dilluns, 28 de desembre del 2020

PASAPALABRA DEL VINO

Prepárate para empezar el auténtico Pasapalabra del Vino. Encontrarás las respuestas al final de la página (¡no vale mirar!)


Con la A - potente antimicrobiano presente en buena parte de los vinos que, además, es valioso por sus funciones antioxidantes.

Con la Blevadura que vive en barricas viejas o sucias y que puede afectar al vino aportándole aromas indeseables.

Con la Cen Burdeos se emplea prácticamente como sinónimo de bodega, aunque no todos los edificios que las albergan son realmente castillos.

Con la Djarra de cristal que se utiliza para airear el vino o para separarlo de los posos antes de su consumo.

Con la Evino dulce elaborado a partir de uvas parcialmente congeladas en regiones de clima frío como Canadá, Austria o Alemania.

Con la F - proceso en el que las levaduras transforman el azúcar natural de las uvas en alcohol.

Con la Gvino de alta graduación obtenido a partir de la adición de alcohol vínico.

Con la Hpiel de la uva. Es fundamental para el vino, especialmente para el tinto, pues contiene color, aroma y taninos.

Con la Iramificación terminada en flor, justo antes de iniciar el proceso de floración, que culminará con el crecimiento y maduración del racimo.

Con la Jregión vitivinícola francesa próxima a Suiza que produce vinos de gran renombre mundial como el vin jaune o el vin de paille.

Con la Kel más sencillo y ligero de los vinos alemanes de calidad. Se elabora a partir de mostos con un grado de azúcar menor al de los otros vinos Prädikatswein.

Con la Lrestos sólidos que precipitan al fondo del depósito tras la fermentación, formados principalmente por levaduras ya inactivas.

Con la Mtiempo de contacto entre el mosto y los hollejos que busca extraer color, aroma y estructura.

Con la Napelativo francés que designa al comerciante que compra vinos y los cría y embotella para revenderlos con su propio nombre.

Con la Oenfermedad de la vid producida por un hongo parasitario que llegó a Europa desde Estados Unidos.

Con la P - vino de aguja, de ligera efervescencia.

Con la Qánforas gigantes hechas de barro cocido en las que tradicionalmente se han vinificado los vinos en Georgia.

Con la Rproceso opuesto a la oxidación que se produce cuando el vino no tiene oxígeno suficiente para respirar y que puede derivar en aromas desagradables.

Con la Stérmino utilizado en Jerez para referirse a las pequeñas cantidades de vino que periódicamente se extraen de las barricas de la solera para ser embotelladas.

Con la Tsustancia astringente que se encuentra en hollejos, pepitas y raspón y que aporta estructura a los vinos, permitiendo una mejor conservación.

Con la Ucaracterística táctil de los vinos sedosos y delicados que se considera indicadora de calidad.

Con la Vacidez formada por ácidos acéticos que en cantidades excesivas se considera un defecto. Sus aromas recuerdan al vinagre.

Con la Wtérmino utilizado en Alemania y Austria para referirse a una bodega elaboradora o a la finca vitivinícola.

Con la Xuva blanca catalana clave en la elaboración de vinos espumosos y capaz también de producir grandes blancos tranquilos, con o sin crianza.

Con la Yenfermedad parasitaria de la vid producida por hongos que penetran en la madera a través de las heridas de poda y que provoca la desecación de la planta.

Con la Zórgano largo, delgado y enrulado del que se sirven ciertas plantas trepadoras como la vid para sujetarse y trepar.



SOLUCIONES: Azufre, Brett, Château, Decantador, Eiswein, Fermentación, Generoso, Hollejo, Inflorescencia, Jura, Kabinett, Lías, Maceración, Négociant, Oídio, Pétillant, Qvevri, Reducción, Saca, Tanino, Untuosidad, Volátil, Weingut, Xarel·lo, Yesca, Zarcillo. 

Si te ha gustado, por favor, compártelo, así podrá pasarlo bien más gente. 


dissabte, 23 de febrer del 2019

Guardar o beure?

Aquesta és una pregunta que els afeccionats al vi es fan sovint, com podem saber si és bon moment per a obrir una ampolla?, mereix sempre la pena guardar un vi uns mesos o fins i tot anys? Cert és que molts de nosaltres quedem fascinats davant una ampolla d'una anyada remota, però estem segurs que el vi que conté serà excepcional? Som, sens dubte, davant un gran dilema: guardar o beure?

La primera resposta global que hauríem de donar a moltes d'aquestes preguntes i a qualsevol altra semblant és: la majoria del vi que es produeix en l'actualitat està fet per a consumir, no per a guardar. En la nostra cultura de la immediatesa, ni el consumidor ni els cellers desitgen esperar; els productors no poden assumir el cost d'emmagatzemar vi i els consumidors no sempre estan disposats a esperar per a prendre's una bona ampolla.


En segon lloc, és important entendre quins són els factors que afavoreixen la longevitat d'un vi. Essencialment són dos: acidesa i tannicitat. L'acidesa manté el vi viu i expressiu, realça la fruita i agilitza el pas per boca. Quan l'acidesa decau, el vi es torna pla, monòton. Així doncs, si comprem vins de regions fredes, en les quals la insolació és menor i, per tant, l'acidesa dels raïms major, podem estar segurs que el vi evolucionarà positivament durant més temps; Mosel o Borgonya així ho certifiquen, igual que varietats d'alta acidesa natural com el sumoll o el chenin blanc.

Els tanins són un altre dels grans conservants del vi. Aquesta substància es troba en els components sòlids del raïm (pell, rapa i llavors) així com a les fustes de les botes. Això explica perquè els vins negres solen durar més que els blancs, en la vinificació dels quals no solen intervenir les parts sòlides del penjoll o del raïm; de la mateixa manera, els vins que han rebut criança en fusta, siguin blancs o negres, adquireixen part dels tanins de les dogues i amb ells major capacitat d'envelliment.

Alcohol i sucre són un altre parell de conservants a tenir en compte. Ells expliquen, parcialment, la capacitat d'envelliment dels vins fortificats com el Porto o dels bons vins dolços d'arreu del món. No obstant això, en termes generals, si ens fixem en la varietat de raïm, en la criança i en la regió d'origen del vi, en farem prou per a obtenir informació bastant fidedigna referent al millor moment de consum de cada vi.

dissabte, 6 d’octubre del 2018

Vins brisats

Sovint, per encarar el futur amb garanties, el millor és mirar enrere. Aquest és el procés en el qual s'han submergit alguns cellers catalans apostant pels vins brisats, allà on els avis encara recorden amb claredat la vella tradició del vi blanc fet amb pells.

Els vins brisats són aquells elaborats amb tots els components sòlids del gra (brisa), com si de negres es tractés, però amb raïm blanc. En lloc de premsar el raïm per després fermentar el most, es deixa fermentar el most del raïm blanc amb la seva pell i les seves llavors. Amb aquesta pràctica, el most fermentarà al mateix temps que macera amb les pells, obtenint totes les substàncies d'aquestes, tals com aromes, color o tanins.


Els seus detractors qualifiquen als vins brisats de rudes i austers, però és innegable que la seva tanicitat els converteix en vins enormement gastronòmics i que les seves aromes són d'una complexitat impensable per a vins blancs sense criança. Poden ser una mica més secs i herbacis que els blancs més habituals, menys àcids i més voluminosos en boca, però precisament per tot això aconsegueixen seduir a aquells consumidors habituals de vins negres que no solen prestar massa atenció als vins blancs.

Aquest procés de vinificació ancestral que sembla tenir els seus orígens a la vella Geòrgia, té també profundes arrels al sud de Catalunya i, més concretament a la Terra Alta, on la garnatxa blanca va mostrar durant molts anys totes les seves virtuts sense embuts, en forma de vi brisat. En l'actualitat, quan aquesta pràctica semblava pràcticament extinta, un petit grup d'elaboradors ha apostat per recuperar-la, regalant-nos vins que saben a passat, però miren al futur.

Alguns dels que més he gaudit són:

Sicus Xarel·lo Brisat
Orto Blanc Brisat
- Abrisa’t Bàrbara Forés
- Tanca els Ulls Cartoixa de Marina
- La Foradada de Frisach

dijous, 30 d’agost del 2018

10 vins negres per l'estiu

Si us expliqués que la calor de l'estiu marida a la perfecció amb vins blancs i rosats servits a baixes temperatures, podríeu perfectament acusar-me d'obvi i predictible sense que us faltés raó, així que he optat per fer tot el contrari: suggerir-vos 10 negres per a l'estiu.

Com és això possible us preguntareu? Són molts els factors que intervenen en la sensació de frescor d'un vi i com més d'ells es combinen dins d'una ampolla, major és la sensació de lleugeresa. La graduació és fonamental, per descomptat; com menys alcohol, menor pes en boca. També ho és l'acidesa, associada a orientacions i latituds nord, a altituds elevades o a veremes una mica més primerenques entre altres factors i, per descomptat, el perfil de la vinífera triada i l'estil de cada elaborador. Sigui com sigui, els 10 vins que avui us proposo són negres que es poden gaudir tot l'any, que agraeixen ser servits lleugerament frescos (14º) i que no pesen al paladar. Són negres personals, complexos però fluids, perfectes per maridar amb l'estiu.

Petit Carlania
Únicament algú que estima i respecta la naturalesa és capaç d'elaborar un vi tan nítid i delicat. Petit Carlania és una oda al trepat, a la Conca de Barberà i al bon vi natural, pura fruita.

Terroir Històric Negre 
Ningú ha reinterpretat una regió amb tanta rotunditat com Dominik Huber. Els seus vins són lleugers, però no per això menys expressius; fruita delicada, infusionada, sense excessos d'extracció.


Clos Lojen 
Transformar un raïm sovint oblidat, fins i tot menyspreat, com la bobal en un vi honest i emocionant no és tasca senzilla. Ceps vells, biodinàmica i respecte a les tradicions són la fórmula secreta.

Milú 
A què sap un tempranillo? La resposta no resulta senzilla, ja que la fusta entorpeix massa sovint el camí d'una fruita que només acompanyada de barriques velles de gran volum aconsegueix imposar-se.

O Poulo Fillo dóna Pedra 
Galícia, garnatxa tintorera i la bogeria en forma d'amor per la terra de Nacho González, què més es pot demanar? Només els dies acumulats recuperant vinyes que uns altres donaven per mortes pot explicar un vi així.

Vins de Foresta Sumoll 
Quan un celler comença a despuntar en un entorn tan privilegiat com el Garraf i a més ho fa amb un raïm històric com el sumoll, sembla obvi interessar-se pels seus vins, especialment quan la producció és minúscula.

Foillard Fleurie 2015
Fleurie es considera un dels més florals i femenins crus del Beaujolais, com confirma aquest eteri i silvestre negre del famós Jean Foillard. La seva fina austeritat l'allunya dels comercials Beaujolais Nouveau.

Batlliu Biu Pinot Noir 2016
Pioners en el treball de vinyes d'alta muntanya, Batlliu de Sort no ha fet més que sorprendre amb els seus vins tersos i minerals des que les seves primeres ampolles van arribar al mercat.

Tragaldabas 2015
4 joves enamorats del vi buscaven un vinyer vell que conservés encara l'essència d'una terra verge i el van trobar a la Serra de França, a Salamanca, on les varietats autòctones parlen de la il·lusió dels seus elaboradors.

Arianna Occhipinti Frappato 2016
El raïm frappato és fruita, espècies i flors; frescor i fina tanicitat, no en va se'l coneix com el pinot noir de Sicília. Si a més ve tocat per la vareta màgica d'Arianna Occhipinti …

dijous, 12 de juliol del 2018

Els vins i raïms més afruitats i florals

El món del vi és tan ampli i complex, que no resulta tasca senzilla delimitar els diferents perfils aromàtics que el componen. Malgrat tot, sí que podem trobar un estil de vi amb un perfil àmpliament estès i fàcilment recognoscible: el dels raïms blancs i els vins blancs afruitats i florals.
Aquest estil de vins redueix ostensiblement la distància entre les aromes del raïm i les del mateix vi, doncs les intenses aromes primàries de la fruita arriben gairebé intactes a les copes. Es tracta de vins que acumulen detractors i fidels seguidors a parts iguals i precisament són les seves característiques afruitades les que es tornen en defecte per a uns i en virtut per a uns altres. Quan la fusta no intervé de manera significativa en la seva vinificació, la fruita es mostra descarada, fresca i sense lligams; més madura en els climes càlids i més floral i delicada en territoris septentrionals.
En alguns casos, les aromes afruitades van acompanyades de certa dolçor, en d’altres de tocs herbacis i una sensació global una mica més seca, però en termes generals, si trieu un monovarietal jove de qualsevol de les 10 varietats que us presento a continuació, les sensacions florals i afruitades estan més que assegurades.

Moscatell: resulta pràcticament impossible imaginar un raïm que mantingui la seva essència més intacta una vegada vinificada. Els vins de moscatell fan olor de raïm, a pur raïm blanc madur i cruixent acompanyat, a voltes, d'algun record a pell de mandarina. Permet elaborar vins secs tan extraordinaris com el Juan Gil Moscatell Sec o seductors vins dolços com el Jorge Ordóñez Nº 2 Victòria.

Verdejo: dir verdejo és dir Rueda, herba i fruita, flors i certa amargor. Alguns exemples són més afruitats, d’altres una mica més austers, depenent d'infinitat de factors des de l'altitud o l'orientació de la vinya, fins a la voluntat del viticultor i/o l’enòleg. Blanco Nieva Pie Franco és sempre un encert gràcies a l'enorme expressivitat dels seus vellíssims ceps; Menade Nosso, una versió nua i natural del varietal.


Sauvignon Blanc: més delicada al Loire i més intensa i tropical a Nova Zelanda. Si busquem un estil aromàtic, que recordi la fruita de la passió i els agrassons, sens dubte les illes de Aotearoa ens proporcionaran una de les millors opcions, amb el Cloudy Bay com un vi icònic que va suposar un abans i un després per a la varietat a escala mundial. Per a descobrir la mineralitat del Loire, Domaine Serge Laloue Sancerre. 

Riesling: la diva, la dama blanca, el raïm desitjat i perseguit per tots. És capaç d'oferir vins d'intensa acidesa al Mosel, però també extraordinaris vins dolços al mateix Mosel o al Rheinhessen, per exemple. Els classificats com Spätlese solen oferir aromes a préssec madur i poma verda, un perfecte equilibri entre dolçor i acidesa. Proveu algun dels de Julian Haart i repetireu.

Gewürztraminer: la picant (gewürz) de Tramin (municipi del Tirol italià) és un raïm únic, amb aromes de roses i litxis que s'expressa com en cap altre lloc en la limítrofa Alsàcia. Només allí conjuga les seves aromes més habituals amb els tons especiats i amb un cos auster i voluminós. Els de Léon Beyer us permetran conèixer el raïm des d'una perspectiva expressiva però assequible.

Malvasia: tal com succeeix amb el moscatell, la malvasia dóna nom a tota una família de raïms, uns més aromàtics i altres menys, però sempre delicats i elegants. Lanzarote ofereix sensuals versions semidolces com el Vulcano Malvasia Semidulce, amb els seus nítids records de papaia. Al Garraf, a Catalunya, autèntiques joies sense cap sucre residual són capaces d'envellir amb inusitada elegància: Sasserra és el gran nom a tenir en compte.


Torrontés: la torrontés, raïm blanc conreat majoritàriament a Argentina, pot recordar al moscatell, fins i tot de vegades al gewürztraminer. Floral, especiada i amb freqüència fresca i amable pot ser una perfecta porta d'entrada a les varietats aromàtiques. Lurton Pedra Negra Torrontés conjuga totes les seves virtuts en una ampolla.

Viognier: la viognier és el raïm històric de Condrieu i de Château-Grillet. Menys àcida que la riesling o la sauvignon blanc i d'aromàtica menys estrident que el gewürztraminer, la viognier pot enlluernar a molts afeccionats al vi amb les seves aromes d'albercoc i flors blanques. Si ja coneixeu les versions franceses, redescobriu el varietal en combinació amb una lleu criança en barrica amb el Vallegarcía Viognier, us sorprendrà.

Albarinyo: no podia faltar a la cita amb els grans raïms perfumats la varietat albarinyo, essència de les Rías Baixas, a la qual molts emparenten amb la riesling. Té també similituds amb la viognier, de la qual pren les aromes a fruita d'os que refresca amb una vibrant acidesa. És senzill trobar exemples meravellosos en la seva predilecta Galícia; Do Ferreiro Cepas Vellas o Pedralonga, per exemple.

Vidal: i, per acabar, un raïm que pot ser que no resulti tan obvi quan pensem en varietals aromàtics, potser per tractar-se d'un raïm híbrid o potser per trobar-se plantat sobretot a Canadà. Sigui com sigui, els vins de Vidal són sempre particulars, melosos, exòtics i vibrants, molt especialment els Eiswein de la Península del Niàgara. Us atreviu a anar encara una mica més enllà? Proveu el Inniskillin Vidal Sparkling Icewine, un dels pocs vins de gel espumosos del món.

diumenge, 8 de juliol del 2018

10 vins per a sorprendre el més expert

Varietats poc conegudes o procedents de regions en les quals no són habituals; sorprenents criances en barriques d'oloroso, en àmfores i fins i tot sota el mar; interpretacions diferents i inaudites … En definitiva, vins que escapen dels cànons més habituals i descol·locaran al winelover més avesat. Feu la prova amb aquesta selecció: 10 vins per sorprendre fins al més expert!

Schloss Gobelsburg Renner Grüner Veltliner
Sempre que parlem de grans raïms blancs pensem en riesling o chardonnay, sovint, en vins alemanys o francesos, però Àustria, el petit país centreeuropeu amaga una autèntica joia: el raïm grüner veltliner. Schloss Gobelsburg elabora amb ell alguns dels millors monovarietals del país, cítrics, especiats i minerals.

Sketch
Per què Raúl Pérez és un dels enòlegs més admirats d'Espanya? Perquè els seus vins són diferents. Vinyes velles, produccions limitades, barriques de gran volum que no entorpeixen la fruita i, en el cas del Sketch, criança parcial sota el mar, on la temperatura i la humitat constants permeten una maduració perfecta.

Can Ràfols dels Caus La Calma
En aquest vi convergeixen enormes factors de qualitat. En primer lloc, el Garraf, una zona de sòls calcaris que guarneix el nostre litoral; d'altra banda, Can Ràfols dels Caus, un dels cellers de major prestigi de la regió i, finalment, el raïm chenin, un estrany per aquestes latituds. Robert Parker va caure rendit als peus de la Calma i li va atorgar 95 punts, no pas per casualitat.

Ximénez-Spínola Exceptional Harvest
Excepcional, com el seu propi nom certifica, aquest vi de Ximénez-Spínola s'elabora amb raïms sobremadurats i es cria en barriques d'oloroso. La seva riquesa aromàtica i tàctil és tal, que resulta senzill trobar en ell els quatre gustos bàsics: és lleugerament dolç, finament salí, subtilment àcid i elegantment amarg.

Finca Terrerazo
El Finca Terrerazo prové de la DO del mateix nom, una denominació-pago en la qual es donen cita el millor del clima mediterrani i del continental. Només així s'explica que un raïm com el bobal, titllat de groller per molts, sigui capaç de regalar-nos vins d'aquest equilibri i complexitat. Finca Terrerazo és intens i elegant alhora, balsàmic, madur i mineral.


Bouza Tannat A6
El raïm tannat, amb el seu nom que el relaciona inequívocament amb el terme tanins, té els seus orígens al Madiran francès, encara que ha estat Uruguai el país que l'ha llançat a l'estrellat. L'A6 és un vi provinent d'una única parcel·la i, per tant, d'un caràcter molt particular; tànic, sí, però elegant i complex també.

Sicus Sons Monastrell
Els monovarietals de monastrell no són massa comuns a Catalunya, però si a més el vi ha envellit en àmfores d'argila enterrades a la mateixa vinya, entre els ceps que li van donar la vida, la particularitat del vi es torna en excepcionalitat. Sicus Sons Monastrell és sons, vibracions, batecs d'una terra viva.

Terroir al Límit Vi de la Vila de Torroja
Pot un vi del Priorat ser fragant i lleuger? Sí, però només en mans d'algú com Dominik Huber. Controvertit com a pocs, Dominik aposta per un Priorat elegant, en el qual el raïm i el sòl siguin els protagonistes. Maceracions curtes i fustes de gran volum li permeten elaborar vins que rememoren el Priorat de temps pretèrits.

Inniskillin Cabernet Franc Icewine
El vi de gel o icewine segueix sent un gran desconegut per a molts, malgrat ser un dels grans vins dolços del món. Alemanya o Àustria produeixen alguns dels més populars, però, freqüentment, els vins canadencs són obviats, tot i comptar-se entre els icewines més espectaculars del planeta; aquest, a més, fet amb raïms negres.

Donnafugata Pantelleria Ben Ryé
La petita illa de Pantelleria, al sud de Sicília amaga un veritable tresor, el Passito. Malgrat pertànyer a Itàlia, l'illa està més propera al continent africà i el vent bufa allí tot l'any, com certifica el nom àrab de l'illa i d'aquest vi (Bent el Riah, filla del vent). Potser això expliqui l'excepcional frescor i la màgica salinitat d'aquest enorme vi dolç.

diumenge, 3 de juny del 2018

Un cafè amb llet en copa flauta?


Difícilment a ningú se li ocorreria prendre's un cafè amb llet en una copa flauta, oi? Us imagineu a un cambrer servint-vos el cafè en una esvelta copa de cristall? És obvi que no; no obstant això, sovint descuidem el servei del vi perquè no parem l'atenció suficient al tipus de copa que fem servir per degustar-lo.

Per descomptat el millor material per a una copa de vi és el cristall i, com més fi millor. Es tracta d'un material insípid i de transparència perfecta que ens permet gaudir de l'aspecte, l'aroma i el sabor del vi sense distorsions. Una bona norma general per triar la copa perfecta seria reservar les copes de major grandària per als vins més intensos oferint-los així l'espai que necessiten per expressar-se i les més petites per als vins més delicats, perquè el cristall protegeixi les seves fràgils aromes. Oblideu-vos de l'antiga idea de les copes grans per al negre i les petites per al blanc; alguns vins blancs criats en fusta poden necessitar una copa major, mentre que alguns negres joves es mostraran còmodament en una copa petita.

Pel que fa als vins escumosos, la tradició estableix la copa flauta, de cos esvelt i allargat, com la idònia, doncs permet gaudir de les bombolles evitant que s'escapin massa ràpid. Però tampoc aquesta teoria manca de detractors: un creixent corrent d'opinió postula que seria millor prendre els escumosos en copes amb una mica més d'amplària, que ajudin a reduir la sensació espurnejant de les bombolles que tant desagrada a alguns consumidors i permeti percebre amb major amplitud totes les aromes del vi.


Les empreses de cristall especialitzades en copes de vi, aposten per portar la importància de les copes en la degustació del vi un pas més enllà. La seva teoria es basa a les quatre zones en les quals es distribueixen les nostres papil·les gustatives sobre la llengua: dolç a la punta, àcid i salat als laterals i amarg al fons. La forma de la copa pot portar el vi a entrar en contacte inicialment amb una zona determinada de la nostra llengua, provocant que les nostres papil·les gustatives percebin amb major intensitat un gust o un altre. D'aquesta manera, un vi blanc amb fusta pot beneficiar-se d'una copa amb la boca una mica més ampla de l'habitual i oberta cap als laterals que reforci la seva frescor. Vins molt àcids agraeixen una copa més tancada, per intentar suavitzar la seva acidesa i ressaltar la seva part més dolça. Alguna cosa semblant succeeix amb l'alcohol: els vins d'elevada graduació requereixen una copa de major volum, alta si pot ser, perquè l'alcohol pugi per ella com si d'una xemeneia es tractés portant amb ell tota la complexitat aromàtica del vi, mentre que els de menor grau, semblen adaptar-se millor a copes de menor alçada.

Encara que seria magnífic tenir una copa diferent per a cada tipus de vi, sembla lògic pensar que això no resultaria pràctic ni, per descomptat, econòmic. El més recomanable doncs seria adquirir copes versàtils, de volum i alçària mitjanes, en les quals la majoria de vins es poguessin expressar amb naturalitat, fins i tot els escumosos.