvA-jm1-mnYRUJQxEVnT0k8vtnShWCvN2PI9l4YTxRTK4q1_TW97sg/s400/images.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">La major part de les vinyes georgianes es troben en costers orientats al sud, protegides dels gèlids vents del nord per la serralada del Caucas i, les seves vinyes produeixen alguns dels vins més sorprenents del món. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">D'entre tots els cellers georgians, un ha aconseguit fer el salt al
mercat internacional i arriba trepitjant amb una força insospitada, es
tracta de Pheasant's Tears (les llàgrimes del faisà), el celler de John
Wurdeman i Gela Patalishvili a Sighnaghi, a l'extrem est del país. Va
ser l'any 2005 quan en John, un pintor americà arribat a Geòrgia seguint les
seves dues passions: el vi i l'art, va conèixer en Gela, un agricultor i
viticultor georgià la família del qual portava vuit generacions
produint vi. Van coincidir per casualitat mentre en John pintava una vinya i
aviat es van fixar un objectiu molt clar: elaborar vins que
preservessin les tradicions ancestrals. Segons una vella llegenda
georgiana, només un vi màgic podria fer plorar de felicitat a un faisà
i, amb aquesta anciana il·lusió treballen diàriament a Pheasant's
Tears.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiarJ_tcsVZjiWNta5ukOqiB_cqqPTQJ7TwERQ7DQL99GsiUjayNjsQ5GSgz3bRwhPu3XBiTItf3tD8hv7n5tNwuAiAxMODGH0A6DFymM-EDk9qQgRKfhffpXap3-z50JeoCeunrya9ljQ/s1600/pheasants-tears-logo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiarJ_tcsVZjiWNta5ukOqiB_cqqPTQJ7TwERQ7DQL99GsiUjayNjsQ5GSgz3bRwhPu3XBiTItf3tD8hv7n5tNwuAiAxMODGH0A6DFymM-EDk9qQgRKfhffpXap3-z50JeoCeunrya9ljQ/s320/pheasants-tears-logo.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"></span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Produeixen únicament vins naturals, amb la mínima
intervenció i fermentant i criant els vins en qvevri, tal com ja es feia
en el 6000 aC. El qvevri possibilita mantenir la temperatura constant
durant tot l'any de manera natural, permetent que sigui la frescor
pròpia de la terra la que condueixi les fermentacions.<br /><br />Treballen
únicament amb varietats autòctones, llevats salvatges i amb els millors
terrenys, amb l'únic objectiu de produir raïms de qualitat excelsa.
Segons els mètodes ancestrals de vinificació georgians, les rapes
més madures s'afegeixen juntament amb les pells i les llavors, tant en
els negres com en els blancs. El temps de maceració fluctua depenent
del varietal i de la grandària del qvevri, però sol moure's entre les
tres setmanes i els sis mesos.<br /><br />El resultat de processos tan
genuïns són vins incomparables, majúsculs, en els que molts productors d'arreu del món s'han fixat per elaborar vins taronges o fer les criances en àmfora tan esteses avui dia. Però serà molt millor que els tasteu vosaltres mateixos, així entendreu millor la llegenda del faisà i el perquè de les seves llàgrimes. </span></div>
<br />
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<div align="JUSTIFY">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-style: normal;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span>Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-75596114518716119042016-05-15T02:29:00.000-07:002016-05-15T08:43:32.527-07:00Penedès Revolution<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Penedès és una regió vitivinícola força àmplia, de fet la més gran de Catalunya. Tot i la seva llarga tradició i l'enorme coneixement que acumulen els seus pagesos i enòlegs, no sembla gaudir del prestigi que al meu entendre mereix. La convivència amb la DO Cava i amb els grans cellers de la zona no ha estat fàcil, i molts petits productors van deixar d'elaborar vi propi, obligats per les circumstàncies del mercat. Avui dia però, alguna cosa bull al Penedès. Comencen a proliferar els cellers petits, que sovint de la mà de joves entusiastes, molt formats i amb el cap ple d'idees fresques estan revolucionant l'escena vinícola penedesenca. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDS2Zs-BbSEw3glXqA_pcEdX8uOPoAYryD5x9u8iAf4ubzGlHEPeMzy8UU0nH4fbXVIZxfzEzcrJ7B6QkqD5RkO-26oQ25yJOOuFWaLmtfX99ujdKdHhV9xe-2AGEaV2zU3SUVaf3qxlE/s1600/DSC_0005.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDS2Zs-BbSEw3glXqA_pcEdX8uOPoAYryD5x9u8iAf4ubzGlHEPeMzy8UU0nH4fbXVIZxfzEzcrJ7B6QkqD5RkO-26oQ25yJOOuFWaLmtfX99ujdKdHhV9xe-2AGEaV2zU3SUVaf3qxlE/s400/DSC_0005.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Molts d'aquests productors inquiets estan, per desgràcia, treballant al marge de les Denominacions d'Origen. Grans escumosos s'estan fent sense la regulació de la DO Cava i extraordinaris vins tranquils han defugit la normativa de la DO Penedès. Aquí, potser caldria que tots plegats unissin esforços per a projectar plegats aquesta renovada imatge de la zona i els seus productes, però, hores d'ara, les posicions semblen massa allunyades. Tot és massa ampli i, alhora, tot és massa estret; hi ha molta regulació però poca distinció. Com és possible que un escumós fet a Navarra, Aragó o el País Valencià es denomini Cava igual que els escumosos sorgits vora Sant Sadurní? O, que aquella ampolla de 2€ que podem trobar a Mercadona es vengui aixoplugada pel paraigües de la DO, <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">de la mateixa manera que</span> un gran escumós de finca? El petit productor que mima el seu producte, que té el privilegi de treballar un terrer amb caràcter i que vol diferenciar el seu <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">vi</span> ho té veritablement complicat en aquest escenari.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwjCEkl5lmFO5tj4iLys9j5UerRvSQaNE7MiF8gWmPJU8wDiSRTi8Zi2MUGAWIoZ6-ukJSQLdMRxUobbLhVNfnFJVZR_eZ_xBednJf3e_kkYjLtsJHTu1rUQ_n2FIC-YoEn-KDTDyOq3Q/s1600/DSC_0003.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwjCEkl5lmFO5tj4iLys9j5UerRvSQaNE7MiF8gWmPJU8wDiSRTi8Zi2MUGAWIoZ6-ukJSQLdMRxUobbLhVNfnFJVZR_eZ_xBednJf3e_kkYjLtsJHTu1rUQ_n2FIC-YoEn-KDTDyOq3Q/s400/DSC_0003.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El xarel·lo va marcar un inici, intentant ser el pal de bandera de la DO. Molts cellers varen apostar per fer-ne vins monovarietals que definissin el caràcter de la regió en contra del batibull varietal instaurat a la zona. Però això va ser només l'inici de tot plegat. Ara mateix, hi ha gent recuperant varietats ancestrals com el sumoll i fent-ne vins que fa pocs anys ni tan sols haguéssim somiat<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">; d'altres han continuat treballan<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">t amb les poques varietats foranes que <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">s'han adaptat verit<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">ablement bé a <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">la zona i obtenint-ne resultats estratosfèri<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">cs.</span></span></span></span></span></span> Molts han optat pel castanyer o l'argila per envellir els vins, allunyant-se dels paràmetres globalitzadors del roure francès i buscant un retorn a l'essència, a allò que ens és proper. Encara d'altres, entenent que això no és la Champagne i, que aquí una addició de sucre en els escumosos no és necessària, han optat per l'elaboració d'ancestrals; cert que encara tenim molt camí per recórrer en aquest tipus d'escumós, però els millors exemples de l'actualitat dibuixen ja un horitzó ple de personalitat. I per últim, no voldria oblidar aquells que treballen seguint el mètode natural, amb la mínima intervenció sobre el vi i sense afegir-hi ni treure'n res; vins sense filtrar ni clarificar, sense correccions i, per descomptat, sense sulfits. Ja en podeu trobar de profunds i nets, vins naturals que han oblidat els vicis d'un passat pròxim i que es claven a l'ànima a cada glop. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">El Penedès ja no és només una zona on comprar vi blanc amb una bona relació qualitat/preu. Aquí hi conviuen les grans cases (que també tenen i han tingut la seva importància en el creixement de les DOs) amb els petits cellers i, és en les mans d'aquests darrers, els artistes que es deixen l'esquena a la vinya i mimen els seus ceps com si de fills es tractés, on <span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">es<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> troba</span></span> el futur de la regió. Gent que viatja, que tasta molt, que reflexiona i que s'estima la seva terra; ells són el Penedès Revolution!!!!!!!!!!!!</span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-37331697156745245712016-03-22T01:02:00.000-07:002016-03-22T01:18:28.053-07:00Univers natural<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Els vins
naturals són, sense dubte, presents en molts debats i discussions
darrerament. Tot i que el terme pot portar a confusió i no sembla
encertat per a molts (“de naturals ho són tots els vins”,
diuen), és del tot inqüestionable que els vins naturals comencen a
trepitjar fort a casa nostra i val la pena conèixer una mica més la
seva realitat.</span></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">El vi
natural no és sinònim de vi ecològic, ni de vi biodinàmic ni de
vi sense sulfits, tot i que sovint comparteix part dels ideals i de
les pràctiques dels altres tipus. El vi natural és aquell elaborat
tot intentant respectar al màxim el fruit del cep, treballant amb la
mínima intervenció i sense afegir ni treure res. L’objectiu dels
productors d’aquest tipus de vi és mostrar l’entorn on neix i
deixar que les particularitats de les diferents anyades en dibuixin
el perfil. </span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEHtdi7aVPeHveLYL5JAfjKreZ-z5E6db62PHsKuGg3sMExmmWC5x1cMKBTy_yXscw9wi_7Uys3IJJB9onDB4l60_WYWe5na_4Sp1zxGI4jWRuIpXBro_Rcs18ULGc8ksldS8lxNOpW7E/s1600/natural-wine.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEHtdi7aVPeHveLYL5JAfjKreZ-z5E6db62PHsKuGg3sMExmmWC5x1cMKBTy_yXscw9wi_7Uys3IJJB9onDB4l60_WYWe5na_4Sp1zxGI4jWRuIpXBro_Rcs18ULGc8ksldS8lxNOpW7E/s400/natural-wine.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Al camp
només utilitzen tractaments ecològics i en dosis imprescindibles,
cap mena d’herbicida o d’adob químic. S’intenta respectar al
màxim l’entorn, aprofitar els recursos naturals i generar els
mínims residus. No utilitzen llevats seleccionats, no filtren i no
clarifiquen. Sens dubte però, la més controvertida de les
pràctiques “naturals” és la no utilització de sulfits. </span></span>
</div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">L’absència
de SO2 afegits provoca que els vins naturals siguin aromàticament
molt diferents dels “convencionals”. És innegable que a
l’aixopluc del terme natural s’hi ha amagat molta gent que
produïa vins defectuosos, d’altra banda però, cada vegada són
més els productors naturals que amb una cura extraordinària i un
treball molt precís aconsegueixen vins amb aromàtiques netes i molt
ben definides. Els vins naturals, inclús el més delicats, són
sempre diferents dels altres. El seu nas descol·loca al neòfit, i
la seva acidesa, la seva profunditat o inclús el seu aspecte poden
sobtar més d’un. “S’assemblen massa entre ells”, diuen
alguns; d’altres opinen que no fan olor de vi, sinó de cervesa o
de sidra, però curiosament, la gent gran en tastar un bon vi natural
diu: “això em recorda al vi de quan jo era petit, això és vi de
debò”. Qui som doncs nosaltres per dubtar-ho?</span></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8YTjUfZ7-6VZqqAQTidrPwEGd2b_Pysk5dzUCxv8YoMlxe2yeGQo454pfYSVz9rMmEqYYUUet4Lmu9i0PLUlVukmWNhZPOQzILnJpcrsqjTcxdlxENhqeo5FWtnYxgIJWgnH0Ne413Y4/s1600/natural+wine+horse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="227" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8YTjUfZ7-6VZqqAQTidrPwEGd2b_Pysk5dzUCxv8YoMlxe2yeGQo454pfYSVz9rMmEqYYUUet4Lmu9i0PLUlVukmWNhZPOQzILnJpcrsqjTcxdlxENhqeo5FWtnYxgIJWgnH0Ne413Y4/s400/natural+wine+horse.jpg" width="400" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Jo mateix he
necessitat molt de temps per entendre els vins naturals. Em queixava,
per exemple, del fet que sovint els varietals quedaven amagats al
darrere d'altres aromes més intenses que unificaven els vins; ara,
penso que potser simplement no coneixem els diferents raïms
elaborats sense sulfits (quants cabernets, viogniers o sumolls
naturals hem tastat?!). Tenim molts records olfactius de vins
convencionals, però molt pocs de vins naturals. Potser, amb el
temps, si les elaboracions naturals segueixen millorant i nosaltres
ens seguim endinsant en aquest meravellós món en què tot sembla
per descobrir, en uns anys serem capaços de distingir amb claredat
els diversos varietals. Sigui com sigui, no hi ha dubte que els vins
naturals estan aportant frescor i nous horitzons a l'univers vi, un
univers que de tant en tant, necessita una bona sacsejada.</span></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-64438935996187776902016-01-03T01:01:00.000-08:002016-01-03T01:01:50.636-08:00Gaillac, passió i tradició<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Gaillac és una regió vitivinícola del sud-oest francès d'enorme tradició però força desconeguda per a molts. El seu paisatge de turons ondulats que recorda la Toscana conserva encara plantacions de varietats autòctones conduïdes en gobelet (vas) i, la regió produeix pràcticament tots els estils de vi imaginables.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De totes les varietats indígenes, la <i>mauzac</i> (amb fins a 7 variants) és, sens dubte, una de les més interessants. Les seves característiques aromes a poma verda en fan un cep molt apreciat. L'<i>ondenc</i>, la <i>braucol</i> i la <i>duras</i> són les altres estrelles a la zona. Tot i algunes plantacions de varietats d'origen bordelès com el semillon o el sauvignon blanc, hi ha un interès creixent per la recuperació de vells ceps locals.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkUF3Ahz4WOOaEGKh9BDnblf1m1RMbOrHDg3tj5ooGyuFqlm6yqPW45S5M4VQR7vB49ooGSGbzVWv7BhrQFrQsNI0twOA1IKc194TUEAfF6TjVRinght-r_-nRYlEDKG0PKNkdxTT76I/s1600/IMG_20151228_114001.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwkUF3Ahz4WOOaEGKh9BDnblf1m1RMbOrHDg3tj5ooGyuFqlm6yqPW45S5M4VQR7vB49ooGSGbzVWv7BhrQFrQsNI0twOA1IKc194TUEAfF6TjVRinght-r_-nRYlEDKG0PKNkdxTT76I/s400/IMG_20151228_114001.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'estada al sud-oest ha estat breu però suficient per a visitar un parell de cellers d'entre els cents disponibles. Primera estació: Domaine Plageoles. En aquesta casa de llarga tradició familiar ens rep (al meu fill Martí de 8 anys i a "moi") en Florent, un dels fills del propietari i actual enòleg del celler. Després de trepitjar la vinya i una breu xerrada sobre la història de la regió anem cap al celler. Allà, entre dipòsits de fibra, ciment i inox, acompanyats d'algunes bótes de 600 litres, tots tres tastem prop d'una vintena de vins. Primera i dolorosa constatació: "el meu fill escup millor que jo!!!!". Després, un deliciós <i>prunelart</i>, una altra varietat autòctona, amb dues vinificacions diferents: en fibra i en ciment; el ciment surt guanyador i imposa la seva frescor. Un filtre de cotó del besavi d'en Florent que utilitzen només pels escumosos que elaboren seguint el mètode ancestral és la següent sorpresa. Dipòsit rere dipòsit, aromes i sabors sorprenents, que descol·loquen; blancs frescs alhora que greixosos i negres elegants i especiats. En apropar-nos a les barriques de dolços els ulls se'm posen com plats; d'escàndol!!!!!, especialment el dolç de <i>muscadelle</i>. Abans de marxar, visitem la sala dels vins amb flor, bótes molt velles on el celler continua amb la llarga tradició de criança biològica que el besavi d'en Laurent inicià dècades enrere. Novament meravellosos, potser em fan pensar més en Xerès que en el Jura. Intercanvi d'adreces, adquisició d'ampolles i un enorme "gràcies i fins aviat"; au revoir Domaine Plageoles.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVs0OQleezhjwkGKxQxGMhRCGkQg417HZVdMbEMyXCxjLwJZ63Mii-yePfEGOes3X75FoxZ4IdFjdmrdOY8R_c6rXI8DRB0OR0qRmYzxW5nCAQMkE2gr4Zy8vyIvp1p3p67wgc735E2zI/s1600/IMG_20151231_105558.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVs0OQleezhjwkGKxQxGMhRCGkQg417HZVdMbEMyXCxjLwJZ63Mii-yePfEGOes3X75FoxZ4IdFjdmrdOY8R_c6rXI8DRB0OR0qRmYzxW5nCAQMkE2gr4Zy8vyIvp1p3p67wgc735E2zI/s400/IMG_20151231_105558.jpg" width="400" /></a><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Uns dies després, segona visita, en aquest cas Domaine d'Escausses. Una parella de faisans corrent entre les vinyes ens dóna la benvinguda. En arribar al celler, la dona d'en Jean-Marc, la Roselyne, ens explica que ha hagut de marxar convocat a una reunió d'urgència, així que serà ella qui ens ensenyarà el celler. Donat que el meu francès és molt limitat i la Roselyne no parla anglès, la visita va ser menys fructífera però encara interessant. Vàrem tastar prop d'una quinzena de vins de dues marques diferents, la de l'Aurélie, la filla del matrimoni Balaran (Château l'Enclos des Roses) i la pròpia d'en Jean-Marc i la Roselyne. D'entre una bona colla de blancs i negres força agradables però difuminats per alguna pinzellada de varietats foranes a la zona (syrah, sauvignon blanc ...), em sembla molt llaminer el negre top de l'Aurélie, en aquest cas un cupatge de duras i braucol. Els dolços són delicats i fins i un escumós amb només 3º esdevé immediatament el vi de cap d'any dels meus fills. No tenim temps per a més, però la Roselyne insisteix a regalar-nos un parell d'ampolles per excusar-se de part del seu home. Li donem les gràcies de tot cor i enfilem cap al cotxe, no sense abans donar un darrer cop d'ull a les vinyes.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De tornada, no deixo de pensar en com fan les coses els francesos. Cada petita finca té la seva pròpia vinya que amb orgull anomenen "domaine" o "château". Es poden visitar i s'hi pot comprar vi directament. Els rètols amb indicacions de cellers proliferen als revolts de les carreteres i, els seus propietaris estan encantats d'obrir i compartir ampolles amb els visitants. Acompanyen els vins amb fitxes molt detallades i destil·len passió pel seu venerat terroir. Quant ens queda per aprendre!!!!!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-71851835400584198912015-11-01T11:23:00.000-08:002015-11-02T12:10:40.813-08:00Vins i "postureo"<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Fa unes setmanes que corre per la xarxa un vídeo que de ben segur molts haureu vist. Es tracta d'una gravació en què diferents persones tasten un vi i emeten el seu judici al respecte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Tot plegat però, té trampa. El vi que se'ls ofereix és vi a granel, vi d'un euro el litre del Priorat. Després, es demana als tastadors que opinin al respecte. Tot i reconèixer alguns reputats amants del vi i la gastronomia entre les víctimes de l'engany, alguns mostren la seva fascinació pel vi i el descriuen en termes elogiosos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Com no, el vídeo ha estat compartit per tothom a internet i les crítiques no s'han fet esperar. Jo mateix admeto haver quedat sorprès per alguns dels comentaris dels tastadors, però després d'una mica de reflexió al respecte, crec que el judici que entre tots n'estem fent no és correcte. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoDLw4CphpapYb9viHP55RfCQ2PE4t_-M6bgXrxHTzigKdEOeDJH4kboxviyAokf4j4_xWibqVidW4ng8nWdfGHKJJHZwCH-YO4ju0mysJUPWf1tTP0v4Ivrobj-D6SO8yZrpiSdCCz3M/s1600/Blind-Cabernet-Tasting.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="202" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoDLw4CphpapYb9viHP55RfCQ2PE4t_-M6bgXrxHTzigKdEOeDJH4kboxviyAokf4j4_xWibqVidW4ng8nWdfGHKJJHZwCH-YO4ju0mysJUPWf1tTP0v4Ivrobj-D6SO8yZrpiSdCCz3M/s400/Blind-Cabernet-Tasting.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En primer lloc, no hem tastat el vi i, per tant, es fa difícil saber si era bo o no; recordo, per exemple, que fa uns anys en Robert Parker va donar 90 punts a un vi gallec d'un euro i, és innegable que el gran Bob, de vins en sap una mica.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En segon lloc, l'experiment es va fer en un entorn ben especial, un tast de La Renaissance des Appellations, on la majoria de vins eren particulars i ben diferents dels que la majoria de consumidors acostuma a beure, fet que crea una certa predisposició a jutjar els vins de manera elogiosa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Potser també els entrevistats havien tastat un bon nombre de vins anteriorment, amb la qual cosa el llindar de percepció es veu sensiblement afectat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">En fi, se m'acuden un munt d'atenuants que podrien disculpar als tastadors. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">L'errada, tal com jo ho veig, no està tant en el "què" diem sinó en el "com" ho diem. Tots sabem que el vi és un producte viu i per tant canviant i, que la diferència entre bo i dolent és, en bona mesura, una qüestió ben subjectiva. És precisament tot això el que ens hauria de fer apropar al vi amb prudència i sense grandiloqüències. Cal ser més mesurats en opinar i fer-ho amb un llenguatge més planer; no en sabem tant com ens pensem i, si mirem el vi des de massa amunt, la caiguda pot ser forta!!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-74849316104539129332015-10-17T23:59:00.001-07:002015-10-17T23:59:08.997-07:00Hipster wine<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">De vins, com de hipsters i, de tantes altres coses en aquesta vida, n'hi ha de més i menys autèntics. La cultura alternativa ha existit sempre com a reacció al mainstream i als convencionalismes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La gent ha tingut sempre inquietuds i necessitats emocionals i artístiques, ara bé, la manera de satisfer-les no ha estat sempre igual de genuïna. Tal com alguns "hipsters" passen hores prefabricant els seus looks absolutament meditats i intencionats, hi ha també tot un seguit d'elaboradors de vi que estan optant per tendències alternatives de manera massiva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgudcSvvI5dFS5v-DhL_B-1PmZ_W-snI5q3WeM1E16srvl0_ehi4u_1fg86boNZa8t6Ej074j_jNX5HN0d1BdEBKXeBm4V6NJNE-CiqPW_qGOpyN88dFqbl1RGsOnsO4_opgXJ67dn6Gt4/s1600/colour+moustaches.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="233" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgudcSvvI5dFS5v-DhL_B-1PmZ_W-snI5q3WeM1E16srvl0_ehi4u_1fg86boNZa8t6Ej074j_jNX5HN0d1BdEBKXeBm4V6NJNE-CiqPW_qGOpyN88dFqbl1RGsOnsO4_opgXJ67dn6Gt4/s400/colour+moustaches.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Qualsevol persona que tingui una mínima connexió amb el món del vi, haurà notat tota una sèrie de canvis en la manera de fer d'un bon nombre de cellers darrerament; els principals: l'ús de les àmfores de terrissa, l'absència de sulfits i l'exclusió de les varietats "no-autòctones".</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquestes pràctiques, molt lloables i que sovint requereixen grans esforços per parts dels elaboradors, han arrossegat tota una sèrie de productors com si d'una tendència més es tractés. És d'admirar la tasca d'aquells que seguint una evolució en el seu pensament i la seva manera de fer, han anat creant un discurs propi que els ha portat cap als vins naturals o els ous de ciment, però en alguns casos, darrere d'aquest nou estil de vins no sembla trobar-s'hi més que la voluntat de seguir un impuls que està esdevenint tendència. Fins fa quatre dies, es podien comptar amb els dits d'una mà els elaboradors de vins naturals de qualitat, ara, en canvi, n'hi ha per tot i, a més, sembla que tots els seus vins són meravellosos; curiós, no?</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">És clar que les àmfores aporten frescor i afavoreixen l'evolució d'alguns vins, però no ho és menys que fins fa quatre dies l'inox í la fusta semblaven els materials perfectes per a l'elaboració de vi. Igualment, és absolutament cert que els vins sense sulfits ben fets són veritablement impactants i expressius, així com els elaborats amb algunes varietats recuperades o els emparats sota l'agricultura biodinàmica, però no tots.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzt_cOoZYhLbnLE8yc4cQzFRZXO3gHB2aErcHe93fnKbzYKgbKGBbm8iESMnOErA0GsRhrr38KRZrcfUTJ4GxG15VK83MlZ7R1GngxhiQSDxV-OennrxZnKkZ6Lo_xa-vaN54mbU3Kf1Q/s1600/bike.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzt_cOoZYhLbnLE8yc4cQzFRZXO3gHB2aErcHe93fnKbzYKgbKGBbm8iESMnOErA0GsRhrr38KRZrcfUTJ4GxG15VK83MlZ7R1GngxhiQSDxV-OennrxZnKkZ6Lo_xa-vaN54mbU3Kf1Q/s400/bike.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Quan un celler passa de l'agricultura convencional a la biodinàmica sense haver passat per l'ecològica, o quan d'un dia per l'altre llença tots els inox i les barriques i fa una comanda de terrissa sense haver microvinificat abans amb aquest material, el salt sembla massa brusc per amagar una reflexió. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En ocasions, arriba a indignar-me el talibanisme que s'està instal·lant en alguns sectors pel qual totes les elaboracions "tradicionals" han deixat de tenir valor. Sembla que si no prens vi biodinàmic, fet en àmfora i sense sulfits no ets ningú i, pobre de tu que se t'acudi dir que t'agrada el syrah, ets home mort; el sumoll ha de ser sempre millor pel fet de ser autòcton, encara que verdegi a distància, tant hi fa. La discussió sobre què considerar o no considerar autòcton la deixarem per un altre dia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Resumint, canvis en el món del vi tants com calgui per seguir millorant allò que tant estimem, però sempre des del sentiment personal i no des de les tendències sectorials. Ah!, i tots aquells que no vulguin passar pel mal tràngol de prendre una ampolla de vi amb sulfits o amb criança en bóta, si us plau, que no dubtin en fer-me-les arribar; ja m'ocuparé jo de fer-les desaparèixer.</span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-1082121866386150352015-08-29T01:19:00.002-07:002015-08-29T01:19:37.482-07:00Patates fregides i raïms<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Poc em podia jo imaginar quan vàrem decidir anar de vacances a Bèlgica, l'imperi de la patata fregida, que hi acabaria trobant un dels cellers més meravellosos que he visitat fins el dia d'avui: Wijnkasteel Genoels-Elderen, o, el que és el mateix, el château d'en Jaap van Rennes.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després d'uns quants mails amb la deliciosa Sara Meesters, la mà dreta d'en Jaap, ens vam posar d'acord en la data de la visita: seria el 13 d'agost. El meu fill Martí, de vuit anys, em va dir que volia venir; seria la seva primera visita a un gran celler.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBFDQu28JKoP3JCrnUbR0nxB0smEUVxA5ImEjZSVf5CJKpUaT1plH6HHfD3WKIzH8SPetn770EVArjzBih4hhz7vh83ppuMNpZtKXD-DbtLAJGpwjSUgOoeXmiiUn2CcTHeoBBGCnIpFc/s1600/IMG-20150813-WA0001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjBFDQu28JKoP3JCrnUbR0nxB0smEUVxA5ImEjZSVf5CJKpUaT1plH6HHfD3WKIzH8SPetn770EVArjzBih4hhz7vh83ppuMNpZtKXD-DbtLAJGpwjSUgOoeXmiiUn2CcTHeoBBGCnIpFc/s400/IMG-20150813-WA0001.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Hi vàrem arribar a mig matí i, la Sara ens esperava amb una sorpresa: en Jaap, amb els seus 81 anys, ens volia ensenyar el celler personalment. Va arribar ben aviat i vam seure tots quatre en una taula a l'exterior del château amb unes magnífiques vistes des de les vinyes i els jardins. Després d'unes quantes bromes en anglès amb en Martí i, de fer-nos cinc cèntims de la història i la situació actual del celler, vàrem posar rumb a la vinya.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un mur partit en dos per culpa d'un arbre mal tallat i, el cavall d'en Jaap que sortia a passejar van ser el preludi d'una de les imatges més boniques del dia: Pebbles Forest. Aquesta vinya, plantada l'any 1993 amb chardonnay i pinot noir, és la més gran de Bèlgica i s'enfila sobre lleugeres ondulacions cap al bosc que li dóna nom. En Jaap m'explica que no creu en els híbrids, motiu pel qual només treballa amb els varietals reis a la Borgonya i, s'emociona al tocar les petites fulles verdes als extrems dels sarments tot explicant-me que aquestes són molt importants, "són les que treballen de veritat" afegeix.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">L'agradable passeig continua cap a la casa, amenitzat amb les bromes d'en Jaap a en Martí i les interessantíssimes dades que la Sara va afegint a la conversa. M'explica que és la Joyce, la filla d'en Jaap, l'encarregada de fer els vins a Genoels-Elderen. Després de cursar els seus estudis al Rhône, a la Université du vin de Suze-la-Rousse, la Joyce va començar a liderar el celler, amb el suport dels seus amics de la Borgonya; tal com m'explica en Jaap, "quan tenim qualsevol problema hem de trucar a França, aquí ningú no ens pot ajudar".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMjvjCOg16w8ztWIuiEX-L8qmJBPFraLAtlGwM9vrjRzcjuJsIAbCPnaO8rDR7qyvSgcok6Zaloq2mJPJYolqcOjnncK13JsCfZ4aB5sirJ_Eyg_hcM4W3K3Ko77Ka21f1gXf61IyRYcM/s1600/IMG-20150813-WA0005.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMjvjCOg16w8ztWIuiEX-L8qmJBPFraLAtlGwM9vrjRzcjuJsIAbCPnaO8rDR7qyvSgcok6Zaloq2mJPJYolqcOjnncK13JsCfZ4aB5sirJ_Eyg_hcM4W3K3Ko77Ka21f1gXf61IyRYcM/s400/IMG-20150813-WA0005.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Abans d'entrar al celler, en Jaap ens ensenya els seus tres vehicles preferits: el cotxet talla-gespes, una enorme màquina multifuncional que entre d'altres coses despunta ceps i asseca fulles i, un meravellós descapotable d'època fet a mà, del que només existeixen 12 unitats al món.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Després d'una lleu visita a la sala de l'alambí on en Jaap ens relata com n'és d'estricte el govern amb el control sobre els destil·lats, arribem a la sala de barriques, on descansen les 150 bótes de la casa. Des d'allà, passant per una cuina de carbó que acumula segles, arribem a uns estrets passadissos amb les parets cobertes de fongs i una intensa olor a humitat (segons en Martí, de pernil!!). En Jaap recorda com al veure aquell lloc va pensar que si segles enrere allà s'hi havia fet vi, bé se n'hauria de poder fer ara. Passem per davant d'una porta barrada tancada amb un candau quan en Jaap deixa anar un somriure i confesa que és la col·lecció de vins de la Joyce i, que va ser la seva mateixa filla, qui hi va haver de posar el candau per evitar les visites rapinyaires del seu pare.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4A_PMSxG0gL8inHQ4cd04573VRL15g2dl4M50lWsFJ9GzOO8pvL2qLJVTnXqp5jrFRLNWvFAD5fZ7X1bED8HP7wllLQVvwGBCd2faC0JYKgy8Xcd54PPBfSko1PMdXVA7mPunAsMffnI/s1600/IMG-20150813-WA0002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="142" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4A_PMSxG0gL8inHQ4cd04573VRL15g2dl4M50lWsFJ9GzOO8pvL2qLJVTnXqp5jrFRLNWvFAD5fZ7X1bED8HP7wllLQVvwGBCd2faC0JYKgy8Xcd54PPBfSko1PMdXVA7mPunAsMffnI/s400/IMG-20150813-WA0002.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Impregnats d'història, ens dirigim a la botiga-bar i comencen a tastar els vins de la casa. Mentre en Jaap al·lucinava veient en Martí escopir, jo em delectava amb les aromes dels seus vins. Els vam tastar tots, i se'm fa impossible destacar-ne'n un. Els chardonnay, tant tranquils com escumosos varen resultar espectaculars: equilibrats, florals i delicats; el pinot noir, em va portar a la mateixa Borgonya: profund, fresc i mineral. A mig tast, en Jaap insisteix que truqui a les meves dones i les convidi al tast. Així, en uns minuts la Marisol (la meva dona) i l'Alba (la meva filla de 6 anys) se'ns uneixen. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Entre copa i copa, els expliquem a les dones de casa, l'anècdota més divertida d'en Jaap. Ens havia explicat que un dels seus gossos que el segueix arreu, solia quedar-se tancat al celler, perdut entre els passadissos. Un bon dia, el seu amo va decidir deixar-lo tancat durant tota una nit per escarmentar-lo i, des d'aleshores, quan en Jaap i el seu gos volten pel celler, el cànid sempre va al davant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Un cop acabats el tast i la visita, compràrem unes ampolletes de vi (veure foto) i tots quatre vam sortir al jardí amb en Jaap, no sense abans acomiadar-nos de la servicial Sara. En un jardí de roses que el propietari de la casa va fer construir per no haver d'anar constantment a comprar-ne per la seva dona, ens vàrem fer una foto plegats i els meus fills van obsequiar amb 2 petons a l'incombustible Jaap, que així es va donar per pagat. Gran senyor, gran vi i gran dia!!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8470737904304571316.post-23804115701543582542015-05-04T13:43:00.001-07:002015-05-04T13:48:07.993-07:00inside Vinari <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Avui he tingut l'oportunitat de fer una de les coses que em faltava en el món del vi: participar com a tastador en un concurs oficial. Es tracta dels Premis Vinari dels Vins Catalans, organitzats per VADEVI.cat. Aquests premis varen néixer al 2013 amb l'objectiu de donar a conèixer els vins i caves fets a casa nostra. H</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">e pensat que a tots aquells que no conegueu massa com funcionen aquests concursos us podria resultar interessant conèixer-ne els detalls.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Cap a les 10 del matí ens hem trobat tots a l'Estació Enològica de Reus, sèu de la DO Catalunya. Després d'un lleuger esmorzar de benvinguda i algunes instruccions bàsiques, hem començat el tast. Una dotzena de tastadors, tots sumillers i/o enòlegs, i prop de 40 vins dividits en 5 tandes. Tots els vins, òbviament, servits a cegues. Hem començat amb blancs joves, després blancs amb fusta i rosats, negres joves, negres amb criança (fins a 12 mesos) i negres de guarda (més de 12 mesos).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb0_Sx3QxuIjCfG33tzXNvzDAG6m4-ct9BeYFMWo93IPe-bW0EessXSkm6740gvuqxcjLKawxc-k6pIwSlyFZQXWjvfNn3oUpPPkzD-1PmX5DU97BGI6HYYGERMOYM9eVJqZZtTmjO9Kk/s1600/20150504_110134.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb0_Sx3QxuIjCfG33tzXNvzDAG6m4-ct9BeYFMWo93IPe-bW0EessXSkm6740gvuqxcjLKawxc-k6pIwSlyFZQXWjvfNn3oUpPPkzD-1PmX5DU97BGI6HYYGERMOYM9eVJqZZtTmjO9Kk/s400/20150504_110134.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La primera sensació ha estat de professionalitat i bon ambient, però ben aviat he començat a tenir un fort sentiment de culpa; jutjar 40 vins en poc més de dues hores m'ha semblat excessiu i cruel. Excessiu pel poc temps que hem pogut dedicar a cada vi i cruel amb la feina dels cellerers, amb la feina de tot un any o inclús amb la de tota una vida. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com no, no han faltat els detalls de poca consideració com els mòbils o els comentaris en veu alta sobre els vins. Alguns apunts com ara "vigileu que hi ha un sumoll" no m'han semblat del tot adients; si un vi és bo, no crec que necessiti una consideració especial, tot i estar fet amb una de les varietats clàssiques catalanes.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgBdp5WiwyCxjKvmNmH6T6Gw0qGcvXEoknzjaGRdKhDaqiY9v-_yeumtnv7O6UcF4INMjsn4Dxoj10UmPT8s_V0zJQGGjaMWFnyEJqj97mPHSfjy7wltlglw73dxXcJXFnQP1DtRQ6qP4/s1600/20150504_135917.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgBdp5WiwyCxjKvmNmH6T6Gw0qGcvXEoknzjaGRdKhDaqiY9v-_yeumtnv7O6UcF4INMjsn4Dxoj10UmPT8s_V0zJQGGjaMWFnyEJqj97mPHSfjy7wltlglw73dxXcJXFnQP1DtRQ6qP4/s400/20150504_135917.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Tanmateix, segueixo sense entendre massa per què li donem punts a l'aspecte del vi, és a dir, a la fase visual. Entenc que avui tots els vins són nets i límpids, i que el color és una qüestió totalment subjectiva. Les seccions de nas i boca eren prou correctes i cadascuna de les fitxes tenia espai suficient per a fer comentaris més detallats. Lamentablement, tot i les recomanacions del director del tast, a la majoria de vins de la DO Catalunya tastats avui els he atorgat menys de 85 punts, i només dues de les mostres m'han semblat mereixedores de més de 90 punts. Em sap greu, però he intentat ser honest al màxim.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En conjunt, una molt bona experiència que recomano a qualsevol professional que no l'hagi "tastat" abans. Hem acabat el matí dinant tots plegats en un restaurant hiperlent de Reus, on la conversa no ha estat altra que l'estat actual del vi català. Aquí, gràcies a Déu, tots ens hem posat d'acord: el vi català, en general, millora a bon ritme i gaudeix de bona salut. Ara només cal deixar de mirar-nos el melic i seguir treballant per a posicionar els nostres vins entre els millors a nivell mundial. Salut i vi!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
Clos dels Cimshttp://www.blogger.com/profile/05402757793688270765noreply@blogger.com0