Sempre que recordo la meva breu experiència com a sommelier al Restaurant Caelis, a l'Hotel Palace de Barcelona, se'm dibuixa un somriure. Un lloc magnífic, una cuina sublim i, el més important, un equip veritablement deliciós amb un tracte del tot exquisit. Avui tinc el plaer de compartir amb tots vosaltres una entrevista amb la seva sommelière, l'Anouk Boitiere; una enamorada del vi, plena d'espontaneïtat i dolçor. Gaudiu-ne.
- Quant fa que et dediques al món del vi, Anouk? com vas començar?
Des de sempre el meu pare em feia tastar tots els vins al moment de compartir un àpat.
Sempre m'agradava "menjar-me" les seves paraules i compartir aquesta passió amb ell.
El 2004 vaig començar en una escola d'hostaleria i restauració a França, on em van donar la base dels meus coneixements de vins.
- A quin nivell penses que està el vi espanyol si el compares amb el francès?
Crec que els nivells d'aquests dos països s'estan apropant bastant. En ser dos països molt propers, es van recolzar en l'àmbit tècnic.
Espanya ha agafat molt de França, però avui té totes les tècniques que portà de França i crea vi sorprenent també.
- Creus que hi ha molta diferència entre la cultura del vi (consumidors, sumillers, etc.) a França i Espanya?
A França, crec que el vi està més integrat en la dieta quotidiana; es consumeixen més vins francesos.
A Espanya costa més als joves consumir vins. Però és un país més obert a nivell internacional.
- Penses que segueix havent-hi massa esnobisme al voltant del vi?
Cada dia molt menys. Hi ha nous llocs molt interessants que obren, i que permeten al vi ser molt més accessible per a tots.
Avui dia, estan molt de moda els bars de vins. Amb qualitat, varietat i tapes amb bons productes.
- Quina regió catalana t'ha sorprès més?
Costers del Segre per la frescor i l'altitud.
- Bordeus o Borgonya?
Bourgogne per la delicadesa i la finor de la pinot noir i la chardonnay
- Rioja o Ribera?
Rioja per l'autenticitat de la tempranillo i la frescor d'algunes garnatxes.
Rioja per la viura que aguanta tan ben el temps.
- Sulfits sí o sulfits no?
Sulfits sí perquè se'n troba de manera molt natural en tots els vins.
Sulfits afegits, amb molta cura, per deixar expressar el terrer i els raïms.
- Barrica, ciment, inox o àmfores?
Cada material aporta alguna cosa ben diferent als vins.
Tinc una preferència per les àmfores, per aquest toc d'evolució que donen al vi.
Però els meus gustos van canviant amb el temps, el moment, i la companyia.
- Quin és el vi més car de la carta de Caelis?
Richebourg del Domaine la Romanée Conti 1995, val 2060€.
- Quin ha estat el teu pitjor client?
Un client que tenia una idea tan precisa del que volia, que el vi es va fer molt complicat.
- Recomana un vi per a una nit romàntica.
Côte du Py de Jean Foillard - A.O.C. Morgon 2009
Una ampolla plena de sutilesa i profunditat.
Un gamay amb estructura perfecta, i un post gust molt llarg.
Una delicadesa de vi.
- Un vi que t'hagi fet plorar.
La Villageoise (el Don Simon francès) pel pitjor vi que es pot fer al món.
No se m'acudiria ni tan sols fer-lo servir per cuinar.
Si parlem més de debò, el Champagne "Els Blanchiens" de R. Pouillon 1er cru. Em va emocionar molt.
Pot ser per les circumstàncies del moment, però vaig notar molta sensibilitat en la realització d'aquest champagne.
- Un vi per acompanyar un gran llibre.
Negre de Sa Colònia de Toni Gelabert - D.O. Pla i Llevant 2010
Sorprenent per l'autenticitat del raïm Callet.
Expressió del terrer amb un volum delicat, espècies subtils per l'ús de la barrica.
Llarg en boca per no perdre el fil conductor del vi.
- Un vi per acompanyar aquesta entrevista.
SP68 de Occhinpinti - Sicília 2013
Viu, femení, complex i fresc.
Bé, fins aquí l'entrevista d'avui. No deixeu de visitar el Caelis i saludar l'Anouk; i, com sempre, si us ha agradat el post, compartiu-lo.
Au revoir.
