dissabte, 11 d’octubre de 2014

Prosa o poesia?

El vi intimida. El tracte que entre tots li donem tanca moltes portes. 
Comencem pels joves. Què beuen? Beuen bàsicament refrescs, cervesa i, quan surten "cubates". Per què? Perquè la cervesa i els refrescs són barats, els troben a qualsevol lloc, són fàcils de prendre, tenen marques reconeixibles, ... Imagineu que uns nois joves volen prendre vi. No sempre serà barat, no el trobaran a qualsevol lloc (i menys de qualitat correcta i a copes), no és gens fàcil de prendre si els nois es compren una ampolla (llevataps, copes) i no tenen marques reconeixibles a les quals fer confiança. En el millor dels casos, arribaran a un bar on trobaran vins a copes i on possiblement l'ambient no serà el més apropiat per a la seva edat, en demanar una copa de vi el cambrer els dirà si volen un Rioja, un Ribera o un Rias Baixas; si superen aquests primers inconvenients, els serviran, sovint, una copa de vi dolent i car, d'una ampolla que probablement fa dies que és oberta i a mala temperatura. Solució? "porta'm una cervesa" o encara pitjor: marxar cap a casa amb els amics, demanar unes pizzes i obrir una ampolla de Lambrusco.


Ai, el Lambrusco!!! Quantes coses ens ha d'ensenyar!!!! D'acord, sovint és dolent o molt dolent, però, oi que coneixeu força joves que en prenen? És barat, dolcet, no requereix cap mena de coneixement (alguns saben que és italià, però no de quin raïm està fet o amb quin mètode i se'ls en fot), les bombolles el fan refrescant i ha esdevingut una gran marca a escala mundial. Després vindran els primers blancs aromàtics i lleugers (Gessamí, Vinya Esmeralda, Perro verde, ...) i possiblement després els primers negres de marques reconeixibles, bàsicament "marca" Rioja, Ribera o Verdejo. Quants anys no hauran de passar abans el noi o la noia es prengui el seu primer gran vi de l'Empordà o de la Terra Alta?

El mateix Lambrusco, el Yellow Tail, el mercat anglosaxó o les begudes energètiques ens poden donar moltes pistes de per on començar. No podríem envasar el vi en llaunes o en ampolletes individuals, fàcils d'obrir i de transportar? No podríem inicialment mostrar el vi als joves com un producte fresc, natural i sobretot senzill d'entendre? "Posa'm una llauna de Gotim Bru" que fàcil seria!!! El jovent, inicialment, vol un refresc lleuger, dolcenc, afruitat i possiblement amb bombolles. No podríem fer un vi així, quelcom semblant a un Lambrusco però de qualitat, fet a casa, amb una imatge i un format atractius, amb marques reconeixibles i fàcil de trobar? Segur que d'entrada no seria fàcil, però mireu l'evolució de les begudes energètiques (Monster, Red Bull, etc.); només cal trencar tabús i prejudicis i invertir decididament en promocionar el vi. 

Ara imaginem que els nostres nois i noies superen la primera fase, el vi els atrapa i esdevenen bebedors de vi habituals. Arribats a aquests punts es troben dues realitats: el vi del supermercat o de la botiga del barri i el món del vi ple d'esnobisme, retòrica i tecnicismes. I, entremig?, res, un desert, un abisme difícilment salvable sense ajuda. Què passarà tot sovint?, que molta gent no sortirà mai del Protos, el Marqués de Cáceres o l'Albarinyo (marques!!!!).

Sense voler-ho, el sector fa del vi un producte elitista, esnob i intimidant per a molta gent. Com passem de l'ampolla de Perro Verde a un concert-maridatge de vins biodinàmics i flauta travessera?!?! Parlem a la gent de tanins, malolàctiques, terpens o pirazines com qui parla de la pluja; tothom fa cara d'estar d'acord amb el que es diu, però una bona part no entén res!! Quan no, parlem de vi en vers, o en termes filosòfics, cosa que no dic que no estigui bé, simplement crec que no és la millor porta d'entrada al món del vi adult o, almenys, no per a tothom. 


El vi, cal no oblidar-ho, és fruita, terra, pagès, prosa ... Com està de lluny el viticultor amb les mans ben colrades pel fred i les feines a la vinya del cambrer estirat del restaurant "estrellat" de torn!!!! Obrim les portes dels cellers, portem els nens en edat escolar a visitar vinyes, fem tastos populars, parlem de vi amb naturalitat, apropem el coneixement d'una manera relaxada i accessible i potser així aconseguirem que el vi torni a ser un aliment indispensable que ocupi les nostres taules cada dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada