divendres, 13 de març del 2015

Les 4 Fantàstiques

No són superherois, però gairebé. Avui és el torn de 4 regions vinícoles franceses que viuen permanentment a l'ombra dels 3 monstres (Borgonya, Bordeus i Champagne) i que sovint són força desconegudes entre el gran públic: Loire, Alsace, Rhône i Languedoc-Roussillon.

La Vallée de la Loire és una regió enorme que va des de prop de Nantes fins a les rodalies d'Orléans i després segueix cap al sud. Situeu-vos a l'inici del terç nord de França, des de sota París fins al mar per l'oest. Aquí s'hi fan pràcticament tot tipus de vins: blancs secs, negres, rosats, dolços i escumosos. Podem dividir la regió en 4 grans zones d'oest a est: Pays Nantais, Anjou-Saumur, Touraine i Loire Central. 
Pays Nantais és, sobretot, la terra del Muscadet de Sèvre et Maine, un vi blanc sec, alegre, floral i mineral associat inevitablement al marisc i, molt especialment, a les ostres. Els millors es treballen sur lie (amb les mares) i poden envellir elegantment.
Seguint cap a l'est, arribem a Anjou-Saumur. Aquí les estrelles són el chenin blanc i el cabernet franc. A la AOC Savennières, es produeix un chenin sec, mineral i profund que s'arrodoneix després de 4 o 5 anys a l'ampolla. La vedette és la Coulée de Serrant, una finca amb AOC pròpia que pertany al biodinàmic Nicolas Joly. A les valls meridionals, s'elaboren els millors dolços de chenin; Coteaux du Layon, amb les AOC Bonnezeaux i Quarts de Chaume al capdevant, és el feu de la botritis, origen de vins plens de fruita, mel i quelcom màgic. Si el que busqueu són vins negres, Saumur-Champigny produeix deliciosos varietals de cabernet franc, delicats, frescs i molt fàcils de beure.
La Touraine és origen d'alguns dels millors negres de la Loire. També de cabernet franc, Chinon i Bourgueil són apostes segures si busqueu vins gastronòmics, frescs i elegants. Més cap a l'est, Vouvray i Montlouis produeixen grans blancs secs, escumosos i dolços sempre amb chenin blanc, i amb la poma i la mel com aromes habituals.
El Loire Central és el cau de la sauvignon blanc. Sancerre i Pouilly-Fumé produeixen vins secs, alegres i frescs, amb aromes de groselles i cítrics i més subtilesa que els seus parents llunyans de Nova Zelanda.


L'Alsace és diferent. A mig camí entre la cultura francesa i l'alemanya, des del NE del país, ofereix vins versàtils, afruitats i de molt cos, que porten el nom de la varietat de raïm, cosa molt peculiar a França. Tot i la seva situació septentrional, a l'Alsàcia plou poc i els seus vins són poderosos i concentrats, únics. S'utilitza molt poca fusta, és per això que la varietat es mostra amb total transparència. La major part del vi és blanc, sec o dolç, i els més interessants estan fets amb riesling, pinot gris o la irreverent gewürztraminer (veure La italiana picant). Els vendage tardive elaborats amb raïms molt madurs tenen un equilibri excepcional entre dolçor i acidesa i els sélection de grains nobles a partir de raïms botrititzats són impactants. I, si voleu bombolles, cal buscar Crémant d'Alsace.

El Rhône és una regió de grans contrastos. Fred i monovarietal el nord, càlid i plurivarietal el sud. Des de l'extrem de la Borgonya, fins a les rodàlies d'Avignon. 
La syrah regna als turons del nord. Côte Rotie i Hermitage n'elaboren els exemples més profunds, potents i intensos; per desgràcia, la petita producció condiciona els preus. A Saint-Joseph i Crozes-Hermitage els preus són més moderats i els vins prou interessants. I, Cornas, de la mà d'elaboradors com Jean-Luc Colombo segueix millorant per a recuperar la reputació d'altres temps.
Condrieu i la minúscula Château Grillet ofereixen blancs impactants de viognier. Hipnòtics, aromàtics i voluminosos.
A la regió sud, hi ha un únic rei Châteauneuf-du-Pape (CdP), tot i que els rosats de Tavel, i els negres de Gigondas o Vacqueyras són també interessants. A CdP s'hi cultiven fins a 13 varietats, tot i que el 75% és garnatxa i el syrah i la monastrell segueixen augmentant. Els vins són forts, càlids, amb complexitat i estructura, i els millors exemples guanyen en elegància i mineralitat.


El Languedoc-Roussillon representa un terç de la vinya francesa i elabora alguns dels vins més interessants de França, cupatges rics i plens de caràcter que s'han convertit en l'alternativa francesa al Nou Món. Garnatxa, syrah, carinyena i monastrell formen part de bona part de les elaboracions. Hi ha infinitat de AOCs, així que em centraré en les meves preferències.
Coteaux de Languedoc és una regió immensa i de molta qualitat. Els estils són variats, però tots són vins madurs, vigorosos i amb matisos herbacis. A l'interior de la regió es produeix el fresc i mineral Faugères
Côtes de Roussillon Villages produeix els vins més especiats i concentrats però alhora també els de textura més sedosa. Clos des Fées fa anys que em té el cor robat.
Banyuls i Colliure comparteixen el mateix territori, però el primer és la denominació de vins dolços fortificats i el segon un fantàstic productor de vins sobretot negres. Domaine de la Rectorie i Domaine du Mas Blanc són sempre vins plens de personalitat.

Sé que hi podeu trobar a faltar molts cellers o regions, però aquest post només pretén ser una primera aproximació cap a la vinya francesa i la seva pluralitat. Gaudiu-ne! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada