Com ja us podeu imaginar, a Finlàndia no es produeix vi, almenys, de moment. No obstant això, després de passar-hi uns quants dies he fet algunes descobertes realment curioses.
Els finlandesos tenen un elevat consum alcohòlic per càpita, tot i que la sensació és que tiren molt més de cervesa que de vi. Als supermercats, per exemple, tenen infinitat de cerveses de diversos orígens, però només vi sense alcohol. Paral·lelament, als mateixos centres comercials i al carrer, tenen botigues de vins i licors, o més aviat botiga, donat que l'única que sembla vendre aquest tipus de productes és una cadena anomenada Alko.
Al centre comercial on fèiem la compra, hi havia, per descomptat, un Alko on vaig entrar a donar un cop d'ull. Primeres impressions? els preus eren, òbviament, més alts (res decent per sota de 15€), els vins del nou món ocupaven aproximadament un 50% de la botiga; Xile, Argentina i Austràlia especialment. La vella Europa l'altra meitat, Espanya, Itàlia i sobretot, França. Botiga amb un bon assortiment i plena de vins atractius i curiosos (monastrell australià, carinyena xilena, i un extraordinari tannat uruguaià entre d'altres). Al segon dia, vaig començar a xerrar de vins amb el noi de la botiga, un sommelier (amb una bona formació, no com succeeix sovint aquí) molt agradable. La conversa era amena i l'estona passava volant; mil i una coses interessants em va dir.
Em comentava que el consumidor finès estava encara molt lluny del nivell de l'espanyol i que ells esperaven ser en aquest punt en uns anys (que bé ens aniria a nosaltres pensar així i deixar de mirar-nos el melic, vaig pensar). Un dels vins preferits de la seva clientela era el Campo Viejo de la Rioja; l'estil clàssic encara té molts seguidors arreu. Aquests vins, compartien lleixa amb d'altres tipus Ad Fines o el GO, un meravellós godello de Soto del Vicario que no vaig poder evitar recomanar al meu apreciat sommelier, fet al qual ell va respondre dient: "oh! is it that good? I must take it home then, it's the last bottle!".
Uns dies després, en una escapada a un petit poble costaner, ens vam aturar a una sidreria que ens havien recomanat. La sidra era exquisida, però hi vaig trobar quelcom que encara em va agradar més: "vins" fets de fruits del bosc; veritables delícies!!!!! Carregats de fruita i acidesa. Vi blanc sec de groselles blanques que feia pensar inevitablement en els rieslings alemanys o el meravellós dolç de groselles negres que teniu a la foto acompanyat de la típica tassa lapona. Un únic inconvenient, no tenir prou diners per emportar-me tot el vi cap a casa.
En conjunt, un viatge fantàstic a un indret del món ple de bellesa, en el que, com de costum, no vaig poder estar-me de prendre algun vinet.
Fins a la propera.
Kiitos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada