Tot i que Geòrgia va ser un dels primers pobles de la humanitat en elaborar vi, actualment, els seus vins rarament traspassen les seves fronteres o les dels països veïns com ara Rússia.
Geòrgia té un patrimoni vitivinícola envejable, en el que destaquen 35 varietats autoritzades (la majoria autòctones) i l'ús de tècniques ancestrals de vinificació com la criança en qvevri (recipients de fang segellats amb cera d'abelles i enterrats a terra) o les llargues maceracions de les pells en els vins blancs.
La major part de les vinyes georgianes es troben en costers orientats al sud, protegides dels gèlids vents del nord per la serralada del Caucas i, les seves vinyes produeixen alguns dels vins més sorprenents del món.
D'entre tots els cellers georgians, un ha aconseguit fer el salt al
mercat internacional i arriba trepitjant amb una força insospitada, es
tracta de Pheasant's Tears (les llàgrimes del faisà), el celler de John
Wurdeman i Gela Patalishvili a Sighnaghi, a l'extrem est del país. Va
ser l'any 2005 quan en John, un pintor americà arribat a Geòrgia seguint les
seves dues passions: el vi i l'art, va conèixer en Gela, un agricultor i
viticultor georgià la família del qual portava vuit generacions
produint vi. Van coincidir per casualitat mentre en John pintava una vinya i
aviat es van fixar un objectiu molt clar: elaborar vins que
preservessin les tradicions ancestrals. Segons una vella llegenda
georgiana, només un vi màgic podria fer plorar de felicitat a un faisà
i, amb aquesta anciana il·lusió treballen diàriament a Pheasant's
Tears.
Produeixen únicament vins naturals, amb la mínima
intervenció i fermentant i criant els vins en qvevri, tal com ja es feia
en el 6000 aC. El qvevri possibilita mantenir la temperatura constant
durant tot l'any de manera natural, permetent que sigui la frescor
pròpia de la terra la que condueixi les fermentacions.
Treballen únicament amb varietats autòctones, llevats salvatges i amb els millors terrenys, amb l'únic objectiu de produir raïms de qualitat excelsa. Segons els mètodes ancestrals de vinificació georgians, les rapes més madures s'afegeixen juntament amb les pells i les llavors, tant en els negres com en els blancs. El temps de maceració fluctua depenent del varietal i de la grandària del qvevri, però sol moure's entre les tres setmanes i els sis mesos.
El resultat de processos tan genuïns són vins incomparables, majúsculs, en els que molts productors d'arreu del món s'han fixat per elaborar vins taronges o fer les criances en àmfora tan esteses avui dia. Però serà molt millor que els tasteu vosaltres mateixos, així entendreu millor la llegenda del faisà i el perquè de les seves llàgrimes.
Treballen únicament amb varietats autòctones, llevats salvatges i amb els millors terrenys, amb l'únic objectiu de produir raïms de qualitat excelsa. Segons els mètodes ancestrals de vinificació georgians, les rapes més madures s'afegeixen juntament amb les pells i les llavors, tant en els negres com en els blancs. El temps de maceració fluctua depenent del varietal i de la grandària del qvevri, però sol moure's entre les tres setmanes i els sis mesos.
El resultat de processos tan genuïns són vins incomparables, majúsculs, en els que molts productors d'arreu del món s'han fixat per elaborar vins taronges o fer les criances en àmfora tan esteses avui dia. Però serà molt millor que els tasteu vosaltres mateixos, així entendreu millor la llegenda del faisà i el perquè de les seves llàgrimes.
