dimarts, 22 de març de 2016

Univers natural


Els vins naturals són, sense dubte, presents en molts debats i discussions darrerament. Tot i que el terme pot portar a confusió i no sembla encertat per a molts (“de naturals ho són tots els vins”, diuen), és del tot inqüestionable que els vins naturals comencen a trepitjar fort a casa nostra i val la pena conèixer una mica més la seva realitat.

El vi natural no és sinònim de vi ecològic, ni de vi biodinàmic ni de vi sense sulfits, tot i que sovint comparteix part dels ideals i de les pràctiques dels altres tipus. El vi natural és aquell elaborat tot intentant respectar al màxim el fruit del cep, treballant amb la mínima intervenció i sense afegir ni treure res. L’objectiu dels productors d’aquest tipus de vi és mostrar l’entorn on neix i deixar que les particularitats de les diferents anyades en dibuixin el perfil. 


Al camp només utilitzen tractaments ecològics i en dosis imprescindibles, cap mena d’herbicida o d’adob químic. S’intenta respectar al màxim l’entorn, aprofitar els recursos naturals i generar els mínims residus. No utilitzen llevats seleccionats, no filtren i no clarifiquen. Sens dubte però, la més controvertida de les pràctiques “naturals” és la no utilització de sulfits.

L’absència de SO2 afegits provoca que els vins naturals siguin aromàticament molt diferents dels “convencionals”. És innegable que a l’aixopluc del terme natural s’hi ha amagat molta gent que produïa vins defectuosos, d’altra banda però, cada vegada són més els productors naturals que amb una cura extraordinària i un treball molt precís aconsegueixen vins amb aromàtiques netes i molt ben definides. Els vins naturals, inclús el més delicats, són sempre diferents dels altres. El seu nas descol·loca al neòfit, i la seva acidesa, la seva profunditat o inclús el seu aspecte poden sobtar més d’un. “S’assemblen massa entre ells”, diuen alguns; d’altres opinen que no fan olor de vi, sinó de cervesa o de sidra, però curiosament, la gent gran en tastar un bon vi natural diu: “això em recorda al vi de quan jo era petit, això és vi de debò”. Qui som doncs nosaltres per dubtar-ho?


Jo mateix he necessitat molt de temps per entendre els vins naturals. Em queixava, per exemple, del fet que sovint els varietals quedaven amagats al darrere d'altres aromes més intenses que unificaven els vins; ara, penso que potser simplement no coneixem els diferents raïms elaborats sense sulfits (quants cabernets, viogniers o sumolls naturals hem tastat?!). Tenim molts records olfactius de vins convencionals, però molt pocs de vins naturals. Potser, amb el temps, si les elaboracions naturals segueixen millorant i nosaltres ens seguim endinsant en aquest meravellós món en què tot sembla per descobrir, en uns anys serem capaços de distingir amb claredat els diversos varietals. Sigui com sigui, no hi ha dubte que els vins naturals estan aportant frescor i nous horitzons a l'univers vi, un univers que de tant en tant, necessita una bona sacsejada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada