El món del vi és tan ampli i complex, que no resulta tasca senzilla delimitar els diferents perfils aromàtics que el componen. Malgrat tot, sí que podem trobar un estil de vi amb un perfil àmpliament estès i fàcilment recognoscible: el dels raïms blancs i els vins blancs afruitats i florals.
Aquest estil de vins redueix ostensiblement la distància entre les aromes del raïm i les del mateix vi, doncs les intenses aromes primàries de la fruita arriben gairebé intactes a les copes. Es tracta de vins que acumulen detractors i fidels seguidors a parts iguals i precisament són les seves característiques afruitades les que es tornen en defecte per a uns i en virtut per a uns altres. Quan la fusta no intervé de manera significativa en la seva vinificació, la fruita es mostra descarada, fresca i sense lligams; més madura en els climes càlids i més floral i delicada en territoris septentrionals.
En alguns casos, les aromes afruitades van acompanyades de certa dolçor, en d’altres de tocs herbacis i una sensació global una mica més seca, però en termes generals, si trieu un monovarietal jove de qualsevol de les 10 varietats que us presento a continuació, les sensacions florals i afruitades estan més que assegurades.
Moscatell: resulta pràcticament impossible imaginar un raïm que mantingui la seva essència més intacta una vegada vinificada. Els vins de moscatell fan olor de raïm, a pur raïm blanc madur i cruixent acompanyat, a voltes, d'algun record a pell de mandarina. Permet elaborar vins secs tan extraordinaris com el Juan Gil Moscatell Sec o seductors vins dolços com el Jorge Ordóñez Nº 2 Victòria.
Verdejo: dir verdejo és dir Rueda, herba i fruita, flors i certa amargor. Alguns exemples són més afruitats, d’altres una mica més austers, depenent d'infinitat de factors des de l'altitud o l'orientació de la vinya, fins a la voluntat del viticultor i/o l’enòleg. Blanco Nieva Pie Franco és sempre un encert gràcies a l'enorme expressivitat dels seus vellíssims ceps; Menade Nosso, una versió nua i natural del varietal.
Sauvignon Blanc: més delicada al Loire i més intensa i tropical a Nova Zelanda. Si busquem un estil aromàtic, que recordi la fruita de la passió i els agrassons, sens dubte les illes de Aotearoa ens proporcionaran una de les millors opcions, amb el Cloudy Bay com un vi icònic que va suposar un abans i un després per a la varietat a escala mundial. Per a descobrir la mineralitat del Loire, Domaine Serge Laloue Sancerre.
Riesling: la diva, la dama blanca, el raïm desitjat i perseguit per tots. És capaç d'oferir vins d'intensa acidesa al Mosel, però també extraordinaris vins dolços al mateix Mosel o al Rheinhessen, per exemple. Els classificats com Spätlese solen oferir aromes a préssec madur i poma verda, un perfecte equilibri entre dolçor i acidesa. Proveu algun dels de Julian Haart i repetireu.
Gewürztraminer: la picant (gewürz) de Tramin (municipi del Tirol italià) és un raïm únic, amb aromes de roses i litxis que s'expressa com en cap altre lloc en la limítrofa Alsàcia. Només allí conjuga les seves aromes més habituals amb els tons especiats i amb un cos auster i voluminós. Els de Léon Beyer us permetran conèixer el raïm des d'una perspectiva expressiva però assequible.
Malvasia: tal com succeeix amb el moscatell, la malvasia dóna nom a tota una família de raïms, uns més aromàtics i altres menys, però sempre delicats i elegants. Lanzarote ofereix sensuals versions semidolces com el Vulcano Malvasia Semidulce, amb els seus nítids records de papaia. Al Garraf, a Catalunya, autèntiques joies sense cap sucre residual són capaces d'envellir amb inusitada elegància: Sasserra és el gran nom a tenir en compte.
Torrontés: la torrontés, raïm blanc conreat majoritàriament a Argentina, pot recordar al moscatell, fins i tot de vegades al gewürztraminer. Floral, especiada i amb freqüència fresca i amable pot ser una perfecta porta d'entrada a les varietats aromàtiques. Lurton Pedra Negra Torrontés conjuga totes les seves virtuts en una ampolla.
Viognier: la viognier és el raïm històric de Condrieu i de Château-Grillet. Menys àcida que la riesling o la sauvignon blanc i d'aromàtica menys estrident que el gewürztraminer, la viognier pot enlluernar a molts afeccionats al vi amb les seves aromes d'albercoc i flors blanques. Si ja coneixeu les versions franceses, redescobriu el varietal en combinació amb una lleu criança en barrica amb el Vallegarcía Viognier, us sorprendrà.
Albarinyo: no podia faltar a la cita amb els grans raïms perfumats la varietat albarinyo, essència de les Rías Baixas, a la qual molts emparenten amb la riesling. Té també similituds amb la viognier, de la qual pren les aromes a fruita d'os que refresca amb una vibrant acidesa. És senzill trobar exemples meravellosos en la seva predilecta Galícia; Do Ferreiro Cepas Vellas o Pedralonga, per exemple.
Vidal: i, per acabar, un raïm que pot ser que no resulti tan obvi quan pensem en varietals aromàtics, potser per tractar-se d'un raïm híbrid o potser per trobar-se plantat sobretot a Canadà. Sigui com sigui, els vins de Vidal són sempre particulars, melosos, exòtics i vibrants, molt especialment els Eiswein de la Península del Niàgara. Us atreviu a anar encara una mica més enllà? Proveu el Inniskillin Vidal Sparkling Icewine, un dels pocs vins de gel espumosos del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada