divendres, 22 d’agost de 2014

Ca la Ruscalleda

Ara farà prop d'un mes, la meva meravellosa dona em va fer un regal d'aniversari ben especial: un dinar al Restaurant Sant Pau de la Carme Ruscalleda; podeu imaginar la il·lusió que em va fer!!!

Poca llum i una decoració molt amable feien del lloc un espai ben agradable i acollidor. Tenia moltes ganes de començar a tastar el menú degustació amb maridatge de vins que havia demanat. Potser per això, vaig pensar, el servei em resultava lent i les pauses entre plats incomprensiblement llargues, però uns plats després aquesta primera sensació va quedar del tot constatada.












Platet rere platet, la meva dona i jo compartíem comentaris tipus "està bo, però no és res de l'altre món". Pel que fa al sommelier, cal destacar que ens portava el vi per a cada plat sense dir-nos què era fins a haver acabat la copa, fet que ens va mantenir prou entretinguts mentre esperàvem el següents plats. Així, jugant a encertar els vins, cosa que vaig fer només a mitges, anava acumulant sensacions similars a les dels plats: tot correcte, però res sorprenent o extraordinari.


Després de dues o tres vegades de ser preguntat respecte als maridatges pel sommelier vaig decidir ser moderadament franc amb ell, fet que no va encaixar del tot bé. Simplement li vaig comentar que alguns em semblaven desequilibrats, com el del miso i el foie amb l'extraordinari generós sec d'Alella, on evidentment el vi quedava molt per sobre del plat.

La resta de comentaris me'ls vaig guardar per la meva dona i per tot aquell que llegeixi aquestes línies. Crec que el món del vi és enorme, i tot i estar d'acord amb afavorir el vi català, alguna referència d'altres contrades m'hagués agradat. Alhora, penso que tot i que el Penedès és una regió gran i plena de vins ben diversos, posar-ne quatre en un menú resulta una mica excessiu; especialment, si entre ells es troba el Vittios, un vi dolç que no ha estat mai entre els meus preferits.

Per descomptat, bons vins com el ja mencionat Generós Sec, el Quatre Xarel·los de Mas Candí o el Ctònia de l'imprescindible Jaume Serra sí estaven a l'alçada tot i no sortir especialment beneficiats dels seus respectius maridatges. Altres, com el Blankaforti de Jordi Llorens, o El vesper de la Gloriosa em semblaren vins peculiars, però d'aquells que requereixen una explicació per acabar-los d'entendre, i jo sóc dels que defenso que un vi ha de parlar per si sol.

Arribades les postres, vàrem anar a la terrassa on ens van portar un bonic drac confeccionat amb diferents galetes, algunes d'elles força bones. No hi havia maridatge previst en aquest cas, així que li vaig demanar al sommelier un vi dolç per tancar l'àpat amb un bon gust de boca. Clos Saint Théobald 2001, un Grand Cru Alsacià de Pinot Gris.

Bon final per a una experiència emocional que es va quedar en gastronòmica. Algunes anècdotes acumulades com ara que la noia que ens porta el pa ens explica que el fan a Argentona, el meu poble natal però no sap dir-me a quin forn, o que una cambrera andalusa en pràctiques em diu "ya le digo yo a mi abuela que los catalanes no sois tan malos".

Amb tot, vaig gaudir l'experiència. La companyia de la meva dona i la il·lusió amb què havia mantingut en secret el meu regal m'omplien de felicitat, però crec fermament que d'un restaurant amb els preus i el prestigi del de la Sra. Ruscalleda cal esperar-ne alguna cosa més.
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada