dissabte, 17 d’octubre de 2015

Hipster wine

De vins, com de hipsters i, de tantes altres coses en aquesta vida, n'hi ha de més i menys autèntics. La cultura alternativa ha existit sempre com a reacció al mainstream i als convencionalismes.
La gent ha tingut sempre inquietuds i necessitats emocionals i artístiques, ara bé, la manera de satisfer-les no ha estat sempre igual de genuïna. Tal com alguns "hipsters" passen hores prefabricant els seus looks absolutament meditats i intencionats, hi ha també tot un seguit d'elaboradors de vi que estan optant per tendències alternatives de manera massiva.


Qualsevol persona que tingui una mínima connexió amb el món del vi, haurà notat tota una sèrie de canvis en la manera de fer d'un bon nombre de cellers darrerament; els principals: l'ús de les àmfores de terrissa, l'absència de sulfits i l'exclusió de les varietats "no-autòctones".
Aquestes pràctiques, molt lloables i que sovint requereixen grans esforços per parts dels elaboradors, han arrossegat tota una sèrie de productors com si d'una tendència més es tractés. És d'admirar la tasca d'aquells que seguint una evolució en el seu pensament i la seva manera de fer, han anat creant un discurs propi que els ha portat cap als vins naturals o els ous de ciment, però en alguns casos, darrere d'aquest nou estil de vins no sembla trobar-s'hi més que la voluntat de seguir un impuls que està esdevenint tendència. Fins fa quatre dies, es podien comptar amb els dits d'una mà els elaboradors de vins naturals de qualitat, ara, en canvi, n'hi ha per tot i, a més, sembla que tots els seus vins són meravellosos; curiós, no?

És clar que les àmfores aporten frescor i afavoreixen l'evolució d'alguns vins, però no ho és menys que fins fa quatre dies l'inox í la fusta semblaven els materials perfectes per a l'elaboració de vi. Igualment, és absolutament cert que els vins sense sulfits ben fets són veritablement impactants i expressius, així com els elaborats amb algunes varietats recuperades o els emparats sota l'agricultura biodinàmica, però no tots.


Quan un celler passa de l'agricultura convencional a la biodinàmica sense haver passat per l'ecològica, o quan d'un dia per l'altre llença tots els inox i les barriques i fa una comanda de terrissa sense haver microvinificat abans amb aquest material, el salt sembla massa brusc per amagar una reflexió. 

En ocasions, arriba a indignar-me el talibanisme que s'està instal·lant en alguns sectors pel qual totes les elaboracions "tradicionals" han deixat de tenir valor. Sembla que si no prens vi biodinàmic, fet en àmfora i sense sulfits no ets ningú i, pobre de tu que se t'acudi dir que t'agrada el syrah, ets home mort; el sumoll ha de ser sempre millor pel fet de ser autòcton, encara que verdegi a distància, tant hi fa. La discussió sobre què considerar o no considerar autòcton la deixarem per un altre dia.

Resumint, canvis en el món del vi tants com calgui per seguir millorant allò que tant estimem, però sempre des del sentiment personal i no des de les tendències sectorials. Ah!, i tots aquells que no vulguin passar pel mal tràngol de prendre una ampolla de vi amb sulfits o amb criança en bóta, si us plau, que no dubtin en fer-me-les arribar; ja m'ocuparé jo de fer-les desaparèixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada