diumenge, 3 de gener de 2016

Gaillac, passió i tradició

Gaillac és una regió vitivinícola del sud-oest francès d'enorme tradició però força desconeguda per a molts. El seu paisatge de turons ondulats que recorda la Toscana conserva encara plantacions de varietats autòctones conduïdes en gobelet (vas) i, la regió produeix pràcticament tots els estils de vi imaginables.
De totes les varietats indígenes, la mauzac (amb fins a 7 variants) és, sens dubte, una de les més interessants. Les seves característiques aromes a poma verda en fan un cep molt apreciat. L'ondenc, la braucol i la duras són les altres estrelles a la zona. Tot i algunes plantacions de varietats d'origen bordelès com el semillon o el sauvignon blanc, hi ha un interès creixent per la recuperació de vells ceps locals.

L'estada al sud-oest ha estat breu però suficient per a visitar un parell de cellers d'entre els cents disponibles. Primera estació: Domaine Plageoles. En aquesta casa de llarga tradició familiar ens rep (al meu fill Martí de 8 anys i a "moi") en Florent, un dels fills del propietari i actual enòleg del celler. Després de trepitjar la vinya i una breu xerrada sobre la història de la regió anem cap al celler. Allà, entre dipòsits de fibra, ciment i inox, acompanyats d'algunes bótes de 600 litres, tots tres tastem prop d'una vintena de vins. Primera i dolorosa constatació: "el meu fill escup millor que jo!!!!". Després, un deliciós prunelart, una altra varietat autòctona, amb dues vinificacions diferents: en fibra i en ciment; el ciment surt guanyador i imposa la seva frescor. Un filtre de cotó del besavi d'en Florent que utilitzen només pels escumosos que elaboren seguint el mètode ancestral és la següent sorpresa. Dipòsit rere dipòsit, aromes i sabors sorprenents, que descol·loquen; blancs frescs alhora que greixosos i negres elegants i especiats. En apropar-nos a les barriques de dolços els ulls se'm posen com plats; d'escàndol!!!!!, especialment el dolç de muscadelle. Abans de marxar, visitem la sala dels vins amb flor, bótes molt velles on el celler continua amb la llarga tradició de criança biològica que el besavi d'en Laurent inicià dècades enrere. Novament meravellosos, potser em fan pensar més en Xerès que en el Jura. Intercanvi d'adreces, adquisició d'ampolles i un enorme "gràcies i fins aviat"; au revoir Domaine Plageoles.

Uns dies després, segona visita, en aquest cas Domaine d'Escausses. Una parella de faisans corrent entre les vinyes ens dóna la benvinguda. En arribar al celler, la dona d'en Jean-Marc, la Roselyne, ens explica que ha hagut de marxar convocat a una reunió d'urgència, així que serà ella qui ens ensenyarà el celler. Donat que el meu francès és molt limitat i la Roselyne no parla anglès, la visita va ser menys fructífera però encara interessant. Vàrem tastar prop d'una quinzena de vins de dues marques diferents, la de l'Aurélie, la filla del matrimoni Balaran (Château l'Enclos des Roses) i la pròpia d'en Jean-Marc i la Roselyne. D'entre una bona colla de blancs i negres força agradables però difuminats per alguna pinzellada de varietats foranes a la zona (syrah, sauvignon blanc ...), em sembla molt llaminer el negre top de l'Aurélie, en aquest cas un cupatge de duras i braucol. Els dolços són delicats i fins i un escumós amb només 3º esdevé immediatament el vi de cap d'any dels meus fills. No tenim temps per a més, però la Roselyne insisteix a regalar-nos un parell d'ampolles per excusar-se de part del seu home. Li donem les gràcies de tot cor i enfilem cap al cotxe, no sense abans donar un darrer cop d'ull a les vinyes.

De tornada, no deixo de pensar en com fan les coses els francesos. Cada petita finca té la seva pròpia vinya que amb orgull anomenen "domaine" o "château". Es poden visitar i s'hi pot comprar vi directament. Els rètols amb indicacions de cellers proliferen als revolts de les carreteres i, els seus propietaris estan encantats d'obrir i compartir ampolles amb els visitants. Acompanyen els vins amb fitxes molt detallades i destil·len passió pel seu venerat terroir. Quant ens queda per aprendre!!!!!




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada