Avui he tingut l'oportunitat de fer una de les coses que em faltava en el món del vi: participar com a tastador en un concurs oficial. Es tracta dels Premis Vinari dels Vins Catalans, organitzats per VADEVI.cat. Aquests premis varen néixer al 2013 amb l'objectiu de donar a conèixer els vins i caves fets a casa nostra. He pensat que a tots aquells que no conegueu massa com funcionen aquests concursos us podria resultar interessant conèixer-ne els detalls.
Cap a les 10 del matí ens hem trobat tots a l'Estació Enològica de Reus, sèu de la DO Catalunya. Després d'un lleuger esmorzar de benvinguda i algunes instruccions bàsiques, hem començat el tast. Una dotzena de tastadors, tots sumillers i/o enòlegs, i prop de 40 vins dividits en 5 tandes. Tots els vins, òbviament, servits a cegues. Hem començat amb blancs joves, després blancs amb fusta i rosats, negres joves, negres amb criança (fins a 12 mesos) i negres de guarda (més de 12 mesos).
La primera sensació ha estat de professionalitat i bon ambient, però ben aviat he començat a tenir un fort sentiment de culpa; jutjar 40 vins en poc més de dues hores m'ha semblat excessiu i cruel. Excessiu pel poc temps que hem pogut dedicar a cada vi i cruel amb la feina dels cellerers, amb la feina de tot un any o inclús amb la de tota una vida.
Com no, no han faltat els detalls de poca consideració com els mòbils o els comentaris en veu alta sobre els vins. Alguns apunts com ara "vigileu que hi ha un sumoll" no m'han semblat del tot adients; si un vi és bo, no crec que necessiti una consideració especial, tot i estar fet amb una de les varietats clàssiques catalanes.
Tanmateix, segueixo sense entendre massa per què li donem punts a l'aspecte del vi, és a dir, a la fase visual. Entenc que avui tots els vins són nets i límpids, i que el color és una qüestió totalment subjectiva. Les seccions de nas i boca eren prou correctes i cadascuna de les fitxes tenia espai suficient per a fer comentaris més detallats. Lamentablement, tot i les recomanacions del director del tast, a la majoria de vins de la DO Catalunya tastats avui els he atorgat menys de 85 punts, i només dues de les mostres m'han semblat mereixedores de més de 90 punts. Em sap greu, però he intentat ser honest al màxim.
En conjunt, una molt bona experiència que recomano a qualsevol professional que no l'hagi "tastat" abans. Hem acabat el matí dinant tots plegats en un restaurant hiperlent de Reus, on la conversa no ha estat altra que l'estat actual del vi català. Aquí, gràcies a Déu, tots ens hem posat d'acord: el vi català, en general, millora a bon ritme i gaudeix de bona salut. Ara només cal deixar de mirar-nos el melic i seguir treballant per a posicionar els nostres vins entre els millors a nivell mundial. Salut i vi!!
