diumenge, 10 de setembre de 2017

Rosat, el color oblidat

Considerat durant molt temps un vi de segona i poc més que un refresc afruitat, suau i lleuger, el vi rosat està experimentant un auge que hagués resultat impensable fa uns anys i sembla posicionar-se amb força a nivell internacional. França i els Estats Units són els precursors d'aquesta moda i els majors consumidors de vi rosat, seguint el rastre deixat pels espumosos i molt especialment pel Champagne rosat.

L'època en què grans marques de vi espanyol produïen enormes quantitats d'aquest vi per ser exportat en la seva pràctica totalitat sembla avui dia oblidada, com sembla oblidat aquell temps en el qual el vi rosat s'entenia gairebé com un subproducte dirigit a aquells als quals no els agradava el vi. Durant molt temps el vi rosat va ser només un complement al catàleg dels cellers i en alguns casos s'elaborava amb raïms de poca qualitat o sense prestar molta atenció al seu procés d'elaboració, la qual cosa va crear una memòria organolèptica que el consumidor va acabar associant amb un vi de poca qualitat. Per sort, les vinificacions modernes estan revertint aquesta situació a passos gegantins.


El color rosat torna a lluir a les nostres copes tal com confirmen les estadístiques: el seu consum mundial ha crescut en més d'un 20% en l'última dècada i el 2014, aproximadament un terç del vi consumit al món va ser rosat. Als vins de zones històriques com Tavel, Navarra, Anjou o Cigales, se sumen ara moltes altres regions productores que sovint aposten per vins de perfil provençal, els genèricament denominats “pell de ceba”, vins més lleugers, frescs i de menys color, potser fruit de la tendència antiexcesos que també està afectant el vi negre. Però no només triomfen els rosats lleugers, sinó també alguns de major complexitat, treballats amb les seves mares o fins i tot amb alguna criança en roure. Els tons varien des de la maduixa i la grosella fins al salmó o el teula; així mateix varien també les intensitats, permetent maridar vins rosats amb carns, però també amb peixos o amanides.

Un vi rosat extreu el seu color del contacte del most amb les pells de raïm negre de la mateixa manera en què ho fan els vins negres, de manera que regulant el temps de maceració és possible obtenir infinitat d'estils rosats diferents. Són vins menys tànnics que els negres i molt versàtils, elegants i camaleònics, capaços de maridar a la perfecció amb les tendències de la cuina moderna en la qual sovint es busca la subtilesa i l'exaltació del producte. Pernil, gambes, pizza, cuina japonesa, fideuà, aperitius, fumats… Hi ha un rosat perfecte per a cada plat i per a cada situació; redescobrir-los és avui un plaer a l'abast de tots del que en podem gaudir plenament amb els vins de casa nostra. Busqueu rosats del Penedès, del Montsant, de l’Empordà o de la Conca de Barberà, només per citar-ne alguns exemples, i veureu que en són de bons i diversos els rosats catalans.

Recomanacions: Sicus cartoixà vermell, l'Abrunet rosat, Cristiari rosat, Lladoner de Martí Fabra, Saó Rosat.


(PD: si heu llegit i gaudit aquest article, penseu a compartir-lo, si us plau. Així en gaudirà molta més gent. Salut!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada