Els intocables de la Ribera

Avui m'he proposat tot un repte: fer un petit llistat de vins de la Ribera del Duero que m'agradin de debò. Qualsevol que conegui mínimament els meus gustos sap que els vins del Duero no figuren entre els meus preferits; per què?, els trobo massa semblants. Sovint l'excés de fusta  i les sobremaduracions creen fórmules comercialment molt solvents però sense massa personalitat. Els vins que ara us presentaré, sense deixar de banda el mercat, sí són capaços de repetir un discurs coherent any rere any i d'ensenyar ampolla rere ampolla quin és el caràcter de la seva terra de procedència. Gaudiu-ne.

1. Dominio de Atauta

La vall d'Atauta es troba a la província de Sòria, a la regió més oriental de la Denominació. Les plantacions, repartides en parcel·les molt petites, tenen entre 60 i 160 anys. L'austeritat decora el paisatge a uns 1000 metres d'altitud, i els ceps prefil·loxèrics cultivats biodinàmicament es recaragolen oferint un raïm amb un caràcter ben particular: potència i elegància. Cert és, que en ocasions, si agafem les ampolles massa joves, la fusta s'apodera de la vulnerable tempranillo, però si tenim una mica de paciència i deixem que tot plegat s'integri, el resultat són uns vins memorables. Atauta elabora vins per a tots els sectors del mercat, des dels 8€ fins als 350; especialment interessant el vi que porta el nom del celler "Dominio de Atauta", un vi que per uns 25€ ofereix fruita, bosc, mineralitat, torrats, espècies i un tacte meravellós. Imprescindible.

2. Pago de Carraovejas

Obvi!!!, estareu pensant. Doncs sí i no. Les anyades de Carraovejas han pecat d'una certa irregularitat. Aquell meravellós tacte làctic que el feia diferent de la resta no ha estat present a totes les anyades, però sembla haver tornat i, aquest cop, per quedar-se. La vinya es troba a uns 850m en un entorn de clima clarament continental: hiverns molt freds i estius terriblement càlids amb escassa presència de pluja. Tot plegat, factors que asseguren maduracions de molta qualitat i, en conseqüència, grans vins. Aquí els preus es mouen entre els 25 i els 130€ i, novament, crec que el criança que porta el nom de la casa és el vi més interessant i amb la millor relació preu-plaer. Fruita vermella, tons florals, làctics, espècies i minerals; equilibrat, viu i saborós.

3. Montebaco

Lluny de les vedettes de la regió, Montebaco s'erigeix com un celler amb una qualitat-preu excepcional. El celler ocupa terres de Pesquera i Valbuena, sens dubte dos dels grans pobles de la Denominació i, tot i estar només a quatre kilòmetres del riu, la seva altitud és d'uns 900 metres. Aquí, l'argila, la calç i la forta oscil·lació tèrmica reforcen el caràcter del vi. Complexitat, mineralitat, personalitat i un fort caràcter de territori en un criança que volta els 12€. Amable, rodó i equilibrat amb aromes que van des del toffee fins a la fruita negra.

4. Goyo García Viadero

Fill dels propietaris de Bodegas Valduero, ja fa uns anys que en Goyo va decidir investigar per tal de tornar als orígens. Pretenia allunyar els excesos de fusta, i l'ús de productes com els llevats seleccionats o els sulfits. L'objectiu no era altre que deixar parlar la vinya i limitar la influència del celler. Els vins resultants parlen d'elegància i no de volum, i sovint et porten a pensar en vins de zones fresques de la veïna França. Utilitza bóta vella per tal que la fusta només doni una pinzellada a la fruita i, afegeix un petit percentatge de raïm blanc als seus vins per a potenciar-ne la frescor. No estabilitza ni filtra els seus vins. Aromes com la menta, el cacau o l'aranja no són estranyes en els vins d'en Goyo. Potser no són pel gran públic, però sens dubte val la pena coneixer-los. Finca Valdeolmos és ple de frescor, personalitat, suavitat i un tacte borgonyó per uns 35€.

5. Neo
O, el que és el mateix, Bodegas y Viñedos Conde. El projecte començà l'any 1999, quan un grup de joves amics amb la vocació de fer vins que respectessin la tradició, va començar a comprar raïms de vinyes velles. Amb aquests, varen començar a elaborar vins que buscaven l'essència, la qualitat màxima; l'èxit fou tal que ara ja tenen el seu propi celler i la seva pròpia vinya. Darrerament també, el celler ha comprat les vinyes més altes d'Aranda de Duero, a uns 700m amb el clar objectiu de seguir cultivant els millors raïms. El seu catàleg consta de 7 vins amb preus que van des dels 6€ fins als 40, i tots ells ofereixen una magnífica relació preu-plaer. Disco, Sentido y Neo són encerts segurs.

6. Vega Sicilia
El tòtem. Parlar de la Ribera i no dedicar un punt i a part a un celler que fa un segle i mig que ofereix als seus afortunats bevedors mite i màgia, glop rere glop, seria una desconsideració imperdonable. Només unes 300.000 ampolles veuen la llum cada any i, d'elles, només unes 125000 són del "Único", l'emblema de la casa. Existeix també una llista tancada d'uns 4500 clients que compren directament al celler un nombre limitat d'ampolles cada any, tal com va fer Churchill en el seu dia. Només es produeix vi en les millors anyades, és el preu de la llegenda. Una ampolla de Vega Sicília Único costa uns 200€, però l'experiència s'ho val. Tanins temperats per la fusta i el temps, llegenda, elegància i poder, un cop de puny de seda. L'esquelet d'un Bordeus i l'elegància d'un Borgonya, fruit dels prop de vuit anys que un vi de primeríssima qualitat passa en diferents recipients de fusta fins a aconseguir l'equilibri perfecte, "único".

7. Mibal
El Celler Hornillos Ballesteros és un clar exemple de feina ben feta. Poc podia imaginar aquest petit celler que el seu criança rebria, ja el 2006, 92 punts Parker. Fruit de la unió de dues famílies de viticultors, a Mibal saben el què es fan; els seus vins són madurs, amables i vellutats i, ofereixen molta qualitat a uns preus molt continguts. El seu criança volta els 10€ (preu escandalós tractant-se del Duero) i és equilibrat, ampli i expressiu; ofereix estructura i complexitat. Gran compra.

8. Alonso del Yerro
Assessorats pel prestigiós enòleg francès Stéphane Derenoncourt, el matrimoni Alonso-del Yerro, fa temps que crida l'atenció de la crítica especialitzada. Totes les feines del camp es fan a mà, inclús elaboren el seu propi compost; es busca preservar la identitat del terroir. El seu emblema és el criança que porta el nom del celler. Un vi que busca l'elegància per sobre de la potència. És expressiu i ple de caràcter, però defuig la contundència. Està elaborat amb tempranillo de diferents parcel·les i terrenys diversos (argiles vermelles, sorres i graves calcàries) i fa la malolàctica en bóta on després descansa durant dotze mesos. Regalèssia, fruita vermella i espècies; tanins sedosos i llarga persistència en boca. Una delícia.

9. Arzuaga
Un dels cellers més reconeixibles de la Ribera; quan prens una copa d'Arzuaga, saps que és Arzuaga i, això és lloable. Arzuaga té com a gran objectiu la qualitat i, per això, s'allunya de les grans produccions. Els seus vins tenen esquelet però són elegants; rotunds, rústics i complexes a la vegada. Pedra i fusta. La seva gamma consta de nou vins, dels quals, si no voleu gastar massa diners, podeu tastar el jove i potent "La Planta", l'emblemàtic "Arzuaga Crianza" o el modern "Arzuaga Ecológico". El criança, probablement el meu favorit, està fet amb tempranillo, cabernet sauvignon i merlot de la finca més antiga del celler situada a 900m d'altitud amb la roca mare calcària a un metre de la superfície. Després de passar 14 mesos en bóta, es torna balsàmic, torrat, caramel·litzat, ampli i rodó, Arzuaga.

10. Pago de los Capellanes
Imagino que arribat aquest punt molts ja el trobàveu a faltar, oi?, doncs, aquí el teniu. La paciència i l'amor per la vinya són dues de les claus que han portat aquest celler a l'estrellat. El seu nom, parla dels capellans de la parròquia de Pedrosa de Duero que solien visitar aquestes vinyes. Aquí la vinya es mima al detall, cada parcel·la rep les millors atencions per a produir així fruits excelsos. La seva gamma de vins consta de 5 vins negres elaborats bàsicament amb tempranillo. Tots ells són estructurats, elegants i amb un bon potencial de fruita. El "joven", un semi-criança molt rodonet, és un best-seller allà on va. El criança i el reserva absolutament fantàstics; aquí hauria de manar el vostre gust per un estil o altre . I, finalment, ens trobem els dos vins de finca "el Nogal" i "el Picón". Amb el primer cal ser pacient, ja que sovint la fusta demana una pròrroga a l'ampolla; el segon, el Picón, és una meravella. S'obté d'una parcel·la de 2ha amb un microclima molt particular i unes excel·lents condicions de maduració. Balsàmics, mores, sotabosc, canyella, tabac, tòfona ... Boca complexa i tanins dolços, exquisidament rodó i llarg. Excepcional.

Bé, fins aquí la selecció d'avui. De ben segur trobareu a faltar molts noms com Hacienda Monasterio, Viña Sastre, Carmelo Rodero, Pingus, Vizcarra o Valderiz, però us ben asseguro que els 10 triats són extraordinaris. He intentat oferir vins per a totes les butxaques i estils. Espero que en gaudiu. Salut!!

Anouk, Caelis, Barcelona

Sempre que recordo la meva breu experiència com a sommelier al Restaurant Caelis, a l'Hotel Palace de Barcelona, se'm dibuixa un somriure. Un lloc magnífic, una cuina sublim i, el més important, un equip veritablement deliciós amb un tracte del tot exquisit. Avui tinc el plaer de compartir amb tots vosaltres una entrevista amb la seva sommelière, l'Anouk Boitiere; una enamorada del vi, plena d'espontaneïtat i dolçor. Gaudiu-ne.

- Quant fa que et dediques al món del vi, Anouk? com vas començar?

Des de sempre el meu pare em feia tastar tots els vins al moment de compartir un àpat.

Sempre m'agradava "menjar-me" les seves paraules i compartir aquesta passió amb ell.

El 2004 vaig començar en una escola d'hostaleria i restauració a França, on em van donar la base dels meus coneixements de vins.

- A quin nivell penses que està el vi espanyol si el compares amb el francès?

Crec que els nivells d'aquests dos països s'estan apropant bastant. En ser dos països molt propers, es van recolzar en l'àmbit tècnic.

Espanya ha agafat molt de França, però avui té totes les tècniques que portà de França i crea vi sorprenent també.

- Creus que hi ha molta diferència entre la cultura del vi (consumidors, sumillers, etc.) a França i Espanya?

A França, crec que el vi està més integrat en la dieta quotidiana; es consumeixen més vins francesos.

A Espanya costa més als joves consumir vins. Però és un país més obert a nivell internacional.

- Penses que segueix havent-hi massa esnobisme al voltant del vi?

Cada dia molt menys. Hi ha nous llocs molt interessants que obren, i que permeten al vi ser molt més accessible per a tots.

Avui dia, estan molt de moda els bars de vins. Amb qualitat, varietat i tapes amb bons productes.

- Quina regió catalana t'ha sorprès més?

Costers del Segre per la frescor i l'altitud.

- Bordeus o Borgonya?

Bourgogne per la delicadesa i la finor de la pinot noir i la chardonnay

- Rioja o Ribera?

Rioja per l'autenticitat de la tempranillo i la frescor d'algunes garnatxes.

Rioja per la viura que aguanta tan ben el temps.

- Sulfits sí o sulfits no?

Sulfits sí perquè se'n troba de manera molt natural en tots els vins.

Sulfits afegits, amb molta cura, per deixar expressar el terrer i els raïms.

- Barrica, ciment, inox o àmfores?

Cada material aporta alguna cosa ben diferent als vins.

Tinc una preferència per les àmfores, per aquest toc d'evolució que donen al vi.

Però els meus gustos van canviant amb el temps, el moment, i la companyia.

- Quin és el vi més car de la carta de Caelis?

Richebourg del Domaine la Romanée Conti 1995, val 2060€.

- Quin ha estat el teu pitjor client?

Un client que tenia una idea tan precisa del que volia, que el vi es va fer molt complicat.

- Recomana un vi per a una nit romàntica.

Côte du Py de Jean Foillard - A.O.C. Morgon 2009

Una ampolla plena de sutilesa i profunditat.

Un gamay amb estructura perfecta, i un post gust molt llarg.

Una delicadesa de vi.

- Un vi que t'hagi fet plorar.

La Villageoise (el Don Simon francès) pel pitjor vi que es pot fer al món.

No se m'acudiria ni tan sols fer-lo servir per cuinar.

Si parlem més de debò, el Champagne "Els Blanchiens" de R. Pouillon 1er cru. Em va emocionar molt.

Pot ser per les circumstàncies del moment, però vaig notar molta sensibilitat en la realització d'aquest champagne.

- Un vi per acompanyar un gran llibre.

Negre de Sa Colònia de Toni Gelabert - D.O. Pla i Llevant 2010

Sorprenent per l'autenticitat del raïm Callet.

Expressió del terrer amb un volum delicat, espècies subtils per l'ús de la barrica.

Llarg en boca per no perdre el fil conductor del vi.

- Un vi per acompanyar aquesta entrevista.

SP68 de Occhinpinti - Sicília 2013

Viu, femení, complex i fresc.

Bé, fins aquí l'entrevista d'avui. No deixeu de visitar el Caelis i saludar l'Anouk; i, com sempre, si us ha agradat el post, compartiu-lo.

Au revoir.

Quant saps de vins?

Avui us proposo un petit joc, un senzill test per a descobrir quant sabeu sobre el món del vi. Us proposaré 10 preguntes i, al final d'aquestes, us donaré les respostes; òbviament, no val mirar!!! Som-hi?!?

1. Quines són les 3 varietats de raïm que intervenen en l'elaboració del Champagne?

2. Com es pot aconseguir que un vi rosat tingui més o menys color?

3. A quina denominació d'origen pertanyen els vins del Celler Edetària?

4. Com s'anomena el sistema clàssic de conducció del cep en què no intervenen fils ni pals?

5. Què és una "solera"?

6. Quina és la temperatura òptima per a prendre un vi negre?

7. Com es diu la regió més septentrional de la Borgonya, productora d'un dels millors Chardonnay del món?

8. Quina és la capacitat estàndard d'una bóta de vi?

9. Quin país no Europeu és mundialment reconegut per elaborar uns meravellosos "vins de gel" amb varietats com la vidal o el cabernet franc?

10. Què és un "maridatge cromàtic"?

Ha arribat l'hora de descobrir les respostes. Confio que no haureu mirat abans, oi? Aquí van.

1. Chardonnay, Pinot Noir i Pinot Meunier.

2. Deixant el most macerant amb les pells durant més o menys estona.

3. A la DO Terra Alta, una extraordinària denominació de la província de Tarragona amb uns vins que cal conèixer.

4. Vas.

5. Un sistema piramidal de col·locar les barriques típic de Jerez en el que s'afegeix vi jove a la bóta de dalt de tot i s'extreu vi per embotellar de la línia arran de terra, on es troba el vi més vell.

6. La majoria de vins negres funcionen molt bé entre els 12 i els 16 graus.

7. Chablis.

8. 225 litres.

9. Canadà.

10. Un maridatge basat en el color. Maridar una carn blanca amb un vi blanc o un peix com la tonyina amb un rosat o inclús un negre.

Valoració del nombre d'encerts:

· 10-9: ets un monstre, un amant del vi amb molts coneixements.

· 8-7: saps més de vins que la majoria dels consumidors; crack!

· 6-5: tens un bon nivell. Sens dubte tu t'ocupes del vi a casa.

· 4-3: ja acumules una bona quantitat de coneixements. 

· 2-0: et trobes als inicis; bones notícies!, et queda molt per descobrir!

Bé, fins aquí . Recordeu que es tracta només d'un joc per a passar l'estona i que només vosaltres sabeu realment quant sabeu de vins. I, com sempre, si us ha agradat, no oblideu compartir-lo; així en podrà gaudir encara més gent. Salut i fins a la propera!

On és el raïm?

Una sensació ben desagradable comença a resultar-me familiar. Ampolla rere ampolla, em submergeixo en un enorme ventall d'aromes en el que, tot sovint, en trobo a faltar un: la fruita.

Molts vins tenen molt d'alcohol, uns torrats exageradíssims, i totes les aromes derivades d'aquests excessos (espècies, cacau, cafè, licor ...) i només alguns, si ets capaç d'apartar tots els terciaris, et permeten arribar al cor del vi: a la fruita. Cada vegada resulta més difícil explicar com és un syrah, o una garnatxa o un xarel·lo. Us explico un cas recent: després d'obrir una ampolla d'un pinotage sud-africà i, servir les pertinents copes, tothom coincidia a dir com n'era de fantàstic el vi, mentre que jo arrufava el nas; per què? A mi, el vi no em portava a Sud Àfrica, sinó més aviat a Jumilla. Els torrats de la bóta eren exactes als que fa servir Juan Gil a milers de quilòmetres de distància, i de la pinotage ni rastre. Recordo el cas d'un altre client que després d'olorar i tastar un vi em diu: "tot això és fruita?"; "sí", li responc, "és fantàstic, oi?"; "home, massa fruita, no?" 

L'episodi Puntido és també digne de menció. Sempre he estat un incondicional dels vins de la família Eguren, així que per l'amic "visible" d'aquest any vaig demanar una ampolla de Puntido. El vi estava bo, força bo, però aquell volum i aquella maduresa al límit no parlaven pas de la Rioja. Fets com aquest fan que cada dia estigui més descol·locat i comenci a buscar refugi en vins blancs sense bóta per a tornar a gaudir de les aromes primàries del vi, del fruit de la terra. El sumoll i el trepat són altres oasis a visitar; en ser varietats recuperades que interessa molt mostrar, en resulten vins amb força caràcter varietal. 

Crec fermament que al amagar la fruita, amaguem el terroir. No deixem que la vinya s'expressi i, si ho fem, ens entossudim a posar-hi tant de maquillatge que el raïm ha de fer un esforç per a emergir de les fosques profunditats. Resulta tan difícil mostrar un  raïm com mostrar una regió. Les DO comencen a parlar purament de geografia, però no pas del terreny on neix el raïm. Tots els vins comencen a assemblar-se massa. Les elaboracions són alhora massa semblants entre regions i, al mateix temps, massa heterogènies a cada territori. Alguns Priorat, per exemple, s'assemblen més a alguns Empordà que no pas a altres Priorat veïns. Priorat i Empordà poden donar vins licorosos, minerals i força intensos; igualment, un vi del Priorat pot ser d'aquest estil més clàssic o ser un vi més prim, infusionat i gairebé delicat. Algú s'atreveix ara a dir a què sap un Rioja? o, un Costers?, però, potser sí ens atreviríem a dir a què sap un Borgonya, oi? 

Allà, les diferències entre els vins provenen bàsicament del terroir. És el sòl de cada poble el que marca les diferències i no el torrat de la bóta. Sabem qui som?, què volem?, cap a on anem? Cal que cada DO tingui personalitat, un caràcter definit que uneixi tots els cellers d'una mateixa regió sota un denominador comú. I, al refugi d'aquesta identitat, cada celler pot donar les seves pinzellades de fusta al most fermentat, però mai permetre que el maquillatge cobreixi la cara de l'autèntic protagonista: el raïm.

Suïssa, el futur?

Suïssa és un petit país que molts no associaríeu amb el vi. Contràriament però, els suïssos produeixen gran varietat de vins i alguns de qualitat excepcional.

D'acord que Suïssa està envoltat per tres grans monstres vinícoles (França, Alemanya i Itàlia), però lluny de sentir-se intimidada, ha optat per assimilar el millor de cada cultura; així, al país helvètic, hi trobarem vins d'estils ben variats i diversos. L'altre gran factor que fa que no hàgiu vist ni begut gaire vins suïssos és el fet que ells mateixos es beuen la majoria del seu vi i n'exporten només una petita part, sobretot a països centreeuropeus i a grans mercats asiàtics o americans.

El canvi climàtic està provocant que moltes zones considerades fins ara òptimes per a la producció de vi comencin a resultar excessivament càlides (inclús la Borgonya!?); Suïssa, en canvi, té encara un clima fabulós per a produir vins elegants i una riquesa de terrenys que dota als seus vins d'una magnífica elegància. Si a això hi sumem que tenen prop de 40 varietats autòctones i un enorme savoir-faire, el resultat ha de ser forçosament extraordinari.

Pel que fa als raïms, el més plantat és el Chasselas o Fendant. Es tracta d'un raïm blanc, fresc i lleuger que produeix vins força agradables i que en les millors mans i amb paciència a l'ampolla es mostra prou ampli i llaminer.

El Pinot Noir és arreu, i els millors exemples són novament magnífics. Al cantó alemany és molt típic el blanc de riesling x silvaner (müller-thurgau) sovint amb una punteta de sucre residual que equilibra molt bé l'acidesa. Els syrah són també magnífics: frescs, especiats i minerals; i, al Ticino (el cantó italià) s'hi fan bons merlots, però, sens dubte, els vins més interessants són aquells produïts amb algunes de les varietats endèmiques.

Petit Arvine (B) i Humagne Rouge (N) són les dues que m'han robat el cor. L'una, la Petit Arvine, ho té tot, és àmplia, fresca, de final amable i combina cítrics, codony i notes minerals en un conjunt veritablement impressionant; la de Germanier al Valais és absolutament espectacular. BonVin, també al Valais, produeix una Humagne Rouge fascinant, a mig camí entre una Pinot Noir i una Syrah de clima fred. Alguns exemples d'Amigne (B) i Cornalin (N) són també molt interessants; aquesta última m'ha fet pensar en algunes mencies del Bierzo.

Tornant a la pregunta inicial "és Suïssa el futur?", jo responc un rotund sí. Coneixen el seu terroir (fa anys que el treballen; el vent càlid i les orientacions de les vinyes fan que hi trobem vinyes a més de mil metres) i tenen un patrimoni de varietats enorme i un amor pel vi descomunal; inconvenient?, s'hi produeix poc vi i se'l beuen ells mateixos. Així que si el voleu conèixer, jo us recomano efusivament una escapada cap a Suïssa, i si no teniu massa temps, directament al Valais, la regió més propera a nosaltres i la més fascinant.

Au revoir!!

Els vins perfectes pels plats de Nadal

S'apropa el Nadal i amb ell els inevitables tiberis. Hora de reunir-nos a menjar, beure i gaudir dels nostres. Sovint però, alguns d'aquests plats que elaborem amb tant de carinyo no mostren la seva millor cara a taula a causa d'un maridatge desencertat amb els vins que els acompanyen; avui doncs, em proposo donar-vos quatre consells per fer que els vostres àpats nadalencs siguin plenament harmoniosos i pugueu així gaudir-ne al màxim.

Sovint comencem els àpats amb aperitius. Tot i que aquests poden ser molt variats, alguns consells genèrics poden ser prou útils. La majoria haureu pensat en cava, oi?, i no aneu pas desencaminats, però també podem començar amb una bona cervesa de nadal (Hivernale de Montseny), un vermutet de Falset o una copa de vi blanc jove i no massa afruitat (una garnatxa blanca de l'Empordà o de la Terra Alta, o un grüner veltliner austríac si voleu quelcom més exòtic).

Arriba el torn del pernil. Si esteu gaire valents, el maridatge amb els vins de xerès (fino o manzanilla) és sublim, però no tothom hi està acostumat. Encert segur?, un Cava rosat. Hi ha mil opcions fantàstiques al mercat: De nit de Raventós, Intens de Recaredo, Agustí Torelló, Duran, ... i, si voleu Champagne: Ruinart, Billecart-Salmon, Laurent-Perrier, André Clouet ...

Marisc. Ineludible, oi? Sembla demanar automàticament vi blanc, amb bona acidesa que equilibri el greix. El blanc de l'aperitiu us pot servir, o podeu optar per un Riesling alemany sec (Dönnhoff), un Albarinyo (Pedralonga), o un blanc de Costers del Segre (Biu, Ekam, Cristiari ...).

Si després seguiu amb peix al forn, un blanc amb fusta pot ser una opció fantàstica. Al post anterior (el gran blanc) hi trobareu 10 opcions fabuloses com el Gran Clot dels Oms o l'Abracadabra. Recordeu, a major intensitat del plat, major intensitat del vi!!!

Els canelons són, sens dubte, un altre plat estrella. Aquí també dependrà molt del farcit. A la carn d'olla li anirà sempre bé el vi novell, si són de carn blanca potser el blanc amb fusta i si són de rostit un negre del Montsant o de l'Empordà, amb cos però de tanins amables (Dido, Tocat de l'Ala, ...).

Si heu apostat pel xai al forn, l'instint em porta a pensar en la Rioja més clàssica (Remelluri, 200 Monges ...) però alguns vins catalans de perfil més tradicional i elegant com el 5 Fincas de Perelada o l'Augustus Trajanus també hi maridarien a la perfecció.

Per l'escudella i la carn d'olla, la tradició mana: toca vi novell. Les cooperatives de l'Empordà en fan de deliciosos a preus d'escàndol. El d'Espolla és un espectacle i el de Garriguella una altra joia.

Si encara us aguanta l'estómac, probablement tocarà fer lloc a uns torronets i, per descomptat, caldrà obrir alguna ampolla de cava per fer el brindis nadalenc; no Brut Nature però, els dolços volen quelcom dolç i, el BN és massa sec. Opteu com a mínim per un cava Brut (Gramona, Parxet ...) que us anirà bé per les postres i pel brindis, i anant bé per un dolç (Nèctar Terrenal de Llopart o alguna malvasia com la de Freixenet) per les postres i si ja no us podeu reprimir, un brut nature pel brindis (Recaredo Brut de Brut ESPECTACULAR!!!!). Ah!, i no se us acudi baixar de taular sense obrir un bon vi dolç, com per exemple un moscatell (Ochoa o Can Carreras), una bona garnatxa de l'Empordà (INO, Espolla ...) o un Tokaji (Oremus). Els gin-tònics de mitja tarda ja els deixo a les vostres mans (Martin Miller's amb Fever-tree?, ups!, perdó).

Bones festes a tots!!!

El gran blanc

Són molts els consumidors que sovint paren poca atenció al vi blanc. La frase "jo sóc més de vi negre" ressona arreu. Avui us proposo una selecció de vins blancs criats en bóta; vins amb un cos i unes aromes a mig camí entre els blancs joves i els vins negres.

El pas per barrica, dota a aquests vins de més volum; es tornen més greixosos, cremosos, mantegosos, densos ... La constant microevaporació i l'aportació de la fusta fan els vins més rodons. L'acidesa s'integra i les aromes s'eixamplen; torrats, mantegues, espècies, fruits secs, codonyat, mel, ... Són vins que agraeixen uns quants graus més de temperatura en el servei (8-12ºC), cosa que els fa més indicats per als mesos freds i que mariden a la perfecció amb un munt de plats. Tasteu-los amb peix al forn, carns blanques condimentades, risottos ...

Recordeu també que aquests vins envelleixen molt bé, així que no tingueu por d'obrir anyades antigues; la majoria millora després de dos o tres anys d'ampolla.

Si sovint els vins blancs us semblen massa prims o massa aromàtics, o si simplement voleu gaudir d'un estil de vi molt particular, trobareu a continuació una llista de 10 vins blancs amb criança que any rere any resulten valors segurs.

1. Impromptu - D.O. Utiel-Requena - 18€

Monovarietal de sauvignon blanc fermentat en bótes de roure americà de 400l. Elegant i molt personal, desprèn aromes de mantega de cítrics, codony i espècies dolces. El seu equilibri i el seu enorme recorregut, sumats al fabulós tacte que li confereix el posterior temps de criança amb mares, fan d'aquest vi una veritable joia.

2. Edetària - D.O. Terra Alta - 22€

Recordo com si fos ahir la meva primera ampolla d'aquesta meravellosa garnatxa blanca, probablement la millor de Catalunya. Mentre treballava a l'ordinador anava fent glopet rere glopet, les aromes s'anaven amuntegant i aviat vaig haver de deixar d'escriure per a poder dedicar tota la meva atenció a la copa; capes i capes d'aromes, una milfulles de perfums, per plorar. Complexitat, salinitat, elegància, densitat, mineralitat; final ... no té final.

3. Go de Godello - D.O. Bierzo - 17€

Un vi força desconegut però d'una enorme qualitat. Godello amb tres mesos de criança en bótes noves de roure francès amb battônage periòdic. Préssec, aranja, gessamí i notes balsàmiques sobre un cos mantegós i glicèric; fruits secs i lleugers torrats que desemboquen en un final elegant i lleugerament amarg.

4. Augustus Chardonnay - D.O. Penedès - 18€

Vi que segueixo des dels seus inicis. Sens dubte un dels millors chardonnays de Catalunya. Un petit celler envoltat de vinyes al Vendrell, on l'Albert, l'Oriol, l'Enric i la resta d'un equip humà incomparable elaboren cada anyada un vi personal i amb una estructura molt especial. Fruita tropical madura, cítrics, torrats i mantega. Làctic, cremós i voluminós i amb llarg futur per davant.

5. Gran Clot dels Oms - D.O. Penedès - 10€

Vi elaborat únicament amb ceps vells de la varietat xarel·lo. 5 mesos en bótes de roure francès i hongarès. Llàgrima daurada, densitat, complexitat i persistència. Fruites madures, fruits secs i espècies amables. Equilibrat, cremós i molt llarg. Mostra sens dubte les enormes possibilitats del xarel·lo i el savoir-faire de Finca Ca n'Estella.

6. Flor d'Albera - D.O. Empordà - 11€

Monovarietal de Moscatell. Fruita oliosa. Floral, especiat i mineral. Els 12 mesos en bóta de roure francès fan més rodona la fruita inherent al moscatell i li aporten cos i molta complexitat. Sorprenent trencaclosques de dolçor, acidesa, fum i elegants torrats. Un altre gran vi de l'enorme Joan Fabra, el mag de Sant Climent.

7. Organza - D.O.C. Rioja - 15€

Viura, malvasia i garnatxa. Elegant i sedós. Una altra joia de la inesgotable factoria Eguren. Fruit de la viticultura integrada, fermenta en bóta de roure francès amb llevats autòctons. Equilibri perfecte entre fruita, flor, i torrats.

8. Dido - D.O. Montsant - 14€

Fidel a la seva cita anual entre els millors vins catalans. Macabeu, garnatxa blanca i xarel·lo. Blanc mediterrani fresc i elegant. El most de les vinyes velles de Falset i Marçà fermenta i madura durant 10 mesos per a oferir-nos voluptuositat, elegància i fruita de primera. Tresor ecològic, sensacions de tardor. Cítrics, flors, fonoll, fum, olives ... vibrant!!!!

9. Terra de Cuques - D.O.Q. Priorat - 30€

Moscat i Pedro Ximénez. Un veritable oasi aromàtic. Criat al voltant de 16 mesos en demi-muits, bótes més grans del que és habitual, per tal que la fusta sigui només un subtil element més en l'harmoniós conjunt. Un Priorat complex, molt personal i tremendament mineral. Fruita blanca, flors, anís, espècies dolces i fins torrats.  De textura vellutada i final persistent i suggerent.

10. Abracadabra - D.O.Q. Priorat - 25€

Garnatxa blanca, macabeu i un xic de màgia. Fruita molt madura combinada amb notes lleugerament fumades i espècies. Perfecte equilibri entre untuositat i frescor. Vinya ecològica plantada en costers de llicorella. Un blanc a l'alçada dels millors que deixa ben clar que el Priorat no és només terra de grans vins negres.

No us vull entretenir més. Correu cap a la botiga!!!