Difícilment a ningú se li ocorreria prendre's un cafè amb llet en una copa
flauta, oi? Us imagineu a un cambrer servint-vos el cafè en una esvelta copa de
cristall? És obvi que no; no obstant això, sovint descuidem el servei del vi perquè
no parem l'atenció suficient al tipus de copa que fem servir per degustar-lo.
Per descomptat el millor material per a una copa de vi és el cristall i,
com més fi millor. Es tracta d'un material insípid i de transparència perfecta
que ens permet gaudir de l'aspecte, l'aroma i el sabor del vi sense distorsions.
Una bona norma general per triar la copa perfecta seria reservar les copes de
major grandària per als vins més intensos oferint-los així l'espai que
necessiten per expressar-se i les més petites per als vins més delicats, perquè
el cristall protegeixi les seves fràgils aromes. Oblideu-vos de l'antiga idea
de les copes grans per al negre i les petites per al blanc; alguns vins blancs
criats en fusta poden necessitar una copa major, mentre que alguns negres joves
es mostraran còmodament en una copa petita.
Pel que fa als vins escumosos, la tradició estableix la copa flauta, de cos
esvelt i allargat, com la idònia, doncs permet gaudir de les bombolles evitant
que s'escapin massa ràpid. Però tampoc aquesta teoria manca de detractors: un
creixent corrent d'opinió postula que seria millor prendre els escumosos en
copes amb una mica més d'amplària, que ajudin a reduir la sensació espurnejant
de les bombolles que tant desagrada a alguns consumidors i permeti percebre amb
major amplitud totes les aromes del vi.
Les empreses de cristall especialitzades en copes de vi, aposten per portar
la importància de les copes en la degustació del vi un pas més enllà. La seva
teoria es basa a les quatre zones en les quals es distribueixen les nostres
papil·les gustatives sobre la llengua: dolç a la punta, àcid i salat als
laterals i amarg al fons. La forma de la copa pot portar el vi a entrar en
contacte inicialment amb una zona determinada de la nostra llengua, provocant
que les nostres papil·les gustatives percebin amb major intensitat un gust o un
altre. D'aquesta manera, un vi blanc amb fusta pot beneficiar-se d'una copa amb
la boca una mica més ampla de l'habitual i oberta cap als laterals que reforci
la seva frescor. Vins molt àcids agraeixen una copa més tancada, per intentar
suavitzar la seva acidesa i ressaltar la seva part més dolça. Alguna cosa
semblant succeeix amb l'alcohol: els vins d'elevada graduació requereixen una
copa de major volum, alta si pot ser, perquè l'alcohol pugi per ella com si
d'una xemeneia es tractés portant amb ell tota la complexitat aromàtica del vi,
mentre que els de menor grau, semblen adaptar-se millor a copes de menor alçada.
Encara que seria magnífic tenir una copa diferent per a cada tipus de vi,
sembla lògic pensar que això no resultaria pràctic ni, per descomptat,
econòmic. El més recomanable doncs seria adquirir copes versàtils, de volum i
alçària mitjanes, en les quals la majoria de vins es poguessin expressar amb
naturalitat, fins i tot els escumosos.
