10 mentides

Avui us presento 10 tòpics al voltant del vi que molta gent creu certs i són totalment falsos:

1- ELS VINS NEGRES MILLOREN AMB EL TEMPS, PERÒ ELS BLANCS HAN DE SER DE L’ANY 

No tots els vins negres milloren amb el temps, de fet, cada dia són més els vins negres preparats per a consumir tan bon punt surten al mercat. Els vins joves (sense bóta) és preferible consumir-los aviat per a mantenir tota la frescor de la fruita. Si el vi té criança, pot aguantar un temps més, però, no sempre millorarà. Optem per mantenir a l’ampolla aquells vins de tanins potents que integraran tots els seus elements aromàtics amb el temps: alguns Bordeus, Priorats, etc.

A l’altra banda, els blancs. No tots han de ser de l’any. Alguns blancs criats en fusta tenen un llarg recorregut, anys inclús i, els temps els torna més amables i melosos. En altres casos, la mateixa acidesa del vi actuarà com a conservant; no tingueu por de deixar reposar un anyet aquells vins de climes freds i plujosos i varietats de bona acidesa (Albarinyo, Riesling …); el temps suavitzarà els àcids i els vins es tornaran més amables i complexes.

2- ELS VINS AMB TAPS DE ROSCA O SILICONA SÓN PITJORS QUE ELS DE TAP DE SURO

En la cultura catalana, el suro ha tingut sempre un paper molt important, i suro i vi han format un binomi molt fort. En canvi, en altres cultures com l’Australiana, els taps de materials alternatius estan totalment normalitzats.

La teoria diu que els taps de suro permeten un petit intercanvi d’oxigen i, per tant, una progressiva evolució del vi; molts dels materials alternatius no permeten aquest intercanvi i el vi queda tancat de manera totalment hermètica. D’altra banda, el suro té un gran problema: el TCA, una molècula capaç de contaminar el vi a nivell olfactiu fins al punt de fer imperceptibles les aromes naturals del mateix. Què fem doncs? No tenir por a comprar vins amb qualsevol tipus de tap i, potser sí, val la pena comprar vins amb tap de suro quan es tracta de vins de gamma més alta que pretenem guardar un temps, però tenint sempre present el risc d’infecció.

3- EL VI NEGRE DEL TEMPS I EL CAVA DEL CONGELADOR

Sovint, recordem allò de "el vi negre a temperatura ambient". Frase certa, potser, a l'Edat Mitjana quan als castells estaven a 14 o 15 graus, però no pas ara quan a qualsevol casa s'està tot l'any per sobre dels 20 i, a l'estiu inclús dels 24 o 25.

Tampoc és gens bona la idea de posar el cava al congelador. El cava en surt glaçat i, així, és pràcticament impossible percebre'n cap aroma.

Temperatures òptimes de forma molt genèrica: cava i blanc jove 5º (nevera), blancs amb més estructura i rosats 8-10º, negres joves 12-14º, negres més complexes 16º i grans reserves clàssics 18º. 

Recordeu refredar el vi de manera progressiva, dins una galleda amb aigua, glaçons i sal que ajudi a desfer el gel i a repartir així el fred de manera més uniforme. L'altre gran consell: quant més alcohòlic el vi, més baixa la temperatura; quant més tànnic, més alta. Així el tast resultarà sempre més equilibrat.

4- BLANC PEL PEIX I NEGRE PER LA CARN

Us sona, oi? Tampoc és sempre cert. Hi ha molts tipus de peix i molts tipus de carn, així doncs, aquesta generalització resulta massa agosarada. Puc prendre el mateix vi blanc amb un llenguado a la planxa que amb un mero amb patates al forn? O, el mateix vi amb un pit de pollastre a la planxa o amb un entrecot de bou? Òbviament no. Aquí us resultarà molt útil el maridatge cromàtic. Com més vermella la carn, més vermell el vi; com més blanc i suau el peix, més jove el vi blanc. I, no oblideu les coccions, els bullits i les planxes fan pensar en plats més lleugers; estofats, fumats, forns, espècies, etc. en plats més contundents. Ah!, i no oblideu els rosats en tots aquells casos entremig en els que no ho veieu clar.

5- EL ROSAT ÉS UN VI MENOR 

Anys enrere, potser sí. Cert que alguns cellers elaboraven els seus rosats amb aquell raïm que no era prou bo per res més. Avui però, molts cellers fan vins rosats extraordinaris, elaborats com el vi negre, però deixant menys temps les pells en contacte amb el most. Tasteu un vi rosat, per exemple, del Montsant, Tavel o Navarra amb peix blau, una paella mixta o una bona pizza casolana i mai més cometreu l'error de menystenir-lo.  

6- EL RIOJA ÉS MOLT FORT, MILLOR EL RIBERA

Entenc que aquesta afirmació es basa en el record que molts tenim dels Rioja d'estil més arcaic, carregats d'aromes d'estable, pell, humitat, etc. Avui en dia, a la Rioja es produeixen alguns dels vins més fins i delicats de l'estat, i posats a afirmar quin dels dos orígens produeix els vins més forts, caldria probablement mirar abans cap a la Ribera que cap a Rioja. En general, però, totes dues Denominacions produeixen vins fantàstics si sabem què triar.

7- MILLOR UN RIBERA, EL VI CATALÀ ÉS MASSA FORT

Cert que a Catalunya ens toca molt el sol i cert també que, sovint, no tenim el contrast tèrmic que defineix les millors zones de la Ribera, però, d'aquí a afirmar que tots els vins de la Ribera són magnífics i tots els catalans són forts n'hi va un tros. Fa uns anys, recordareu que els vins dels Somontano (Enate!!) semblaven extraordinaris i, ara no en beu ningú. Per descomptat que a la Ribera es fan vins magnífics, però a Catalunya hi ha cada dia més cellers que produeixen vins veritablement meravellosos i, no necessàriament forts. Comenceu amb vins del Penedès o el Montsant i ja veureu que aviat us reconvertiu.

8- UI NO!!!, VI FRANCÈS NO!!! ÉS MOLT CAR

França és un gran consumidor de vi, però, sorprenentment, tot sovint el vi que els francesos prenen diàriament no supera el 6€/ampolla. No us ho creieu? Només cal apropar-se un dia a Perpignan i remenar les estanteries de qualsevol supermercat o enoteca i descobrireu un enorme ventall de vins més enllà de la Borgonya i Bordeus.

9- NO ENS ARRISQUEM, MILLOR AGAFEM VI D'UNA REGIÓ CONEGUDA ...

Sí i no. És clar que el prestigi de les diferents denominacions és fruit del seu treball al llarg dels anys, però també ho és que cada dia hi ha més regions emergents que fan vins excepcionals i que els venen a preus molt competitius per a poder lluitar amb les denominacions més clàssiques. Alguns bons exemples: Terra Alta, Conca de Barberà, Toro, Campo de Borja, Jumilla, el sud de França ...

10- JO NO PRENC VI PERQUÈ NO EN SÉ

La pitjor de totes les afirmacions possibles. No cal saber-ne per a gaudir-ne. Jo menjo habitualment molts aliments dels quals no en tinc coneixements profunds i m'encanten. El vi és un aliment més que entre tots hem de fer tornar a les nostres taules de cada dia; sense por ni esnobismes. Poseu una copa de vi als vostres àpats i el vostre cos us ho agrairà i, si a més, acabeu l'àpat amb un copeta de vi dolç, el resultat pot ser ja del tot memorable.