Vins antinaturals

Després de molt de temps sense escriure he decidit tornar-hi. Els mesos m'han donat l'oportunitat de tornar a omplir la motxilla de temes dels quals realment necessito parlar.

Com ja haureu endevinat pel títol, avui toquen els vins naturals. Per què l'he titulat "antinaturals"? Aviat ho descobrireu.

Sabeu que els vins naturals són aquells que porten l'ecologisme un pas més enllà, vins que defensen la mínima intervenció de l'home. Es pretén que el raïm s'expressi de la manera més espontània possible, sense tecnologia i sense química; prescindint inclús dels sulfits, el conservant habitual.

Succeeix però, que en eliminar els sulfits, el vi queda desprotegit i sovint pateix processos indesitjats que el porten caps als defectes. Les olors avinagrades, a sidra o a estable són habituals en un bon nombre d'ampolles naturals.

A més, sovint, l'absència de protecció fa que les aromes del raïm s'allunyin del perfil varietal habitual, dit d'una altra manera una tempranillo deixa de fer la clàssica olor de tempranillo. Alhora, resulta bastant més difícil endevinar la procedència del vi, ja que les aromes derivades de l'elaboració natural emmascaren bona part de la informació del terroir.

Arribat a aquest punt, potser esteu pensant: "aquest és anti vins naturals!!!".

Al contrari!! Trobo que els intents que s'estan fent en aquest sentit són lloables i entenc l'objectiu dels mateixos. És més, he begut alguns vins naturals extraordinaris. On sí m'enervo, és quan arribem a oblidar, apartar, o criticar els vins ara anomenats "convencionals". En alguns sectors, s'està començant a instaurar la idea que només els vins naturals valen la pena i que prendre vi convencional és clar indicador de desconeixement o inclús de baix llinatge. 

El no intervencionisme és una idea fantàstica, l'ecologia al camp absolutament necessària, i buscar nous camins en el món del vi fonamental, però no per això hem de tolerar vins amb defectes pels quals fins no fa massa haguéssim fet retirar l'ampolla al restaurant. Ja existeixen al mercat un bon nombre de vins naturals molt nets aromàticament i veritablement estimulants i sorprenents, però lamentablement, encara conviuen amb moltes altres ampolles plenes d'aromes que farien tirar enrere el gruix dels consumidors.

Conclusió? Crec que el vi natural té encara un bon camí per recórrer i que ni tot el vi natural és bo, ni tot el vi "anti-natural" és dolent. Gaudim de cadascuna de les ampolles sense prejudicis i escollim lliurement allò que més ens complagui. Salut i vi!